tag:blogger.com,1999:blog-81087784442158328742024-02-24T23:29:15.451-08:00TASTETS EMOCIONALSUn dels retrets més comuns de les dones sobre els homes és que tenim por a sentir i que no expressem les emocions. L'objecte d'aquest blog és verbalitzar els sentiments i les emocions masculines, que les tenim, però no les explicitem, ja sigui per neurobiologia o educació, o ambdues coses alhora. D'aquí el seu nom: Tastets Emocionals.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.comBlogger93125tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-68242216610093526792017-05-28T12:55:00.001-07:002017-05-28T12:55:25.537-07:00El meu pare va morir. Jo tenia vint anys.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAY04r6IWSlj0cnx-6f3kJZtnzJCFrRrtT8cbxs7Q3pWuLzVXQIojo6U-LM62AYzaGuO0HIQpUwn2B48Gcdhs5Uchd7wpx3o6l_izVZW-JDe1ck1gYiOwjfEGvOXjPFhz9MYZqAOwtf1Gg/s1600/st+josep.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="814" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAY04r6IWSlj0cnx-6f3kJZtnzJCFrRrtT8cbxs7Q3pWuLzVXQIojo6U-LM62AYzaGuO0HIQpUwn2B48Gcdhs5Uchd7wpx3o6l_izVZW-JDe1ck1gYiOwjfEGvOXjPFhz9MYZqAOwtf1Gg/s320/st+josep.jpg" width="271" /></a></div>
<br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br /><br /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Reitero: el meu pare va morir. Jo tenia vint anys. Vaig agafar la moto i des de la Vall d’Hebron, lloc de l’òbit, vaig anar a Sants, a casa dels avis materns, suposo que buscant companyia. Vaig dir al meu avi –el sogre-- que el pare havia mort. Ell en tenia al voltant dels 80. Lentament, resignadament, va asseure’s a una cadira i em va dir:</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--El teu pare era una bona persona.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Sí, ho era.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">I vam restar en silenci, compartint una profunda i muda tristesa. És curiós i paradoxal com de vegades, en el moll de l’os de la desesperació, s’hi troba una punta de bellesa. Una mena d’harmonia còsmica, que es dóna en estones de felicitat i també d’abatiment, imbricar-se en l’entorn, fondre-s’hi, conformar-hi una unitat, el centre imposible de Cortázar. Inexplicable, perquè parlem de dolor, però és així. Comèdia i drama, confluència de la cara i la creu de la vida, i de la cara i la creu de la mort. </span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">No he superat encara ara la mort del meu pare. Penso en ell molt sovint, i curiosament recordo les seves mans, les primeres en acariciar-me; la seva tendresa, la seva protecció, els seus consells, el seu mestratge, el seu amor. Darrerament em frapa molt el mite cristià de la resurrecció de la carn, en la qual no hi crec, però seria tan bonic. Una darrera abraçada, un darrer no saps quant t’estimo, un estar allí, plegats, un esguard còmplice, un passeig pels llocs que solíem freqüentar, reflexions sobre la vida, que aleshores, abans de la seva mort, començaven a sovintejar, un cop abastada la meva jove adultesa, ja foragitada l’estúpida i rebel adolescència. Un tu a tu de saviesa –d’ell-- i d’un ímpetu jovenívol –jo--, però junts, converses en què dirigia de forma subtil el meu encetat itinerari vital. Recordo una anècdota curiosa. Feia pocs anys que escrivia i ell era el meu millor seguidor. </span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Has escrit alguna cosa?</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Sí, un conte.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Cautelosament, em deia:</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--El puc llegir?</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Sí, és clar. </span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Va acumular una dotzena de narracions meves, no eren cap meravella, estava aprenent. Però les seves valoracions eren sempre positives, suposo que l’amor i orgull de pare, i tal. Mesos després de la seva mort, els vaig voler recuperar, eren una única còpia, temps de les màquines d’escriure, res de memòria en el disc dur del PC. Vaig regirar entre les seves coses, les que encara quedaven (com moren les coses dels morts!) i no els vaig trobar. Vaig tractar de tornar-los a escriure, però amb un resultat més aviat patètic: reescriure un conte és el millor sistema del fail, del road to ruin. Un any més o menys després, en una celebració, vaig treure les estovalles de fer bonic d’un calaix de la vitrina del menjador i allí, a sota, estaven els meus escrits. Els havia amagat, els havia fet seus, una complicitat entre ell i jo, fora de l’abast del meu germà i la meva mare. També hi havia la col•lecció dels meus primers articles periodístics publicats a la revista El Temps, puntals del meu aprenentatge en premsa. Ell n’estava orgullós, i més perquè no anava jo a oferir-los, sinó que me’ls demanaven, i sols estava a segon curs de la facultat. En retrobar-los allí, ocults, vaig entendre que potser eren més importants per a ell que per a mi. Era molt afalagador aleshores que et publiquessin. Publicaven a Noel Clarassó a La Vanguardia, articles que ell, quan jo en tenia deu o dotze, em feia llegir i després escriure redaccions segons el seu estil. Clarassó tancava molt bé els seus escrits, feia un cercle equidistantment rodó amb l’argument inicial. Anys després, vaig guanyar-me la vida escrivint les redaccions de batxillerat de companys de classe, a 500 pessetes la peça. Tots treien mínim, notable.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Prova de fer-ho així, com en Clarassó –em deia el pare. </span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">I jo era publicat, un inici inversemblant –no hi havia precedents literaris en la família—d’arribar a ser tot el que representava el reputat (-putat) periodista, algú que negre sobre blanc feia de la seva visió de la vida ingenus preceptes universals. I jo anava cap allí, i el meu pare, ho vaig veure quan vaig retrobar els meus escrits oferts i ocults, aquella confiança seva en mi, la seva complicitat. Havia mort i ja era massa tard per a agrair-li-ho. Tantes coses per parlar van quedar en el tinter. Ell, el pare, perviu en la meva memòria, però la memòria és tan etèria, tan insubstancial, tan fràgil. Però no tenim res més per a conservar els morts, els nostres morts, la feridora, dramàtica, letal absència. Sé del cert que quan mori, el meu darrer pensament serà per a ell. Si no hi ha resurrecció de la carn, com a mínim creuré en la pervivència de l’ànima, un univers espiritual on potser, qui sap, podríem retrobar-nos, l’últim tast de felicitat. </span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Hola, pare.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Hola, carinyo.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--He trobat els meus escrits.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">--Ho sé, aquí dalt ho sabem tot.</span><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><br style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;" /><span style="background-color: #fefefe; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">Sé del cert que som, en el fons, una piràmide, un cúmul d’absències. Als meus gairebé 53 anys n’he deixat tants pel camí... Ara començo a entendre el meu avi, la resignació –asseient-se lentament en rebre la noticia del defalliment-- sobre l’inevitable, el calc de la frase còsmica: ha mort. Buit sobre buit, here today gone tomorrow, l’efímer de l’existència, la línia fina que separa la vida de la mort. And, más allá o más acá, all is over.</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-51026154874783295142017-03-28T04:08:00.004-07:002017-03-28T04:08:56.578-07:00Bé i mal, o l'hòstia perpètua<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmtWUHB5JiwLHtw5mOJX7vBuYqn5ZcPYQJCgJbYAnBaIolsY70cOlJh95vf04c35_cDQ-Q50BOcll3R2YokxkyTcXfmuzbMiSk8_D6ow8Jdm2-3pIJpqgXByaHo0NbQpyvpUOI71t8Hp0/s1600/goya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmtWUHB5JiwLHtw5mOJX7vBuYqn5ZcPYQJCgJbYAnBaIolsY70cOlJh95vf04c35_cDQ-Q50BOcll3R2YokxkyTcXfmuzbMiSk8_D6ow8Jdm2-3pIJpqgXByaHo0NbQpyvpUOI71t8Hp0/s320/goya.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
No sé per on començar. S’acumulen les informacions. S’entrellacen les referències. Es potencien els coneixements. El ruc de Buridan no té dos possibilitats. Té enèsimes possibilitats. Enèsimes possibilitats d’escollir, molt més enllà de quedar-se aturat entre dos i finar. No és una de dos. És una d’infinites. Reitero: no sé per on començar, amb tanta diversitat. Que sé que estic mort, és una evidència. Que tot el què surti de mi serà una esgarrapada a la vida, o a allò que en considerem vida. Ja no som Leonardo da Vinci, ni Casanova. No som renaixentistes, on tots els coneixements podien engrapar-se amb una sola closa emfàtica de mans. Tot és tan divers, tan profund, tan prolífic, que desborda. Com quan un plugim que ni requereix una caputxa d’anorac es torna un vendaval d’aiguat, llamps i trons que et deixen amarat en una plaça cruenta, oberta i inhòspita, a la intempèrie –vinyolià, ho sé--. Desborda, sobrepassa –el sorpasso--, estressa. Queda la incertesa, com un estrès post traumàtic després d’una guerra, la I Mundial, la II Mundial, Camboia, Vietnam, Irak, Bàltic, Síria, etc. No cal cap guerra explícita per a això. Estem en guerra perpètua. Guerra soterrada, colgada, obscura, però guerra al capdavall. I això és el que és pitjor. Que no la veiem clara, que no la percebem com a tal, que ens lamina subtilment cos i ànima i no sabem entendre per què. Ens desespera.<br />
<br />
Cap on anem? Enlloc i arreu. El súmmum de l’absolut en un sentit i altre. Apa-li, company!<br />
Sols queda doncs esgarrapar, com deia abans, com deia Juanes, “un segundo más de vida”, i, a sobre, “a Dios le pido”, no fos cas que la deïtat existís.<br />
<br />
Publicava avui un article a doble pàgina –o ahir, què més dóna--, comprat per “La Vanguardia”, deliciós, brillant, visionari, d’en Andy Robinson, titulat “La epidemia de la desesperación”, en el qual posava de manifest que la classe mitjana moria, epidèmicament, per autodestrucció. Alcohol, drogues, suïcidis, el què sigui. La classe mitjana morta o matant-se. I la socialdemoocràcia, l’expressió política d’ella, esborrant-se del mapa per falta de vots i excés de deutes econòmics, un nou equilibri parlamentari mundial que qui sap on ens portarà, carn de populismes que no fan més que mostrar la suprema imbecilitat humana. Abans la gent moria de mort natural. De mort accidental. D’homicidi. De suïcidi. Però ¿de desesperació? Doncs sí, ara de desesperació. (Ho vaig vaticinar fa anys: estupideses d’estúpid –i inútil--, pretenciós clarivident). Sols, que li havia posat un altre nom: autodestrucció. Autodestrucció o desesperació, és al capdavall el mateix. Si la vida s’allargassa, no s’allarga, s’allargassa, sols hi ha dues opcions: o som saludables, magnífics, gloriosos i esportistes, o caiem en l’abjecta, lamentable i plorosa espiral de la desídia, el tantsemenfotisme, el hastío, la hivernació d’una sola, única –i pròpia—existència, gloria ad eternum, senyor Kierkegaard. <br />
<br />
Augurava Cortázar a “Rayuela”, brutícia i bogeria. Augurava Sábato a “Sobre héroes y tumbas”, esperança o desesperança. I augurava Hemminway tirant pràcticament de vermuts i còctels a la Costa Blava mentre cobrava els primers xecs de les seves delicioses notes –“El jardí de l’eden”, anys 60, com Simenon, i d’altres, ah, que té la Provença (us ho sabria dir, però, ja comentava, massa informació, Jordi Ventura, excels càtar, in memoriam)--.<br />
<br />
En un segle hem triplicat l’esperança de vida. Em pregunto: val la pena? Hem de viure 90 anys, per a què? Vam deixar el sexe als 50 o als 60 –llei de vida--, l’única cosa gratificant, de franc, que ens enaltia l’ànima. Hem deixat l’estúpid romanticisme disnenià, hem deixat l’oro i el moro i el senyor de Puerto Rico, que no sé què hi pinta, però l’hi poso, hem deixat l’olla d’or que niava beatíficament a l’arrel de l’arc de Sant Martí. Hem deixat a Doris Day i Rock Hudson, hem deixat la Sandra Bullock, l’alguna cosa per a recordar al cim de l’Empire State Building, el Harry va trobar Sally i les memòries d’Àfrica i els plor deplorable de la Meryl Strep. El diari de Noa i la puta qui les va parir a totes plegades. Ho hem deixat tot.<br />
<br />
Què ens queda, doncs?<br />
<br />
Dones?<br />
<br />
Ni una.<br />
<br />
Però ni una.<br />
<br />
Prou que ens han cardat majoritàriament al llarg de la vida –millor la soledat que el terrorisme maternoinfantil matriarcal –el rei sacrosant de la casa més els pits caiguts, les estries abdominals, la cel·lulitis de cuixa, els turmells d’elefantiasi, el cul flonjo i les varices tornassolades--. El fill, això sí, d’un altre--. La xarxa de matriarques soterrada sota l’estúpid clam, avui en dia, del desfasat, furibund i àcid feminisme –el contrari del masclisme és ara el feminisme, o feminazis, que en diuen--.<br />
Sols un lent caminar cap a les platges de Barcino, “junto al mar”. Rendir armes, remembrar els nois de les trinxeres de la I Guerra Mundial, i definitivament claudicar. La resta, amics meus, són funcionàries, les antigues empollones, la classe mitjana, que mor i ens enfonsa. La guerra no escrita, que va més enllà de sexes i que sols demana no morir almenys avui. Demà, demà mateix, qui sap. Fills de la desesperança, i molt més. <br />
<br />
Delenda a John Lenon. All you need is love, carn de banal publicitat. I quatre trets a l’espatlla. Harrisson i My sweet lord, i apunyalat a casa seva, salvat de miracle –per acabar morint d’un damnat càncer de pulmó--. Parfitt (Status Quo), un drama, un fill mort de dos anys, com Clapton, als sis. Berry, pedòfil i empresonat. Richards, caigut d’un cocoter. Dean, Hendrix, Joplin, Winehouse, Morrison, el que vulguis. Hi ha talent i glòria, però també un preu, dramàtic, mortífer.<br />
No sé ara què hi ha. Ho entreveig. Entre Ghandi i el homo hominis lupus, la dicotomia es perpetua. El bé i el mal. Gairebé càtar, els bons homes, ha! Un ressentit Cortázar deia: “las mujeres son la muerte”. Engendren vida, però després la maten. Dicotòmicament, com Déu mana, eros i tànatos. Però ni Crist, ni el Profeta, ni Sant Francesc, ni Ghandi, ni Hesse, ni King, ni Dylan, ni Lennon, ni els satèl·lits del bonisme en forma de coach o psicopedagogs, triomfen. Sols hi ha la tragèdia, aquest cèlebre embrió de les arts escèniques. ¿Amor?: Romeu i Julieta, on no roman viu ni l’apuntador. Per això combrego amb Coppola i el seu Rumble fish i amb Cabrera Infante i el seu Vanishing point, i el Pare nostre que en Marlon Brando resava mentre enculava, dramàticament, l’adolescent Maria Schneider.<br />
<br />
Sóc fill de l’existencialisme, en el pitjor vessant. No en les morals hel·lèniques, que contraposaven masturbatòriament el pèrfid Plató. Sinó en els fills del no res kierkergaardià, sartrià, camusà, el tedium viate, l’interregne en què els infants entre joc i joc manifesten quan diuen: m’avorreixo. El hastio castellà, una de les grans paraules de l’idioma opressor, que no té traducció al català. Però que és, i perviu.<br />
<br />
És quan moro que hi veig clar. M’ho va dir el pare –els pares són l’excelsa Cassandra, no les mares--, la vida és una gran estafa. Tenia la meva edat. Ho subscric.<br />
Motorcicle reigns, que somniava Tom Waits, Coppola. Regna la idea. Però sols es manifesta pel mal, la tragèdia, la desesperació. En “ese instante terriblemente dulce en que lo mejor sin lugar a dudas hubiera sido inclinarse para afuera y dejarse ir, paf, se acabó”. Horacio Oliveira dixit.<br />
<br />
Tant de bo fos així.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-25648259667623654832016-12-29T10:11:00.002-08:002016-12-29T10:12:39.925-08:00Qui estimarà els vells, tan sols?<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBiCiq2Pq8PTy-zTZA36E0Fxf_AzsDx38MCinyIOdJvfDAfJKa-n4bmy_W8ZpFlzWeHF9dlJvLd-YADqK4SA2N-1Zo_V71HlVUF4KYdnUhW8hpj-95wtUj_aQAaOiieBrbChVrCb4LDjU/s1600/viejos.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Garamond, serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtBiCiq2Pq8PTy-zTZA36E0Fxf_AzsDx38MCinyIOdJvfDAfJKa-n4bmy_W8ZpFlzWeHF9dlJvLd-YADqK4SA2N-1Zo_V71HlVUF4KYdnUhW8hpj-95wtUj_aQAaOiieBrbChVrCb4LDjU/s1600/viejos.jpg" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "garamond" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "garamond" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per
què no ens adonem, o no volem admetre, que tenim a mà una debacle
mundial molt més lesiva que qualsevol Guerra Mundial –jo sostinc
la teoria que estem en la III, però sembla que això no susciti
gaire interès--. I la debacle és la demografia. La generació del
baby boom dels seixanta, ens anem fent vells, i amb la revolució
tecnològica, i de la tecnologia aplicada a la medicina i als hàbits
de vida, els experts vaticinen que a finals del segle XXI, arribarem
als 100 anys com a esperança de vida. Al 1900, estàvem en els 35-40
anys. Tota l’estructura d’assistència, de pensions, de
jubilacions a Florida o Torredembarra o Marina d'or, s’estroncarà,
pel motiu estúpid que no hi haurà prou població activa que la
suporti. I, si n’hi hagués, pitjor encara. La hiperpoblació
mundial seria insostenible. I l’etapa comença ara, amb petits
detalls (petits?, ficant mà als fons de pensions, als plans de
vellesa i les retallades, entre altres?) Això em desvetlla una
pregunta: qui estimarà els vells? Algú estima l’antiga batedora
que va fer la seva funció antany però que ara jau en el fons d’un
armari de cuina, oxidada i oblidada?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="en-US">Amics,
estem davant d’un tema molt seriós. Milers i milers de vells han
passat aquest Nadal estant sols sense voler-ho. Jo mateix he passat
les festes sol, sovint remembrant els Nadals de temps ha, quan ens
assèiem a taula 20 persones i, malgrat tots els ets i uts, gaudíem
d’una celebració relativament raonable. </span></span>Si
no recordo malament, Ikea basa la seva publicitat de Nadal en
l’absència de cadires. Nòrdics. I imbècils. El problema real és
que, de cadires, en sobren, ho sento pel negoci del magnat suec. Els
ancestres han mort i la descendència és mínima, això, quan n’hi
ha. Fem fictícia una festa de família quan justament la família
s’ha desestructurat o senzillament no existeix. Perquè la família,
entesa a la clàssica, ja no és.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quant
de mal ha fet Hollywood amb el seu sentit romàntic de la família
–quan mentrestant els divorcis se succeïen--. La família moderna
per a ells, encarnada per la sèrie “Modern family” es dedica
sols a canviar un pares heterosexuals que adopten una filla per una
parella d’homosexuals, i un matrimoni convencional que introdueix
una llatina (qui se la pogués cardar) com a esposa. Diuen que estem
en un canvi estructural. Ho estem, certament, però no com aquest. Va
més enllà. El patriarcat ha mort, com a base de la família. Ara,
tot és regeix per les lleis del vincle materno-filial (delenda als
pares). Ja s’ho faran: si jo hagués de fecundar ara, els juro que
elles el semen se l’empassarien per la boca o el anus, mai per la
vagina, i disculpin la cruesa. No pintem, els mascles, res més que
mers fecundadors en aquesta necessària però complexa reproducció
de l’espècie. De fet, quan fa 12 anys vaig veure el truc –les
lleis, l’absència de la custòdia compartida, el favor per a la
mare, amb advocades (també mares, incloses), etc--, ja em vaig
autovasectomitzar en les relacions sexuals. I potser vaig perdre la
meva millor parella. Qui sap. Però tant és.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I
així, sense adonar-nos, va passant el temps. <span style="font-size: small;"><span lang="en-US">I
ens fem vells. I vells en soledat. </span></span>Elles,
perquè l’eix de la seva vida se’ls ha convertit en la soledat de
la síndrome del niu buit, i ells, nosaltres, perquè ens van fer
fora legalment fa 15 anys i perquè no en sabíem més, teníem més
de 50 anys.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En
la meva –segurament nostra—generació, amb el model de família
feta una cruel i desnonada i devastada Síria, què ens espera?
Soledat, o, com argumentava en un altre Tastet, el psicoanalista --o
el coach, que en diuen ara amb les collonades del PNL i altres ruïnes
personals que arruïnen les altres persones--?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He
viscut moltes morts solitàries al barri. Potser una de les pròximes,
de mort, sigui la meva, tant m’és. Éren ànimes solitàries
vagant pels carrers, a penes sostenint-se, remembrant els vells
temps, les antigues injustícies de la vida, parant a bars no pas per
beure –o no beure massa—sinó per trobar companyia, per fugir de
la tele i la massacrant buidor d’un llit fred, a l’edat en què
sempre es té fred per més mantes que hom es posi al damunt.
L’infart, l’ictus, l’embòlia, la caiguda o el suïcidi, un bon
dia acaben amb tot i tal dia farà un any, i l’oblid fa la seva
comesa incommensurable de cementiri.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sis
de cada deu vells ingressats en una residència, hi són a desgrat.
Tenia un bon amic, de 80, que en quinze dies de ser-hi, es va
estimbar voluntàriament d’un balcó.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si
abans els vells feien nosa, i el tòpic d’abandonar-los en una
benzinera era un acudit hilarant, ara les coses han canviat. Com tot.
Perquè no serem un vell, sinó molts vells. Hi haurà prou
benzineres? La classe mitjana ha mort, la socialdemocràcia ha mort,
i l’amor pels nostres vells, els avis, bé, potser el retrobarem el
dia de la ressucitació de la carn. I això és poc probable que
passi.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Prenguem
l’hòstia (catòlica) perquè l’altra (la rudimentària) ja ens
l’han donada –o estem a punt de rebre-la--.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com
de por fa enfrontar-nos al futur, a les nostres més esgarrifants
pors. Ala mort en solitud.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-84178668435637584722016-12-10T11:13:00.000-08:002016-12-11T04:18:02.238-08:00Paraules d’amor (senzilles i tendres) per a la Júlia (i per a sa puta mare)<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS126mUG9RYJ40XBEAzawsFlp0Taz5ggs7bEUNKyBL07DB8kz3OvkS5K8310CUtlvS3zsXQmVKB_i8oF4in2oRfszhpaGDOn-D0kLZwsHkxfLtt3xX3ZyESFUgBmvBmJSTpSbgWve-tNIc/s1600/edu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS126mUG9RYJ40XBEAzawsFlp0Taz5ggs7bEUNKyBL07DB8kz3OvkS5K8310CUtlvS3zsXQmVKB_i8oF4in2oRfszhpaGDOn-D0kLZwsHkxfLtt3xX3ZyESFUgBmvBmJSTpSbgWve-tNIc/s1600/edu.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Julieta, tants records de tu se m’acumulen, que
ni em deixen espai a la tristesa. Perverteixo, ho sé, els versos de Miquel Martí i Pol.
Tants records de tu se m’acumulen –de tota la vida--, que no deixen espai a la
tristesa, deia. ¿Què li passa a la tristesa, inclosa en la memòria? Entenem-nos,
la memòria, no treballa amb seqüències, sinó amb imatges (la tristesa és un
hàlit, que sura i sura, com un Duracell qualsevol). La memòria, clac-clac-clac,fotografies. I en són tantes, que el LSD, el peyote, els derivats dels opiacis
–que mai no he tastat, consti--, els deliris, el què sigui, són superflus. He viscut tant,
que em sobren fotobiografies, tantes tan banals. Fins al punt que el meu neocòrtex
se satura amb una vehemència total. Al capdavall, sartrianament, en quines d’elles
sóc verament jo?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El més pròxim que puc entendre és quan la meva
filla, la Júlia, anava al llit, li explicava un conte i quan veia que els seus
ull s’adormien, li deia: fem la mòmia? I ella, perquè ho esperava, pel costum, em deia, sí, i l’acotxava amb
l’edredó, fent falca amb les mans al voltant del seu cos, situant la part
superior de la flassada sobre el seu coll tendre, li feia un petó al front i li
deia bona nit, carinyo. I ella s’adormia plàcidament, amb un somrís de
gratitud, amb un sentit de la seguretat que tots hem viscut i agraït tant en
descendència com en progenitors. Recordo en aquest vessant, una anècdota
inversa en el temps. El meu cosí germà –estimat Albert-- va patir una
apendicitis. El vam anar a veure a l’hospital, ell encara estava mig adormit
per l’anestèsia, i em va impressionar –jo tenia 7 o 8 anys--. Hores després a
mi em va venir mal l’abdomen i vaig començar a vomitar, creia que jo també
tenia apendicitis. No va ser res, és clar, pura osmosi, la meva extrema i
estúpida empatia, hipersensibilitat. Però jo tenia la por cerval de l’hospital
–a algú li agrada estar en un hospital?. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En aquella nit àrdua, d’insomni infantil,
després de la visita al meu cosí, recordo que el meu pare va venir al meu llit,
es va asseure en un caire, va dir-me, què et passa, i ell va començar un
monòleg extemporani al voltant dels caces de la II Guerra Mundial. Que si els
Messerschmitt que si els Stukas, que si els Mosquitos, els bombarders, que si...
I em vaig sentir feliç, algú que m'emmelosia usant les paraules, paraules
d’amor senzilles i tendres,: apaivagava l’angoixa, una llarga i insubstancial conversa per a
tranquil·litzar. Són gestos, sacrificis –ell renunciava a la seva son, ma mare
dormía, i encara dorm afortunadament dins les seves cendres--, que deixen
màcula en la memòria, l’entesa, l’avinentesa entre un i altre.
Que deixen dormir amb placidesa sabent que el pare està allí, que et protegeix,
i que t’acotxa com si fossis el seu més preuat or del món. Que, per a ell, ho
era, i sempre ho seré, i a la inversa, papi (un argentinisme de la meva família a l'Argentina, que vaig escoltar de petit), allí on siguis o allí on no hi siguis. Potser sí que
algun dia haurem de creure en la resurrecció de la carn, ni que sigui sols per
fer la darrera abraçada, el darrer petó, rossinyol que te'n vas a França, que te’n vas anar a França i
que mai no has tornat i que potser d'on mai no en tornaràs.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquesta tendresa, no l’he sabuda transmetre
eficaçment cap a la meva filla. He usat els mateixos mecanismes de dolçor, de
con-cor (cor)-dia, d’avinentesa. Fins que vaig deixar de pagar la pensió
econòmica –l’atur general, la manca d’ingressos, el desastre de la UE i
l’euro, que ja en parlarem—, un temps de turbulència personal, però amb un càstig
posterior absolutament indigne, esqueixador i letal. En definitiva, no pensió,
no filla. Que estúpid, que absolutament estúpid. Que ningú no ho dubti: com més
cau un, més són els peus que ensorren. Ho deia –com aquell qui no vol--, en
Thomas Harris: quan un animal xiscla, la guineu s’acosta, i no precisament per
ajudar-la. Això no ho contemplava en Dante ni en el pitjor grau dels seus
múltiples esglaons dels inferns. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La tristesa lírica d’en Martí i Pol, tenia el
seu vessant positiu, com en Llach i en Guardiola van entendre. Jo encara no el sé trobar, encara haig d’aprendre molt del
Mestre. Sols sé que no he sabut transmetre el sentit de l’amor, de la
concòrdia, de la comunió, cap a la meva filla, com el meu pare ho va fer amb
mi. Sols sé que, en aquesta comesa, he fracassat. Directament: he fracassat com
a pare. I ara visc com en Vinyoli, en Hesse, en Cortázar, en Lowry, i altres, amb una
navalla en el calaix, per si de cas em calgués d’usar-la (ara tothom és
vinyolià, abans el repudiaven, just quan als 20 anys em fascinava a mi i altres
imbècils s’embadalidien amb l’eunuc de l’Espriu). Trobaré la poesia? Trobaré el
cartell màgic? Trobaré els piolines i les hefpistoles? Un Manú coratjós, una
Talita que et petonegi? Trobaré en algun moment la redempció kierkegaardiana? <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Oh carinyo, oh Júlia, oh filla meva, ¿haig de percebre't en el misticisme, en l’espiritualitat, en l’asèpsia de l’espai
galàctic, en les llàgrimes físiques que m’esquarteren l’ànima, que em laminen
sangonosament l’esperit? He de trobar-te en el buit dolorós de la soledat, que
omple la vacuïtat de qualsevol estança amorfa? He de veure’t sols en els
records en els quals ets fas present com una cada cop més dèbil pampalluga
abstracta? He de veure’t en paisatges estivals on la teva vitalitat expandia,
papallonejava, enverdia i il·luminava l’atmosfera? He de sentir-te en un gràcil record on
sols hi ha tendresa, llibertat i estima?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Stop
right there, que cantava en Meatloaf amb la tontarraca de la Cher.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Julieta, entre el llegat del meu pare i el què jo he
tractat de transmetre’t, hi ha un mur infranquejable. Ho he intentat,
filla meva, amor meu. Ho he intentat fins al punt de l’extrema unció o la reanimació cardiodesfibriladora. No me
n’he sortit. El meu projecte de vida ha fracassat. Era el què havia après, el
què sentía, el que omplia de sentit el meu ésser, i el què volia conseqüentment
transmetre. L’amor o funciona o decau o s’ajorna o fineix. Com deia Sant Pau
als Corintis, qui estima és bondadós, no és altiu ni orgullós, no és groller ni
egoista, no s’irrita ni es venja. Ho va plagiar segles enllà el fraudulent Sant
Agustí. El meu actiu, el meu jo, la meva existència existencialista, fa anys,
està en les teves mans, o en les mans que et manipulen.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Pren-lo, aquest actiu (sols si vols). <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Serem, existirem. Únicament això. Llei de vida.
Puc demanar més? Podem demanar més?<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sempre, en el meu cor i en el meu record, et faré
la mòmia, filla meva, Julieta, si no físicament, sí des del gratificant hipotàlem. I dormiràs com jo dormía quan el meu pare
m’acotxava: sentint-me protegit. Com si hi hagués, per si de cas, un Déu per damunt meu, per damunt nostre. </span><span style="font-family: "garamond" , serif;"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Io sono ancora qua, que versejava en Vasco Rossi.</span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-82164364435524165732016-11-29T12:12:00.004-08:002016-11-29T12:30:35.432-08:00La paradoxa extrema: l’amor fereix (“Love hurts”)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw46GdbFmYNkU7fjaBXHytBhWCI_fkN6wh8kkA_YJHuyBkewd-NgU6AjyRt6lKi35j9_sRj5BQDATDB52QfKr2JDd8DF94-pIq-x1Z9lIAr5l6naGjTfDGoJuebY1syJIMsRILbx5daGkQ/s1600/aaaaaaaaaaaaaa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw46GdbFmYNkU7fjaBXHytBhWCI_fkN6wh8kkA_YJHuyBkewd-NgU6AjyRt6lKi35j9_sRj5BQDATDB52QfKr2JDd8DF94-pIq-x1Z9lIAr5l6naGjTfDGoJuebY1syJIMsRILbx5daGkQ/s1600/aaaaaaaaaaaaaa.jpg" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">No aconsello, perquè aconsellar és posar-se per
damunt d’un altre, i això no va amb mi. En tot cas, poso sobre la taula –i que
cadascú faci allò que li plagui--, una versió fascinant de la cançó “Love
hurts”, interpretada per Keith Richards i Norah Jones. Al iutube us sortirà de
seguida. És gran, perquè la cançó és gran. La música; la lletra és mediocre,
més enllà del títol i alguna metàfora. Com per exemple “l’amor és una flama que
crema quan fa calor”. En aquesta recomanable versió, en Richards anava ben
posat (i per sort no s’enfilava a una palmera). Es recolzava amb la Jones, i
ella li apartava la cara, suposo que per no sentir el seu alè de tot, cadàver
en vida i que sobretot, paradoxalment, sobreviu, el seu amic Depp en té
constància, coses de les arts escèniques. Ella va passar una vergonya d’stage
infinita i ell, no ho sé, volava per algun lloc de la galàxia, on sols hi ha
els escollits, on al demiürg gràcies, portava la guitarra acústica enganxada al
cos com una prolongació d’extremitats, i la tocava com un déu omnipotent. Sabeu
que els acords de “Start me up”, dels Stones, van trigar més d’un any a ser
concebuts? (Un altre vídeo important és quan Richards, de jove, entomava la
crítica dictatorial del seu mestre i mentor, Chuck Berry, que li deia que era
tonto del cul per no atinar en l’acord inicial de “Maybelline”, crec). </span></span><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">El mateix que va fer Phil Spector
amb Johnny Ramone, cercant el to bàsic que introduïa el “Rock and roll at high
school”. </span></span><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">Spector li va arribar a treure una arma,
apuntant-lo, i el dur (“53 and 3”, quina gràcia) Ramone va fugir per peus i
cames ajudeu-me. Ara, el productor Spector, jeu en una cel·la (putes geminades)
de per vida, per haver tret una pistola i matat una noia que podria ser la seva
neta. Les armes les carrega el diable. L’estupidesa, també.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Love hurts”. Sí, d’acord. Però abans, una
cosa, ja que parlem de guitarres i guitarristes. El millor, el sublim,
l’extàtic, l’escènic, l’empàtic guitar man és, per a mi, Carlos Santana, a qui
vaig sentir i percebre en directe. Hagués hagut de ser el quart component que
el mestre, Paco de Lucía, va fer amb dos bluesmen –no recordo el nom—en un
diàleg de cordes absolutament descomunal. Santana hi hauria funcionat. Vull que
el concert aquest de de Lucía soni en la meva defunció, i que acabi amb la
versió de Kim Karnes del “No body knows”, una composició gospel molt estranya
que va posar punt i final a la pel·lícula (putes geminades) de Guillermo
Cabrera Infante, “Vanishing point”, que aquí van traduir maldestrament com a
“Punto límite cero”, que no sé què vol dir. Vanishing point significa més o
menys, punt d’evanescència, molt d’acord amb la filosofia de la pel·licula
(putes geminades) i que després, anys enllà, en Vigo Mortensen, l’actor
argentí, crec que va versionar amb poc èxit. Ho sento, tio, però malgrat que
ets un crack com a actor, mai no substituiràs a l’introvertit Barry Newman.
Kowalski sempre serà ell. First name, unkown. Ja saps, Vigo, i saps que tinc
raó, encara que no piloti un Dodge Challenger.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I jo vaig vagarejant sobre el tema que no vull
abordar: que l’amor dol, fereix, danya. I ho fa com més sensible o
hipersensible és un. Ho sé per pròpia experiència. Segurament no gestiono bé
els sentiments, com en Richards, que va cancel·lar (putes geminades) un gira
multimilionària dels Stones, quan es va enfilar a una palmera per agafar un
coco, va caure i va haver de ser intervingut cranialment d’urgència, el soroll
de la serra quirúrgica sobre l’os, encara m’esgarrifa. Se n’ha sortit, per a
sort dels amants de Florència –l’altre dia vaig posar que seria florentí abans
que català, i ho vaig atribuir a una carta de Joan Vinyoli a Miquel Martí i
Pol; fals, m’ho vaig inventar i vaig jugar amb la cita enganyosa; disculpeu i
passeu-m’ho per alt, puc ser també un tipus miserable. Vinyoli a Martí i Pol,
en les cartes, sols li deia que tenia terror a la cirrosi, bevedor brutal de ginebra
com era i que li va comportar no tenir una merescuda Creu de Sant Jordi (li van
dir a en Pujol: l’hi donem? Beu massa. Doncs no. En Pujol es va cobrir de
glòria aleshores, després molt més per mor de la seva arpia-dona i la
descendència pija, i va enaltir un Espriu indigest, pobre, iberista i per tant
estúpid, asexuat, i plagiador dels mites grecs i judeocristians, com
Shakespeare)--. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estimava el meu pare. Era un home de postguerra.
Cautelós, pacífic, auster –l’únic cop que el vaig veure entrar en un bar va ser
per un mal de queixal; es va demanar mitja ginebra, la va glopejar, i la va
escopir al lavabo –on és el bany?, allí, ara torno--. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Pare, com va el mal de queixal? –li vaig
demanar.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Crec que una mica millor –em va mentir.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Curiosament, va morir de cirrosi. Un tipus que
no havia begut mai. Una injecció a la “mili”, la puta insidiosa terrible
nefasta i idiota “mili”, i que mal vent se l’emporti, li va contagiar una hepatitis
C –poseu-vos en fila que us vacunem, la xeringa en alcohol i que déu reparteixi
sort--, que aleshores ningú no sabia què era. Sols les transaminases altes.
Vostè no begui i no mengi ous, que li van dir els metges. I no ho va fer mai.
Recordo, pel seu relat, confirmat per la seva nòvia, després ma mare, que va
passar tres mesos a l’Hospital Militar, on jo em vaig lliurar del servei
militar per exagerar una miopia a base de no portar ulleres durant mesos, una
castració visual que em va resultar molt millor que una castració personal
enfusellant un Zetme en les guàrdies –o els mesells argentins que a mans de
criminals van guerrejar a les Malvines-- que m’haurien tocat de fer. Ha!
Recordo que fent filera per passar la inspecció mèdica, un pipiolo idiota que estava al
càrrec de tot plegat, va dir: que se callen, coño, que están incordiando. Jo,
des de l’anonimat de la fila, vaig dir:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Si vais más rápido, acabamos antes!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Has sido tú.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--¿Yo?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Sí, tú. Ponte el último de la fila. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig entendre, submís, humiliat per un nunyato filldeputa, aleshores, que allò de l’ordre militar no anava amb mi. Els caps
ordenen atacar. Si ataques, et pelen –revisiteu la darrera época de “L’escurçó
negre”--. Si te’n vas enrere, els teus cruelment et sacrifiquen amb una bala en
el clatell, per covard, perquè el valor se le supone y luego paz y gloria i
potser misèria eterna.<o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un dia, el meu pare va cagar sang. Va vomitar
sang. I vam anar de pressa i corrents a urgències la Vall d’Hebron. Vaig passar
la nit amb ell, dormitant al seu costat en una cadira incomodísima –era el de
menys--. A les nou del matí, em va dir: ves-te’n. Has d’anar a la botiga.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Pare, t’he netejat sang del cul, has pixat
sang i t’he posat la falca, t’he sostinguts els vòmits de sang. Tu creus que
haig de marxar?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Sí.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No et penso deixar sol.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Ja me’n sortiré –tenia esperança, tot havia
estat tan sobtat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig rumiar, com mai no ho havia fet –jo tenia
a penes 20 anys--.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Pare, si jo estigués en el teu lloc, tu
marxaries?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Va pensar, engroguidament, la puta icterícia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No, no marxaria.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Doncs em quedo.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Van passar hores, vaig anar trucant a la puta
botiga, demanant clemència perquè la seva dona (això és una esposa?) i el meu
germà bessó vinguessin. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--El pare s’està morint.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No van venir. Sols després, anys enllà, el meu
germà bessó em va dir, com que hi eres tu, vam preferir no passar pel mal
tràngol. Clar, la mort no és agradable per a ningú. I si hi ha un Eduard per
parar els cops, per què ens hem de molestar?<o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A les sis de la tarda, el meu pare es va
aixecar a la desesperada del llit. El vaig sostenir, amb una mà a la pera de
reclam d’urgències. Es va arquejar cap enrere –jo aferrant-lo—i va explotar amb
un sortidor de sang arterial absolutament espectacular. Rebentament massiu de
varius esofàgiques. Ensangonat jo també, el vaig dipositar amb tendresa en el
llit; els altres companys d’habitació ens miraven amb ulls esbatanats, potser a
ells també els esperava aquella mort, qui ho sap. Vaig veure els ulls del pare,
mai no els oblidaré, enfocats cap amunt, inexpressius, inerts. “Està mort”,
vaig pensar. Les infermeres em van fer fora d’allí a empentes, van tractar de
reanimar-lo, però jo ja sabia que no h havia res a fer. Mitja hora després es
va fer oficial l’hora de l’òbit. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">Jo estimava el pare. Love hurts. </span></span><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">I tant que hurts, collons.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">30 anys després, vaig patir una depressió
clínica. No vaig poder treballar ni per tant passar la pensió (exorbitant,
aleshores els gossos es lligaven amb llonganisses) a la subnormal de la meva ex
dona. Em va deixar un temps prudencial, fins que un dia ho va parar.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Pare –em va dir la Júlia, la meva nena--,
haig d’escollir, i escullo la mare, perquè és ella qui m’ha criat. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--T’ha criat ella per decisió d’un jutge. Jo
vaig demanar la custòdia compartida, perquè tens dret a tenir pare, com tothom.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Ho sé. Però me’n vaig amb ella, perquè haig
d’escollir. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I va afegir: el bloquejo del telèfon, del
Facebook, del Twiter, i de tot. Tu i jo hem acabat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Tant de mal t’he fet?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No. És el que hi ha –mai en ma vida he tingut
una conversa tan intel·ligent (putes geminades), que ara sintetizo, si jo tinc un 150 de CI, ella
en té molt més, i sap com aplicar-lo.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">Love
hurts. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">I Love Hurts d’una forma brutal, feridora i mortal. </span></span><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">D’això
de la nena, de la Júlia, han passat dos anys i escaig. No he plorat, perquè jo
mai no ploro, però m’han saltat sovint les llàgrimes com una cascada americana.
He sentit dolor físic, un desentranyament inconcebible, una laminació corporal
que sols una absència personal pot manifestar. No d’un amor, no d’una amant, no
d’una amiga. D’una única filla. Penseu, idiot(a)s, que en algun moment us vau
estimar el pare, i que ell us va estimar a vosaltres, i que aquest vincle pot
arribar a ser més sòlid que el maternal. Aneu a fer compres, aneu a prendre
gelats, aneu al cinema a veure “El diario de Noa”, aneu a on la puta mare us va
parir. Però l’amor, la protecció, la tendresa, la incondicionalitat d’un pare,
un puto mascle, un "patriarcal" que ara està tant idiotament de moda, més dolç d’allò que ens està permès, això, això, això, això. Això no ho
trobareu mai ni enlloc. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">He
fracassat com a pare. </span></span><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">Sabia que les arpies
matriarcals de la meva família política, no m’ho posarien fàcil, tenien
antecedents. Un bon dia el germà del pare de la meva ex-dona em va dir, ei, ets
bon tio, et coneixo de fa molts anys; el meu germà també ho és; què els hem fet
a aquesta puta família que ens tracten així?. I bé, elles han estat
devastadores, enfonsants, mortíferes. Versejava en Jorge Luis Borges, que havia
pervertit l’essència dels seus pares: no havia estat feliç. Jo hauria volgut
ser feliç per al meu pare, per la meva filla. No-n'he-estat-capaç. Mea culpa. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sense ascendents ni descendència, sols hi queda
la solitud. Des d’ella escric. Per a veure si algun dia, en algun moment, la
línia familiar s’estructura en llaços d’amor. Un amor que no dolgui. Un amor
que don’t hurts. Un amor que creï i no destrueixi. Un amor que en Richards
clamava al cel i estava en el cel. A la Jones, que la donin pel cul: tenir una
bona figura et garanteix sols una glòria efímera. I les tetes són sols una autoimitació sexual, que ja practicaven els primats fa milers d'anys. Una reverència al geni9, senyora Jones. Do you mistres Jones?</span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Love
hurts. I de debò. <o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però la nostra condició és sobreviure al dolor, a qualsevol tipus de dolor. Potser per això ens creiem que creiem en Déu.</span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-11380810444006210862016-11-28T11:21:00.001-08:002016-11-28T11:21:13.308-08:00Autoretrat. Voleu saber de mi...?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Ef9ju-RpgVsa-_lLpH693jspF81TYPO373k_60JavVTRvtaWmwi-ioy0Q_eonc7DdqX1VkGajUTynXORBHZrsB4aQmecCcqoYAPyTNXfXQMMqXdKnFDnnqxAex-fnGWJ_1oB-0adcqCj/s1600/AAAAAAAAA7af_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Ef9ju-RpgVsa-_lLpH693jspF81TYPO373k_60JavVTRvtaWmwi-ioy0Q_eonc7DdqX1VkGajUTynXORBHZrsB4aQmecCcqoYAPyTNXfXQMMqXdKnFDnnqxAex-fnGWJ_1oB-0adcqCj/s320/AAAAAAAAA7af_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De
crio, de púber i d’adolescent, tenia un talent especial pel dibuix i la
pintura. Hi influenciava molt el fet de la visualitat enxarxada amb els dits i,
sobretot, l’avorriment, el tediós avorriment, més enllà assumit com a procliu i
disbauxat tedium vitae. Acabava els deures a classe, i a casa, més ràpid que
ningú, i curiosament amb notes excel·lents, i després, hòsties, allò que hauria
de ser magnífic, esdevenia un indigne què faig? M’avorreixooo. I dibuixava. A
casa els pares, hi vivia al segon pis, un pintor, que treballava bàsicament les
aquarel·les (engegueu a prendre pel cul les eles geminades, plis). I li va dir
al pare: “Porteu als nens a l’escola Massana –el meu germà bessó (un fill de
puta de Cal Déu) també excel·lia en el dibuix, tot i que de forma diferent, ell
era molt més sintètic i jo més detallista--. El pare es va esgarrifar. Amb bon
criteri per l’època, i per coneguts de l’art del dibuix (penso en en Julián,
marit de la cosina germana de la meva mare, que treballava en còmics, amb un
talent exquisit, i que venia els seus treballs sobretot a Itàlia –crec que allí
en deien fumetti--, amb un estil de la trepa d’en Tinent Blueberry, el mestre;
d’en Jabato, d’en Corsario de Hierro, etc.--, i veient les dificultats
econòmiques que passava, va tallar en sec la idea de l’escola de La Massana.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Primer,
que estudiïn una carrera –va dir el pare--. I després, ja d’adults, si volen,
que es facin fotre dibuixant.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La
jugada li va sortir malament, al pare, en glòria estigui i a qui tant estimo i
estimaré. La creativitat va eixir, com aigua bullent dins d’una olla a pressió
segellada, a la brava, en tots els aspectes de la meva vida, i sí, vaig anar a
la universitat, vaig cursar Ciències de la Informació, i vaig canviar, un
maleït dia, de sobte, el dibuix per l’escriptura. El meu model era sartrià: un
bar, uns papers i un bolígraf, una La Vanguardia, i vinga, a escriure. Vaig
haver de decidir si fer-ho en català o en castellà. Com que l’espanyol em
resultava fictici en els diàlegs, perquè parlava en el barri en català, vaig
decidir escriure en aquest idioma. Previ Pla –els comunistes del PSUC van
cometre amb ell una de les moltes estupideses que han perpetrat--, vaig
aprendre l’idioma escrit, a través del paper, el bolígraf, i un diccionari
anomenat Pompeu Fabra, que eludia allò que tots busquem en els diccionaris: els
mals mots, com puta, cony, polla, etc. Ja sabeu a allò que em refereixo. 35
anys després d’escriure gairebé a diari, he après, modestament, l’artesania de
l’escriptura. Si aquesta escriptura menestral conté talent o no, són els altres
qui ho han de valorar i decidir. Jo sols puc crear, des de la més profunda
humilitat, des de la ignonímia (per què el corrector no m’accepta el mot?) del
full en blanc (o la pantalla en blanc –no entraré en debats com García Márquez
de si l’escriptura a mà, la màquina d’escriure, manual o elèctrica, o
l’ordinador, canvien la forma d’expressió. Tot això me la ben pela--).<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I
així vaig forjar el meu model de vida: lector impenitent, escriptor obsessiu,
solitari en la taula més allunyada d’un bar, corrector ad eternum dels meus
escrits, una mena de llop estepari que a Hesse gràcies –molt infravalorat avui
en dia--, gravitava per la comunitat, el barri, amb un cert grau de prestigi,
la consideració dels xamans, els dotats per convocar els déus i traslladar-los
verbalment a la rudimentària terra, al comú dels éssers humans, altrament dits
persones. A segon de carrera, em van cridar a publicar, i vaig excel·lir (putes
geminades) en els reportatges. Els reis de la narració, els contes negrament conclosos,
allò que els americans postgraduats en periodisme a Standford o Harvard en
deien “quina història tens?”. Vaig aprendre després l’entrevista, la crònica,
l’article (títol, subtítol, avant títol, destacats, titulets, leads, etc.), la
contracrònica, el retrat, la “pastilla”, l’articulet, l’informe, l’article
d’opinió..., en fi, tot allò que ningú no t’ensenya però que s’aprèn a base de
molta feina i de deixar les neurones en estat de bulímia total. Això, en
periodisme. En literatura (passeu-me la grolleria narcisista de pretendre ser
un literat), en televisió, i en el self made man en blog avui en dia, ara que
tots ens hem de reinventar perquè el sistema no dóna per a més, perquè està
mort, i l’altre sistema, els de les CUPs, l’anarquisme-comunisme decimonònic,
no és cap alternativa possible, per estúpida i genocida, alguna cosa he après.
I ho manifesto amb la mateixa cruesa – i força!-- que han fet immortals en
Bukowski, els The Ramones, en William Styron, en el seu impagable i desconegut
–aquí—“La memòria de la bogeria”--, i la delicatessen documentada d’en Thomas
Harris, pare –després d’en Erle Stanley Gardner—de tots els CSIs del món, a Las
Vegas, a Miami o a Nova York –el CSI de Barcelona és una mariconada, perdó, una
gaiada, hi vaig passar una setmana fent un reportatge per a la televisió i sols
puc salvar d’ell l’actiu humà; el material era molt precari, per no dir que
insignificant, que els dotin més econòmicament, que s’ho han guanyat amb
escreix per a salvaguarda pròpia; sort que les morts actives a Catalunya són
poques, i en no existir cultura d’armes de foc per protecció (la caça és
diferent), la feina és poca, i les càmeres de seguretat virtuoses, i a cada
cantonada fan el seu fet forense d’espia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I tot
aquest rotllo, per a què?, em podeu demanar. I si ho feu, serà ben pensat i
rebut.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs
perquè aquest estil de vida, d’existència, ha estat sempre bohemi. Vida
precària i desordenada, segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Eixir
de la norma. Travessar límits. “La bogeria” de Narcís Oller –ho dic de memòria,
que sovint, a aquestes alçades, em falla--. “El llop estepari”, sempre amb la
navalla a punt, com en Vinyoli, a tocar de calaix, per si de cas. I això, això,
atrau les dones. Una mena de guaperes sobre una Harley Davidson fent la ruta
66, i la del 69 de passada, com si no hi hagués un demà –en James Dean, ho va
fer amb un Porsche i no va tenir demà, als vint-i-pocs, ja veus tu--. Atrau les
dones, deia. I això vol dir polvos reiterats, passionalment, gònadament,
assecants –ho sento, però ja m’he retirat del sexe, per edat i per “hastío”, no
hi ha traducció al català--. Recordaré sempre el dia en què la mare de la meva
filla em va dir:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">--Tots els homes són grisos. </span></span><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">Quan
en trobes un de diferent, encara que sigui malote (jo no ho era, més aviat era
hippie, a l’època), t’enganxa. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortir
de la norma fascina. La norma és important, perquè ens permet viure sense
matar-nos. Tot i que veient la història del segle XX, tinc els meus dubtes.
Franco, Mussolini, Hitler, Stalin, m’ho fan molt difícil d’argumentar. Però
admetem que la norma és positiva, com entre Castro (en gerrillero descansi,
prou que va fer el Che a anar a morir a Bolívia, com en Paul Newman i en Robert
Redford) i JFK, en la Bahía de los Cochinos i el hard rain is gonna fall, del meravellós
Nobel de Dylan –Romance in Durango i This dream of you són millors cançons.
Sobre gustos i emocions...--. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hiroshima
i Nagasaki han capgirat la història de les guerres. Corol·lari (puta geminada),
una guerra mundial és un suïcidi global. USA i URSS, als seixanta, ho van veure
a temps, i per això vivim i per això hem passat la millor època de la
humanitat, la classe mitjana votant de la socialdemocràcia, eventual,
conjuntural, estratègica, divisòria, però finalment i fatalment pervertida per
mor dels diners: si jo recapto i distribueixo, me’n quedo una part. La
cobdícia, o avarícia humana –la diferència entre els conceptes és subtil, un
acapara, l’altre, no—és el jack pot dels pecats capitals. Som cobdícia, no hi
ha dubte. I encara no hi ha cap llei de finançament de partits polítics. Algú
creu encara en la democràcia moderna? En la separació de poders de Montesquieu
(un dia vaig sobrevolar el seu castell manejant un avió planejador)? En podria
parlar anys i panys, a l’estil Castro, ara que s’ha mort i que la seva oratòria
desaforada hauria de ser objecte d’estudi. I com per què, en Che Guevara,
l’argentí asmàtic i romàntic (els seus diaris no tenen pèrdua), va veure la
mandíbula queixalesca del depredador “revolucionari” i amb un trastorn
narcisista de la personalitat, tan comú en els líders polítics, carismàtics o
no.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">L’excepcional
enganxa. Com que no s’entén, enganxa. Com que va contra natura, enganxa. Com un
insecte en la teranyina aràcnida. Però al final, el negre es torna blanc, allò
que atrau a les dones, amb el pas dels anys, els resulta danyí, a pesar de la
bona fe dels llops esteparis. Elles tenen raó, com sempre, perquè són terra,
segons García Márquez. Són la mort, segons Cortázar. Som, en definitiva,
Moravia. I som Evelyn Waught, som Sagarra –“Vida privada”, hauria estat un
Nobel si no hagués estat escrit en català (i la seva llegenda del compte Arnau,
brutal i cruel, molt per damunt del romanticisme mel·lifu, puta ele geminada,
d’en Maragall sobre el mateix mite), som Sábato, som Hesse, som Zola, som
Waught, som Cabrera Infante, som Twain, som Dostoievski, som Simenon, entre
molts altres. </span></span><span class="textexposedshow"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt;">I
finalment som Malcom Lowry i Charles Bukoswki, per raons òbvies, adictives i
determinants. </span></span><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;">Dic tots aquests noms de memòria, si fallo en
ortografia, deixeu-me-ho passar, no tinc ara internet per consultar. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No
m’ho perdonaria mai en Fèlix Balanzó, el meu mestre –ell potser no ho sap prou
però l’últim cop que el vaig veure tots sortíem d’una exposició gratuïta (té
algun preu?) de més d’una cinquantena d’escultures de Rodin, al Cosmo Caixa,
èxtasi sols compartit amb la visualització antiga, enllà i sense ell, dels
quadres d’en Sorolla a Xàvia (per què no en vaig robar algun, si el vigilant
feia la migdiada de diumenge a la tarda, absent de tot?, sols a la valenciana
es podia fer una exposició de Sorolla amb un abúlic vigilant paint la paella de
diumenge mentre els autòctons vaguejaven a l’espera de la missa dominical,
quins collons, i els visitants teníem milions d’euros a tocar de mà), i d’una
visita per professió guiada per la directora de El Prado, on els Goyas i el
Velázquez i els Murillos i els Zurbaran, etc., florentinaven l’atmosfera amb
una hàlit de bellesa incommensurable. En Balanzó, el lingüista, el mestre, el
xaman, l’educador per excel·lència (putes geminades), el professor global, el
tipus que un bon dia a classe, a primera hora del matí, va comunicar-nos que no
es trobava bé, però que ell seguiria donant classe i si per hac o per be queia
al terra, que li donéssim una puntada de peu que ja s’aixecaria (són coses de
coratge –en John Waine és una mariqueta, perdó, una reinona gai--), que va
mestrejar més enllà de l’inimaginable, i el què em va dir, en conversa privada,
molt benèvolament als meus 20 anys:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Escriu.
Si no en tens ganes, porta un diari, no hi ha res més interessant i
encoratjador que parlar d’un mateix. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I
d’aquí al Fabra, no en sabíem més, teníem 20 anys, eren altres èpoques.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allò
que de bohemi enganxa, amb el decurs dels temps, mata. El puto mite de les
dones: ja et canviaré. No hi ha forma de canvi. Com la faula de la granota i
l’escorpí. Em pots portar a l’altra riba del riu? Sí. I a meitat del camí,
l’escorpí clava l’agulló mortal a la granota. I ella, agònica, li demana: per
què ho has fet? I l’escorpí li diu: perquè està en la meva naturalesa. I moren
tots dos. Una “Guerra de los Rose”, autodestructiva i fatal.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allò
que atrau en la joventut, es desestructura, es fon, mor, en la maduresa. Les
dones, busquen, antropològicament, un niu, una seguretat on tenir cura de la
descendència, acte molt legítim, natural, dolç i tendre. Cerquen abans un
mascle a la mesura dels seus actius i dels seus ideals, i com més sigui
diferent, molt millor és per als seus gens, l’exogàmia és impecablement
enriquidora. “Ja el canviaré”, es diuen. No. Fals. L’escorpí, el llop estepari,
l’Horacio Oliveira, el Paul Newman de “La leyenda del indomable”, i tants
altres exemples, tenen el seu destí, com els hippies de les Harley de l’“Easy
rider”. No es pot modificar. Ni el destí ni la naturalesa. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo
sóc així –no sé com--. Potser, com més vell em faig, més aristotèlicament sóc
bonàs, per la puta lògica aristotèlica, deixeu estar la reiteració. I això té
un preu: el sacrifici. Pregunteu a Jesús en la creu i a Sant Josep avant-Betlem
el dia en què Maria li va dir que estava embarassada d’un colom. El primer va
morir entre tortures i el segon va desaparèixer entre la indiferència viscuda i
escrita. I així ja veieu què és la puta vida.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va,
reis, llegiu el Nou Testament. Sobretot la llegenda del “Pare, per què m’has
abandonat?” O potser, la del “Pare, perdona’ls perquè no saben el què es fan”. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sabem
el què es fan? Saben elles el que fan?</span><span style="font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-59734426662408006142016-11-21T09:27:00.004-08:002016-11-23T12:24:34.458-08:00Torturem, matem, enterrem i engeguem a l’infern el romanticisme<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge70Y3em87IOABTKHKvSFVHjFkTS-ePJi-uIVQ6wKJHtligVkcnLjeIEW7GG0n_pryHXnXPp1HtEDofMOiXxsf3ZxnL97CpoqeHzXpMJSUr-vSOBoNUJUbNjXrXb46X8_wG2a6gE3EC32r/s1600/platja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge70Y3em87IOABTKHKvSFVHjFkTS-ePJi-uIVQ6wKJHtligVkcnLjeIEW7GG0n_pryHXnXPp1HtEDofMOiXxsf3ZxnL97CpoqeHzXpMJSUr-vSOBoNUJUbNjXrXb46X8_wG2a6gE3EC32r/s1600/platja.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig donar per finiquitat el blog. Per qüestions personals he passat mesos sense escriure. Però escriure és com anar en bicicleta o succionar un mugró: un cop après i experimentat, no s’oblida mai. I, com aquell qui no vol, es torna a provar, i se sent no tant la mateixa satisfacció sinó la seva càlida remembrança, l’evocació, el transport cap a l’etapa més feliç de la vida després de ser foragitats del líquid amniòtic: la infantesa. La infantesa és un món de meravelles, on tot està per fer i tot és possible, que versejava en Miquel Martí i Pol. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Comencem la història, va. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig conèixer una dona per internet. Una concreta entre centenars, és el que té la xarxa, la facilitat de la hipercomunicació. I totes les elles contactades, en un sentit o altre, han estat extraordinàries. Vam quedar. Vivia a Barcelona, al Poble Sec, era andalusa irredenta, i estava sola amb el seu gosset yorkshire. Era l’estiu i em va comentar que li agradava, quan un seu antic amic –no amant-- s’hi prestava, d’anar a la platja de Barcelona, a l’alçada de l’hotel Vela, a banyar-se nocturnament en pilota picada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--M’hi portes algun dia? –em va demanar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Sí –vaig dir amb un pessigolleig gràcil a alguna part interna de l’escrot, próxima a la próstata.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Vam continuar la conversa i em va explicar que havia estat casada i que feia deu anys que el seu marit havia mort. Curiosament, li mantenia un dol gitanesc, ell és l’home de la meva vida, ningú no el substituirà, i jo sempre seré la seva vídua, fins que se m’endugui la parca. M’havia trobat ja amb aquest perfil de persones, la viudetat eterna, i no pas per qüestions amargues. Recordo un cas, sobre els vint anys, quan la meva mare va llogar una dona de fer feines, assistenta, que se’n diu ara –la botiga familiar requeria 14 hores diàries de feina i algú havia de fer el dinar i mantenir l’ordre a casa--. Era una gallega de més de 40, a qui el marit, alcohòlic i agressiu, li marcava la cara a cops de puny quan li venia de gust i amb ganes. Eren altres temps, altres cultures, se suportava la ignomínia de la violència domèstica amb resignació, i en casos d’excepció, fins i tot amb amor. Un dia, aquesta dona, em va dir que se sentia molt malament, un dolor abdominal que la feia plorar a llàgrima viva, i jo, jovenet de vint, no sabia què fer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Agafo el cotxe i et porto a l’hospital de Bellvitge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Sí, Edu, per favor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vam esperar quatre hores a la sala d’espera abans que fos atesa, va entrar en box, i al cap d’un temps va sortir amb diagnòstic. Gasos amb dolor irradiat. Ella vivia a El Prat, al barri de Sant Cosme, i tothom que tingui memòria històrica sap que Sant Cosme com Can Tunis com Sant Roc, etc., eren caus de tràfic de drogues, bàsicament heroïna, amb clans i màfies, perfectament estructurades i amb cruels regles no escrites per si cas a algú se li acudia de no correspondre als pactes estatuïts. La vaig deixar a Sant Cosme, amb el meu R-8 atrotinat, herència del meu pare, a la vista de tothom, satisfet de l’ajuda ingènuament prestada. L’endemà va venir a casa, recuperada del dolor casus belli però acolorida de blaus cardenalicis, i jo, pel primer concepte, me’n vaig alegrar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--La vas cagar ahir, Edu –em va etzibar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ulls esbatanats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Per què...?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--El meu home creu que m’has follat, que m’has deixat embarassada, i m’has acompanyat a Bellvitge per a què em fessin un avortament. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Va posar ulls d’en Willie E. Coyote abans de caure en un penya-segat sense fons.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Ara et vol matar –va sentenciar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No em va matar. Ell, en canvi, s’estava morint de càncer de pulmó i al cap de poc va entrar en fase terminal, fins que, poques setmanes després, va finar. I ella, contra qualsevol interpretació cartesiana de la paraula, contra qualsevol lògica aristotèlica, contra qualsevol sentit comú o excepcional, el va vetllar, el va acompanyar en l’agonia, li va tancar els ulls de mort ja inexpressius, opacs, petris, i li va mantenir un dol etern, malgrat els maltractaments, els cops, els ulls púrpures d’hòsties, els llavis tumefactes de cops de puny, els blaus defensius dels avantbraços, els cops abdominals que mai no vaig veure per més que se’n queixés amb raó. La vídua perpètua, incomprensiblement perpètua. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquest patró de conducta és la que em vaig trobar amb la dona del Poble Sec. La que volia anar a banyar-se en pilotes a la platja barcelonina sota la llum de la lluna, en mes d’agost, amb el seu gosset i amb mi –els homes, respecte de les dones, sovint som els darrers; primer, els seus fills; després, la seva família; després, els seus animals de companyia; i després, tu, perquè els altres son meus i a tu et vaig trobar al carrer (llegiu “Sobreviviu a un gran amor sis cops”, d’en Lluís Racionero, que desenvolupa discursivament aquesta afirmació)--. Vaig anar en moto al Poble Sec, ens vam trobar –ella i gos--, vam fer un protocolari resfresc, i em va explicar que des de la mort del seu marit no havia mantingut relacions sexuals per respecte a la seva memòria, i que en tot aquest temps, havia sofert problemes clínics de lubricació i dilatació vaginal, que l’impedien practicar sexe convencional.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Estic prenent medicació per arribar a l’elasticitat normal de la vagina. Per tant –va afegir--, si arribem a alguna cosa, no podràs executar la penetració, em faries mal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No t’amoïnis –vaig dir--, el sexe és molt més ric que el moviment d’èmbol clàssic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Gràcies, ets molt tendre –va mirar-me fixament ulls--. Per això t’he escollit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I ara ve l’hòstia: vam cavalcar la moto amb ella, la bossa, i el cistell de nanses on semi empotrava el yorkshire. Jo conduïa tenint cura d’ella i del gosset. Conduïa com una criatura amb rodetes a l’eix posterior de tracció: sense inclinar, negociant les corbes amb el manillar, suavitzant les frenades i vellutant les acceleracions –amb una màquina de 650 cc i més de 200 quilos de pes, resultava tediós, infantil, ridícul--. Bé, arribem a la platja proposada per ella, descavalquem, i passem a la sorra a trenc d’onades. Va desplegar dos fulards, va encendre espelmes de cilindre baix, tota una escena zen a la qual jo assistia com a convidat de pedra, expectant, deixant fer, la tirania femenina escènica, el prurit pel detall, la claudicació de mascle a l’exasperant espera, la –admetem-ho— paciència infinita per arribar a abastar l’abraçada inicial. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Vaig a banyar-me. Vens?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No encara. Ves-hi tu i després m’hi afegeixo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es va despullar davant meu –jo posant cara de póker, idiotesa ancestral de cavaller—i es va endinsar en la negror de l’aigua, sota la negror del cel, deixant darrera la negror de l’arena, i sols il·luminats pels llums llunyans de l’skyline marítim barceloní. Va desaparèixer en la fosca de la mar durant temps, era bona nedadora, fins al punt que, passats ben bé dos quarts, vaig començar a preocupar-me. S’hauria ofegat? Si s’hagués ofegat, com podria explicar la meva complicitat en la seva desaparició? Com podria donar raons a la policia d’aquell sense sentit inèdit? Al cap d’uns minuts, just al límit de la meva angoixa, va aparèixer a trenc d’ones, fent-me senyals amb el braç, incitant-me a entrar a l’aigua. Em vaig despullar d’una revolada i vaig anar cap a ella. Vam riure, ens vam abraçar, vam jugar, li vaig tocar els pits, els malucs, el sexe, tot com de pasada –i era una pasada-- percebent la pell càlida però freda per la temperatura aquosa, amb la salsa salada i cordial de les epidermis amarades, bressolats d’una foscor misteriosa, tan sols i aïllats a tocar de la ciutat. S'hi veien, esporàdicament, anecdòticament, muts pescadors, parelles d’amants disperses, vagabunds ombrívols, oficials de neteja fosforescents, agents de seguretat amenaçadors i ensopits, figures vagues que es movien aïlladament, a distància, al nostre voltant. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vam tornar a la sorra, sobre els fulards, panteixant, satisfets, feliços. Vam fer un parell o tres de cigarretes, mentre jo li admirava la pell tensa i suau, brillant encara pel bany, els pits de mugró endurit, el sexe depilat com les actrius porno dels anys 80. La lluna circumscrivia l’horitzó. La mar, el cel, la sorra, la ciutat –al nostre darrere--, tot l’hagut i per haver ens envoltava com una mortalla divina. I el gosset, el yorkshire, dormitant als nostres peus, dòcil, indiferent a tot. Si no l’impresionava un viatge amb moto, ja veus tu que li deuria importar la mestressa despullada acompanyat d’un tipus també despullat, realitzant maniobres d’apropament, de festeig i d'aparellament. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Disculpin, poden sortir d’aquí? Està a punt de passar l’excavadora de neteja –dos policies municipals, amables, advertien als no hi havia cap amants com nosaltres (Estellés dixit, no els guris), que havíem de tocar el dos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sobre això, un incís, si m’ho permeten. El tema: exacavadores de neteja de sorra. Pocs anys enrere, entre parella i parella, vaig anar a un càmping de Tarragona on el meu germà hi feia l'estiueig cada mes d’agost. Jo hi anava un parell de dies, per gaudir de la living la vida camping. Com no podia ser tractant-se de mi, una nit em vaig citar amb una noia separada, de no vull dir on, i vam sortir de nit. Vam ballar als pubs del port, enganxifats, i finalment vam acabar rebolcant-nos damunt de l’asfalt del moll, fins que vaig obrir els ulls, vaig mirar al damunt i vaig veure un sortidor de gasoil d’aprovisionament per vaixells. I jo amb la cigarreta encesa, a toc de mànega. Sortir pels aires en explosió vistosa de vísceres sangonoses hauria estat el més probable. En aquell moment va existir déu i ens va permetre fugir sense haver d'anar a parar d’urgència d’helicòpter a la unitat de cremats –o la morgue-- de la Vall d’Hebron. I tot va quedar rudimentàriament així: i ara què fem? Li vaig proposar a la noia de ficar-nos a un qualsevol iot dels que estaven amarrats al moll, tan buits, silenciosos i suculents, però ella, poruga, ho va refusar, per si ens enxampaven. No tenia gaire sentit de l’aventura, i jo sí, jo estava, i estic, boig.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Anem al càmping i ens ho fem a la platja d’enfront –va ordre-proposar ella.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Elles manen, com hi ha déu. Hi vam anar i allí, poc després, treta la roba i encetant els preliminars sexuals, una sobtada excavadora de neteja ens va advertir del seu trajecte amb els seus llums d’interrogatori policial. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Ens veurà i ens esquivarà –va dir ella.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Segur –vaig dir jo, mentre no treia els ulls dels focus--. Et continuo menjant el xirri, carinyo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’excavadora va anar apropant-se, i quan vam veure que no modificava trajecte, ja molt a prop, vam tenir el temps just d’agafar la roba i saltar cap els costats. L’excavadora va passar, trillant l’empremta a l’arena dels nostres cossos, i jo vaig mirar cap a la cabina i em vaig adonar que el conductor jeia sobre el volant, adormit profundament. Vaig callar-m’ho. M’esperava encara el polvo. Ens hi vam tornar a posar, però el meu petit cap va endinsar-se sota la carcanada pèlvica com una vulgar tortuga de, sí, de platja. Ni el major i suprem sexe oral el va fer revifar. Avergonyits, l’una per no activar, l’altre per no respondre, vam fugir cap a les tendes de campanya i mai més no vam parlar del tema. Ni fins i tot, mesos després, quan vam quedar a casa d’ella, quan vam tornar-ho a provar però la seva narració prèvia, en preliminars, sobre el suïcidi del seu germà esquizofrènic llançant-se per la finestra, aquesta que veus aquí, i davant del meu fill de quatre anys, per acabar mort sobre les rajoles quadriculades del pati interior, va esmicolar l’atmosfera potencialment eròtica. L’enforcall de la malastrugança ens va perseguir a cada cop que ens trobàvem, que enlloc d’alzinar seràficament el meu obelisc de cossos cavernosos, ens va estacar de nou en un stand bye de fredor i asexualitat, on sols hi cabia una avinentesa d’amics, de concòrdia i un afecte suau i superficial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb la noia amb yorkshire de la platja barcelonina –tornem al tema inicial--, cobrint-nos després de l’advertiment municipal, vam passar al passeig marítim, a un banc, arrebossats com croquetes entre el fàstic i l’estètica –amb res més he estat d’acord amb en Cortázar que la roba i pell mullada provoca una angoixa mortal, la darrera línia de defensa, que deia--, i ens vam petonejar com conills en zel, i vam riure quan les parelles de luxe de l’hotel Vela passejaven pel passeig i ens miraven, i l’esperit d’en Bofill gratinava etèriament el nostre bon sentit avi en dia a penes transgressor, i això ho diu algú que com a escenari de sexe inversemblant l’ha practicat a la humida cripta d’una catedral cardenalícia. I pas següent: rudimentari rentat de cames i peus a una de les dutxes ad hoc, calçament, i tira milles cap a la moto. El yorkshire ens seguia automàticament, sols estava atent a l’amor incombustible de la meva parella nocturna, solitària, vídua ancestral, cordial però inhábil, rígida vaginalment parlant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Vols dormir amb mi a casa? –li vaig preguntar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Sí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I ja em veus a mi com la família Ulisses, amb la prole a llom. Moto, ella, el gos, la motxilla, jo manejant manillar i comandaments trontollosos pels nervis, i que per déu que no passi res. Un mal pas, i Clínic i adéu polvo. És curiós com els homes hem de situar-nos en el punt precís de l’equilibri, en l’abast de totes les habilitats, en el malabarisme dels dos únics papers de mascles: el caçador –l’atlètic, la força, la moto—i el xaman –l’espiritual, el verb, la mesura--. Vam arribar a casa meva, al demiürg gràcies, vam pujar, el gos va ajeure’s soporíferament als peus del llit, espero que no per fer de voyeur, i ella i jo vam procedir a l’acte sexual, sense penetració però amb orgasmes clitoridians notòriament notables, i vam descansar amb el tòpic de les cigarretes i l'empipadora tos espasmòdica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Me’n vaig –va dir ella.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--T’acompanyo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--De Sants al Paral·lel, el camí és llarg, i no hi ha metro a aquestes hores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--M’agrada caminar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig alçar les celles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Segur?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Seguríssim.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I aquí es va acabar tot. Una trobada més de xerrera, un ets moltmaco/a, seguim en contacte i tal dia farà un any. Bon record, és clar, si no, no estaria jo escrivint aquest relat. I així és la vida, aquesta vida tan llarga que sí o no estem obligats a viure. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I ara, per concloure, anem al corol·lari, a la moral d’aquesta modesta faula sense animals androformes. Ni l’eterna vídua andalusa amb gos amant dels banys en pilotes a mitjanit, ni l’afrodita de càmping d’aquí te pillo i aquí te fornico –abans de la benzinera i l’excavadora, i abans de l’episodi evocat del germà suïcida--, ni la dona eterna vídua del marit gelós fins al deliri, han activat, sota cap concepte ni vessant, la síndrome de l’amor romàntic. L’amor, les emocions, el sexe, tot, és rudimentari. No han aparegut quartets de vals, ni grups de ranxeres mexicanes, ni melodies de gospel, ni el Rei cantant “love me tender, love me true”, ni rams de tulipans, roses i violetes fent vistosos centres de taula. Ni cap toia per a deler de les solteres amb picors d’ànima i de parrús.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Som mamífers, més a prop dels primats d’allò que ens pensem, una barreja d’agressius i territorials ximpanzés, de luxuriosos i afables bonobos i de mandrils eròticament autoimitats. Ells no usen el color de rosa en postals, no s’estiren a contemplar l’ossa major en la cúpula celeste, no s’obsequien amb rams de flors dissenyats per gais de bon gust, no s’agenollen armats amb anell en capseta de bellut, no s’escriuen poemes mal rimats d’amor mel·liflu, no fan aplaudir una cafeteria quan ell proposa matrimoni i ella diu que sí, no els diuen que tenen un e-mail ni es troben a la cúpula de l’Empire State Building per segellar un sentiment biunívoc, aparentment sòlid, amb aspiracions d’eternitat, emmelosit com una marenga amb sucre glacée al damunt i rematat per una capa de dolça nata. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’amor romàntic és una invenció humana, una artificialitat. Prové, les bases, dels trovadors catalano-provençals, amb cançons a llaüt llenguadoccianes, i del mite nòrdic de Tristany i Isolda. El cos, maleït cos, l’exponencia el romanticisme alemany, sturm und drang, perdó drug. I finalment el popularitza Hollywood, amb aquelles comèdies on la història s’acabava just quan començava: amb un petó postís, sense llengua, que cloïa amb música mel·líflua i un fos cinematogràfic la pel·lícula i que obviava el que vindria després: discussions de parella, infidelitats matrimonials, fills adolescents hiperhormonats, tedium vitae de televisió de diumenge a la tarda, desenvolupaments divergents i antagònics, hostils papers de divorci, baralles gens platòniques sobre diners i béns materials i, finalment, la sensació d’haver estat subjectes passius de la gran estafa de la idealització de les relacions de parella, de l’amor de l’estil de Rock Hudson i Doris Day, permeteu-me el tòpic mite clàssic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Res a fer. Sers humans de pell, carn i ossos. Aigua i sang. Colesterèmia i diabetis. Roncs i pets. Fetor corporal en l’àmbit excretor, on hi nia el sexe, a la mínima que passem tres dies sense dutxar-nos, i no parlem dels avis, que prenien un bany cada dissabte. Desig inaplacable, urgent, d’homes i dones. Eixugada amb paper higiènic després de fer el fet, que s’adhereix a bocins a gland i vulva. Cos, matèria, sòlids en suspensió i en rappel. Brutícia ancestral que sols l’helvètic i tísic sentit de la neteja apaivaga, perfums parisencs que dissimulen l’olor glandular, actualment transmutats en desodorants no depressors del capa d’ozó. Infeccions infectes que Fleming va neutralitzar amb la penicil·lina (a veure quan les autoritats lingüístiques suprimeixes les eles geminades). Dentistes, i no barbers, impol·luts i asèptics. En fi, tot, tot, per foragitar la bruta base corpòria de les nostres persones. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No hi ha cap romanticisme en nosaltres. N’hi ha hagut, de base inicialment platònica. Hem de matar Plató. A mi deixeu-me amb Kierkegaard, pare de l’existencialisme modern. Una taula és una taula, no la idea de taula. Vivim en la matèria, en l’existència, l’existència concreta, la teva, la meva, la d’ells, i no en un món de Peter Pan, d’idees, de somnis, de l’inabastable. No oblidem que la distància entre l’ideal i el concret, se’n diu tragèdia. I això, aplicat a les relacions humanes, als pactes de parella, acaben com el rosari de l’aurora hel·lènic. Si no recordo malament, mentre la noia del bany en pilota nocturn ii un servidor ens satisfèiem al llit, el gosset, el maleït yorkshire, es llepava negligentment els genitals. No em va fer gràcia, però vaig aconseguir mantenir l’erecció. I, comptat i debatut, això és el que compta. Ben trempat i amb els anisos a punt, per poc romantic que resulti.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-19187321694010253582016-08-30T03:53:00.000-07:002016-08-30T03:54:11.250-07:00Acabo el blog a l'estil punkie: no future<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP68s8HOeIJghgJieG-rHUHkD0TADiLxN88vM1XygIraw3z57X7v2PbxtidBOjpkqwzG13dAUIYyYdv0aRzrVzRhWBKT0oqaKOigcmUDtq0B7NAwROE_GDSKBGvC-9U8Rw345F0PeR1-ba/s1600/zzzzzzzzz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP68s8HOeIJghgJieG-rHUHkD0TADiLxN88vM1XygIraw3z57X7v2PbxtidBOjpkqwzG13dAUIYyYdv0aRzrVzRhWBKT0oqaKOigcmUDtq0B7NAwROE_GDSKBGvC-9U8Rw345F0PeR1-ba/s320/zzzzzzzzz.jpg" width="249" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Benvolguts amics, us deixo. Acabo el blog de Tastets Emocionals. I ho faig amb tot l’afecte amb què el vaig començar. He tingut milers de visites, que s’han entroncat en una determinada visió de la vida, la pròpia --dit amb modèstia--, amb arguments a favor o en contra, tant és, però hi han mostrat interès, que és el què compta. Això és impagable des d’un punt de vista d’un creador. Dir alguna cosa és senzilla. Que algú t’escolti, no tant. Suposo que des de l’òptica d’autor, fa que un es retrobi amb si mateix. I mola mazo, com deia el decadent i astut alacantí, en Camilo Sexto. Costa que et segueixin, és una feina àrdua, a no ser que hom faci les públiques barbaritats excèntriques que va fer en Cela abans que li donessin el Nobel, amb Jesús Hermida com a còmplice des de TVE, com shows d’absorció aquosa intestinal i viatges a l’Alcarria amb exòtiques --aleshores-- negres a l’estil Grace Jones com a xofers, tot s’hi val per vendre’s, amb màxim i delirant narcisisme, epifànica megalomania. Tan important és crear com vendre, que li ho preguntin si no a Picasso o Dalí o Warhol. Suposo que avui en dia tots dos membres de l’equip, Cela i Hermida, crien malves, com déu mana, de què et va servir la primavera, oh rossinyol. I els altres, els descendents, al marge de tot l’esforç per l’efímera glòria, els pirategen amb la navalla entre les dents l’herència, rei mort, rei post, la vídua és la culpable, res que no passi en les millors famílies.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Abandono el blog, sí. I també amb una certa amargura –fàstic-- existencial. Després d’analitzar relacions humanes i socials, sóc conscient que deixem en un món de voltors la descendència, a mans d’internet i les noves tecnologies i el batibull que generen a tutti plen, pel broc gros, a la bravíssima. La deixem immersa un context mundial d’estupidesa violenta i d’estupidesa beatífica i d’estupidesa a seques, i que déu els empari, pobres. Ho deia Hanlon: abans que en maldat, pensem en imbecilitat, i és el què és (una altra cosa és si jo vull inscriure-m’hi o prescindir-ne). Sols hi trobaran caos, caos dins del caos, un espiral de caos vertiginós, una maranya d’interessos on les lleis no seran les de sempre, les de viure, sinó les de sobreviure. Les lleis de vida estan sotmeses a la moral i l’ètica, al bé i al mal. Fem bé o fem malament, i ho considerem, i ho fem a sobre en funció de la relativitat dels nostres actes. Hitler va ser un monstre per a la humanitat, el mal suprem. Però va tenir cura de la seva família fins al final, pastor alemany inclòs, magnífic animal, que li van agrair en vida la seva tendra protecció. Nefast genocida per a uns, meravellós alliberador per a altres, digressions infinites sobre el calibre ètic dels nostres actes. Això, sobre l’acte de viure. Sobre la supervivència, les coses canvien radicalment. No en fem debat retòric, d’entrada, és superflu. El moll de l’os de la supervivència és senzilla: campi qui pugui. Si un rosegó de pa ha de salvar-me a mi i no a tu, me’l quedo per a mi. O mors tu o moro jo. L’instint ens fa voraços, xacals, hienes, voltors, qualsevol carronyer, més enllà d’un principi moral. És això el què ens espera: el què els espera. Suposo que en algun moment, nosaltres, els causants de tot, els culpables de deixar misèria als nostres fills, de llegar-los un món pitjor del què ens van transmetre els pares a nosaltres, tindrem la decència d’abandonar la vida voluntàriament entre –com deia en Vinyoli—“el mal i la vergonya”. Ens hauran de facilitar l’eutanàsia, i no serà una mort digna, perquè ningú no mor dignament. Dignament es viu, i no ho hem fet, mea culpa. Si no tenim la decència de suïcidar-nos, ja déu se’ns endurà mentre esgarrapem amb dents i ungles l’entranya d’una vida vergonyant per l’avarícia, egoista com poques, individualista, fictíciament pròspera, d’esquenes a la misèria planetària, deslligada per l’artifici del curs ineludible –i natural-- de la naturalesa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un parèntesi, sobre això: dels set pecats capitals estem pagant –i pagaran, “an”—el pitjor de tots, el de la cobdícia, la nostra. Ens van oferir de tot, ens van enllaminir. Van ajuntar la malignitat de l’avarícia amb la de la temptació, principis bàsics del descens als inferns sols per separat –ja junt, ni t’explico-- i la catàstrofe estava cantada, àngels caiguts en l’abisme, autosatanitzats, Lucifer no ens és extern, el vam fer germinar i acréixer dins de nosaltres. Quantes vegades no m’hauré preguntat si el ying no preval sobre el yan i que el cèlebre equilibri es tracta sols de paradigmes de somiatruites, d’estúpids bufanúvols, de monjos tibetans amb el cap rapat, gongs reverberants, paisatge de serralades impossibles i mantres inútils. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Deixem als fills una guerra, una guerra global, una III Guerra Mundial –ho pontificava en Sampietro, quan ja estava terminal i res no hi tenia a perdre--. La pitjor guerra de totes és la que no es veu, de la mateixa forma que la bala o la navalla que més danya és aquella que es dispara per l’esquena o que es clava des de la faixa oculta. Una III Guerra Mundial on la fal·làcia d’Europa es desmunta sobre una belga burocràcia inútil –els britànics ho han vist molt clar--, on els pàries del Mitjà Orient i Àfrica grimpen a cara o creu cap al somni germànic de riquesa, que mor en filats i policia i camps de refugiats a les fronteres, on les revolucions ghandianes s’estavellen contra la forca inclement dels bancs centrals, on la superpoblació mundial requereix de regulacions demogràfiques, sempre massives, cruels i sanguinàries; on el miratge de la democràcia sucumbeix en la perversió dels tres poders clàssics –executiu, legislatiu i judicial--, als quals se’ls afegeix un altre, el financer, i a sobre, sense la separació que proclamava Montesquieu, sinó tots quatre poders junts i en egoista acord; on el major estadi de la humanitat, la classe mitjana, es dessagna en favor d’un grapat –una seixantena-- de multirics i donant indiferentment l’esquena a la gran massa de població, que fina en la pobresa i la misèria de l’absència de menjar, subministres bàsics, sostre i acaba en el carrer i els cartrons, un escenari propi de Gogol o Mad Max; on l’Estat del Benestar es reclou en opositors i funcionaris –els únics que tenen sou segur de per vida--, que generen una riquesa fictícia (retornen a l’Estat el què l’Estat el dóna) i sempre tan queixosos i recelosos dels seus patètics privilegis; on el creixement econòmic arriba a ser tan irrealitzable i estúpid que els poders fàctics financers estatueixen el neologisme cretí del “creixement negatiu” –com es pot créixer en negatiu?--; on els bancs s’ensenyoreixen de tal forma de l’economia que transmuten el comerç, concret i legítim, en les finances, abstractes i il·lícites; on l’esperança de vida es potencia sense mesura mentre tothom oblida que de què serveix viure cent anys si la meitat d’ells es faran sobre la base d’uns caminadors i una pensió insuficient, si és que algun dia existeixen caminadors i pensions sense que una gran base de població posterior, activa i retributiva, financiï una cosa i l’altra; on la quotidianitat monetària de la gent, particular o massiva, s’escriu amb l’esfereïdor substantiu de “deute” i, a més, perpetu: persones, famílies, comunitats, països endeutats ad eternum; on el PIB s’hipoteca en favor de grans lobbies internacionals –dits ara globals--, agermanats amb els seus congèneres de privilegis, hipoteca que deixa la producció com un hamster corrent en l’interior d’una nòria que no es desplaça, sols es perpetua; on el debat actual –demà mateix en serà una altre—rau a com establirem el valor de les coses, si en diners com fins ara, o bé en diner virtual, bonus d’intercanvi, mercadeig de serveis, tornada a l’or, el què sigui, ningú no ho sap encara; on es grava l’educació, la sanitat, la ciència, la cultura i la mort, el negoci funerari, deixades a mà de déu o, com en diuen ara, de què cadascú “trobi el seu nínxol”, que és el mateix que dir que busca’t –insolidariament-- la vida; i on, en definitiva, el “no future” del punk dels 70, visionari, adquireix la seva major dimensió essencial, destructiva i ruïnosa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pel que fa a l’objecte d’aquests Tastets, sentiments, emocions i sexe, la cosa no és molt més afalagadora. Primer, preparem-nos a gestionar la soledat, que és el què majoritàriament ens espera –amb el terapeuta com a companyia per hores, si el podem pagar--. I segon, oblidem-nos dels sentiments en favor de les emocions. Els afectes s’han banalitzat fins a tal punt, s’han convertit en tan volàtils i oportunistes, en tan mercantilitzats en funció de l’actiu anti-soledat, que han perdut tota classe de solvència. Per mitigar aquesta buidor, han aflorat en sentit ple les emocions, com ho demostra el fet de les vint-i-cinc mil bufonades que la gran xarxa d’internet ens transmet al voltant del riure i el plor i totes les emocions que tots dos extrems poden contenir, fet que es pot comprovar tot veient qualsevol programa televisiu prestesament hilarant de zapping. I sobre el sexe, un supermecat, oferta i demanda, intercanvi prest i banal, cos sense ànima, físic sense persona, genitals en estat pur, hedonisme sense epicureisme, tècnica sense esperit, pell sense cor, acte i conversa artificial, espasmes matematizats –quant et dura un orgasme, quants en pots tenir--, tot molt d’acord en societats hipersexualitzades, des de pubertat fins a la senectut, folla i après mois la tovalloleta, el paper de wàter o el cobrellit. Res a dir sobre aquest món dels sentits, és legítim: escórrer-se forma part del nostre organisme. Però no sols –sols—sentits, no sols –sols-- escórrer-se, ha d’haver-hi alguna cosa més, alguna litúrgia, algun conjur, alguna creença humana global, un cosmos integrador, un cronopi cortazià, un concentricitat de cercles, superposició de paper de calc, vaga idea d’unitat, aquest inabastable ideal dels místics. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I això, a tall de resum, és tot, benvolguts amics. Poc amable, ho sé. Ara únicament toca sobreviure o llençar la tovallola. Mentrestant, mentre la decisió no sigui presa, un petó i una abraçada, què menys, i una oració d’ermita a qui sigui per tal de no caure encara més en aquesta pobresa extrema, material o espiritual, o material i espiritual, que ens atorga, via tecnologia, aquest nou segle d’incerta glòria, de gloriosa incertesa, de constatable pobresa, de mortífera combustió interna y externa. Cada dia, ara, anar cap el futur és empentar un cotxe amb la bateria inerta. I sense saber què ens espera darrera del proper revolt, que la noia fantasma que ens adverteix del perill mortal de la corba sabem tots que és sols una maleïda llegenda urbana. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-66925706117437059042016-04-07T08:49:00.000-07:002016-04-07T09:00:54.390-07:00Follem? O me'n vaig a cagar a la via?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhymzoXoMCIvJHBfmjAtcw3N-1OiMMr5c0ZC23eFIS2ofOjH-ImPxdFy7altOdCFp7Nqrm45fZKeY4MWXnKH4Ciy5saHSWhzXJ7RwiSNlSVOT-ffLmsnrqHIsJP-TAwwYuK-pMvOYNBmlA/s1600/______________________________________vida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhymzoXoMCIvJHBfmjAtcw3N-1OiMMr5c0ZC23eFIS2ofOjH-ImPxdFy7altOdCFp7Nqrm45fZKeY4MWXnKH4Ciy5saHSWhzXJ7RwiSNlSVOT-ffLmsnrqHIsJP-TAwwYuK-pMvOYNBmlA/s320/______________________________________vida.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jo no sé fer res en aquesta vida. Sols, tenir una mica d’empatía amb la
gent. Un cop vaig llegir un llibre d’aquests de coach sobre la seducció, tema
que sempre m’ha interessat, i de 500 pàgines sols vaig trobar una idea
interessant. Era que, per entrar a una dona (no hi ha doble sentit), sols hi ha
una obertura. Dir “hola”. No és estrany que una de les revistes més conegudes
en el món, i encara rentable, sigui el “¡Hola!”, que en la seva versió inglesa del
“Hello!” ha fet igual fortuna empresarial. I ara em podreu dir, i després de l’hola,
què? I jo us diré, presenteu-vos. Primer el propi nom, elles us diran el seu en
cortesía posterior, i un cop avellutat el tema, una pregunta oberta, d’aquelles
que no es poden respondre amb un sí o un no. És molt bàsic preguntar sobre
sentiments. Primer un fet, després, ¿i com et vas sentir? Elles són hàbils a l’hora
de parlar, i molt més de la part afectiva. Que parlin. I nosaltres, els tios,
escoltem. És molt difícil saber escoltar, costa, més que parlar, perquè hem d’enganyar
el propi egocentrisme, egolatrisme, egoisme, per deixar que ens l’envaeixi l’aliè.
Que molt sovint ens importa poc, però és així, així és la vida, que deia
aquella, en la pel·lícula, tu ets un tollit, aquell un miserable i jo sóc una puta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Continuem. Jo no sé fer res en aquesta vida, sols tenir una certa empatía amb
la gent. I un parell de coses més. Dibuixar, per talent. I escriure, per ofici.
Hauria estat un gran dibuixant si el meu pare no m’hagués convençut de què el
millor era estudiar una carrera universitària enlloc d’anar a l’escola Massana,
quan un pintor veí, veient els dibuixos, va dir: porti els nanos a estudiar
belles arts. “Si et dediques a un art, sempre seràs un mort de gana, a no ser
que tinguis molta sort”, em va dir el pare. Possiblement tingués raó, el pare,
no el pintor. Ara, per la crisi, ho som tots, de morts de gana, i a sobre sense
ganes, ganes de res. Sols de morir sense dolor. No hauria arribat mai a un
Corben o a un Wright, però m’hauria acostat a un Giraud. Acostat. Sols que ell,
el mestre, en Giraud, tenia l’ajut del peyote, com en cabron d’en Kerouac, i jo
d’això no en vull saber res. Ja ho va fer en Gaudí –peyote o bolets, elesdi, qualsevol
mena d’al·lucinògens, com tots els grans místics-- pel total dels catalans. I
bé que li va sortir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dic tot això per aprofundir en el meu ésser, la meva historia. D’una
depressió de fa 6-7 anys, vaig aprendre a conviure amb l’insomni. I amb l’insomni,
eventualment, intermitentment, amb l’alcohol. El millor llibre que he llegit
sobre això, molt més que els manuals psiquiàtrics a l’ús, és “La visible obscuritat”
d’un geni que es diu William Styron (l’autor de “La decisión de Sophie”,
portada al cinema per Jeremy Irons i Meryl Streep), que va pasar per l’infern
de l’alcohol i la depressió. Insomni, dèiem. La part més mortífera de l’insomni
és pensar hores i hores en què un s’ha de morir. “L’être et le néant”, sartrià.
O millor Camus. Sí, sempre millor Camus, mai Sartre, tan inhòspit i
incomprensible. Des dels 17 anys que he fet una ansietat generalitzada, amb atacs
de pànic, i cada cop que vaig al llit no reso, perquè no sé resar, però sí que
demano a déu a les alçades, si déu existeix, que no existeix, que no em faci pasar
per atacs de pànic en les inacabables i turmentoses nits de vigilia. I Ell, ni
puto cas. Veig les coses com cal. La indefinició absoluta, el signe més alt de
la llibertat. Les “coses” no signifiquen res. Allò que “cal”, tampoc. Quan un
italià et diu: “Cosa?”, et diu què. El “cal”, d’arrel llatina, significa, al capdavall, què sé
jo. Però en tot cas, ambdós termes ens porten a la millor definició de la
llibertat. Quina paradoxa, no? Pots fer tot en funció d’una moral, que dicta.
Dicta l’actuació. I és molt curiós perquè a sobre el cervell humà no està gens
preparat per a la incertesa, som pesarosament animals de costums. “Cosa”, “caldre”,
són els dos termes que ens han fet crèixer com a societat, com a nació, als catalans.
És la llibertat, estúpids! No l’economia, Carville!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quan en temps d’insomni em desperto sobressaltat per una apnea o un atac de
pànic, que sovint van imbricats, i pensó en l’horror no de la mort, sinó del
dolor de la mort, més m’aferrisso a la vida. I la vida, quan en el batxillerat
estudiava biología, la vida consistía a nèixer, crèixer, reproduir-se i morir. Quans
neixes, ets un imbécil, per no tenir no tenim ni memoria. Quan créixes, et
mates a palles. Quan et reprodueixes, tot és sexe. I quan mors…., bé que ningú
no et faci morir de l’agonia de Franco, ben merescuda, d’altra banda. Diuen que
va morir a la tercera autòpsia, i a mi me la pela. Va fotre enlaire dues
generacions de catalans, i qualsevol dany que hagués sofert, sempre seria ben
merescut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I sí. Tot és sexe en vida adulta. Ens agradi o no. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Practiquem-lo, no?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-51002981522259850882016-03-07T05:30:00.002-08:002016-03-07T05:35:18.371-08:00Italianes, revenges i una caixa forta (que no sé què hi pinta)<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5MbzRCaE-3EAnnmnfSgMdLMd1IChjxBet41DFTX_Y0o6M-Kw6SaCn9RGAt0Un5zdy4nAhyfcGNwWqEricy97pZ8cTRTqYa77Hh4Rg2S1iRol4IceS-9-Rdjtm0-EdySQKoP2chJgBiXep/s1600/________________italians.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5MbzRCaE-3EAnnmnfSgMdLMd1IChjxBet41DFTX_Y0o6M-Kw6SaCn9RGAt0Un5zdy4nAhyfcGNwWqEricy97pZ8cTRTqYa77Hh4Rg2S1iRol4IceS-9-Rdjtm0-EdySQKoP2chJgBiXep/s320/________________italians.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He conegut dones estranyes, en aquesta vida.
I algunes d’elles, dins de la raresa, curiosament particulars. Fa quatre o cinc
anys vaig coincidir, en trobada d’una nit, amb una italo-hongaresa, aparentment
bona persona –res no m’ha demostrat el contrari posteriorment--. Vam començar a
parlar de casualitat en un bar del Poble Sec i vam despertar l’endemà a casa
seva, en un carreró del Casc Antic de Barcelona, en un llampant i enlluernador
dia de primavera. Era més jove que jo, estava separada fa temps de la parella i
tenia una filla. Recordo que mentre enfilava cap a la plaça del Pi calibrava la
possibilitat de transportar una immensa caixa forta que tenia en el pis –“ja hi
era quan vaig llogar-lo i no hi ha hagut collons que ningú se l’emportés”, em
va dir, “si la vols...”--. Era com les de les pel·lícules del far west, i em va
fer gràcia, però m’arribava a la gola del coll i no hi havia nassos ni de
fer-la vibrar mal que hi recolzés tot el cos i tota l’ànima. Llàstima,
decorativament era impecable, i impagable. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Caminava cap el metro jo molt xiroi pel fet d’haver
mantingut una relació fugissera amb una italiana –semi italiana, en aquest
cas--, perquè les italianes sempre han suposat un enorme repte per a mi. Per a
mi i per a molts mascles de la nostra generació, la del 1964, i posteriors. M’explico,
tot i que els meus coetanis barons ja ho han d’haver entès a la primera. Quan
es va disputar el Mundial de futbol d’Espanya, el 1982, sota l’emblema ridícul
i patètic del “naranjito” (gran portada aquella de El Jueves de “Pelamos el
naranjito”), la selecció italiana va jugar la fase de grups a Barcelona, i la
capital catalana va ser envaïda per <i>tiffosi</i>
a causa de la proximitat amb la península itàlica. Com que la infraestructura
hotelera barcelonina aleshores era més aviat precària, els afeccionats italians
van haver de ser allotjats fora de la capital, i ¿on hi havia més hotels que a
la Costa Brava? Doncs cap allí els van portar. I ells, que no la coneixien, de
cop i volta van descobrir el <i>paradiso</i>,
fins al punt que el Mundial els va resultar el de menys. Estiu, Costa Brava,
platja, noies en topless i follables. A casa seva no havien vist un pit en la
vida, i molt menys en una platja, i si sucaven el melindro perquè déu és gran, s’havien
de casar amb la interfecta amb tots els <i>fratelli</i>
d’ella desembutxacant la trapera per si se’ls acudia de fugir a Azerbaidjan
abans de la cerimònia. En canvi, aquí, amb les catalanes, liberals, podien
posar-la en remull sense que cap germà, si és que n’hi havia algun, i si n’hi
havia algun, si és que apareixia, a penes digués que vigila que no et deixi
prenyada. Itàlia va guanyar la final a Alemanya amb el simpàtic Sandro Pertini
fent saltets a la llotja del Bernabeu, però això va ser el de menys. El de més
és que els italians, mascles, havien descobert la Costa Brava i s’havien quedat
amb la impressió que les espanyoles –ni idea que eren catalanes, en aquella
època—eren, segons el seu florit llenguatge, unes “putanes”. I ens els anys següents, tot pertinentment propagat
pel boca-orella, van envair la costa catalana hordes d’italians en excursions
sexuals d’estiu a La Selva i els Empordans que perpetraven embotits –cinc mínim—en
un Fiat Uno, carregat com marroquins en agost per la A-7, desembarcant en
càmpings de Llafranc, Pals, Lloret, Blanes o Tossa, i passejant el seu atractiu, la seva <i>finetzza</i>, la dolça cantarella de l’idioma,
la pàtina de gent curtida en el bell canto i les belles arts en conjunt, i la
malèfica frase de: </span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--<i>Dammi
un bacio</i>... –amb un somriure que fonia glaciars antàrtics.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Van triomfar durant anys, una dècada mínim,
fins que les noies d’aquí, ja molt escamades, els van veure el llautó i van
preferir acceptar en el futur els favors d’un mafiós georgià que d’un edulcorat
florentí. Però van deixar un llast de catalanes enamorades i després abandonades
amb promeses de duro sevillà i una minoria tenaç i irredenta que van emigrar a
Itàlia per casar-se amb ells, matrimonis que van durar el que van tardar a
arribar les primeres eleccions legislatives, on la <i>mamma</i> d’ells les va obligar a votar a la Democràcia Cristiana,
perquè era el què votava la <i>famiglia</i>,
i quan s’hi van negar, els van fer un buit que les van obligar a tornar a la
nostra terra amb la cua entre les cames, les il·lusions trinxades, la tonteria
a flor de pell i la sensació de què la imbecilitat femenina es manifestava en
la realitat real i no sols en les diabètiques telenovel·les veneçolanes. És
estrany que en les dones de la meva generació, i de posteriors, n’hi hagi
alguna que no hagi posat un italià en la seva vida. Això és estadísticament i
sociològicament cert. Tanmateix, i això és l’important, a quin preu?<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Doncs al preu de deixar en precari sexualment
a diverses generacions de catalans, que vam veure com les nostres nòvies
potencials es deixaven seduir per italians empolainats, que se les follaven
sense remilgos, mentre nosaltres havíem de tirar d’alemanyes grosses i
borratxes, de franceses cadavèriques en el llit, o de tres tristes palles. Perquè
a l’inrevès, amb els italians, no passava: les italianes no venien. I si
venien, estaven envoltades de família que al primer gest de seducció et miraven
cobdiciosament els testicles amb la paraula <i>castrato</i>
escrita amb sang en el front. Vam haver d’esperar dècades a que les coses
canviessin. Que ells fossin objecte de refús, per pesats, interessats i
hipòcrites, i que elles s’alliberessin i ens visitessin a Barcelona –ja no a la
Costa Brava—amb la ment oberta i la vagina ad hoc. I és aquí on vam executar la
nostra venjança. Una venjança mútua, crec. Si més no, així m’ho han comentat
elles mateixes. Perquè elles se’ns van oferir també amb el pruïja d’haver estat
refusades en el seu moment per culpa de les catalanes: tal faràs, tal trobaràs.
Cada italiana amb qui he practicat sexe ha estat un plaer celestial. Pel polvo
en si i, sobretot, per la revenja del previ greuge adolescent. I, a més, dues
dècades després. Qui digui que la venjança és un plat que se serveix fred, té
raó. I qui digui que la venjança no val la pena, s’equivoca. Val la pena i
molt. No ens torna allò perdut, però ens fa guanyar la gota destil·lada d’alambí
d’anys de santa i soferta paciència. I això no es paga amb diners.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tornem a l’inici, a la noia italo-hongaresa
de la caixa forta. Passaré per alt les seves habilitats amatòries fora de tota
mesura. Sí que m’interessa remarcar que tan bon punt vam començar a
petonejar-nos en un pub nocturn, va separar-se de mi, va escodrinyar-me els
ulls i em va proposar de passar la nit plegats. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Amb una condició –va advertir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Quina?<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Que deixem Cupido a part.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig somriure.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Fet.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dies després, ella marxava crec que era a
Cadis, de vacances, i vam parlar per telèfon. En un moment de la conversa em va
dir:</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Eduard, el teu problema és que et prens les
relacions massa seriosament. T’ho has de prendre en broma, perquè tot és,
al capdavall, una immensa barrabassada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Era el mateix que Enrique Jardiel Poncela
pregonava a “<i>Amor se escribe sin hache</i>”.
Encara no sé si una i altre tenen raó. Però en tot cas esdevé una teoria més en
el laberint incognoscible dels afectes, i gens menyspreable.</span><span style="font-family: "garamond" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-49538877416830591562016-01-28T12:19:00.003-08:002016-02-05T06:05:48.765-08:00Les dones m'estimen<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBAoA89TycZCdQk5m-VW6d-g6bJr9kyPVLfiyUmy80iFLneHLGfM0QY7BbmALfFEsKJaoU-ef9WbnH_ybtoqIZY9rXgurwYIvSJeeJattPPL4V1GSE13PbrFbv9NWKgIIpRqiyOG1CO_B/s1600/prova+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBAoA89TycZCdQk5m-VW6d-g6bJr9kyPVLfiyUmy80iFLneHLGfM0QY7BbmALfFEsKJaoU-ef9WbnH_ybtoqIZY9rXgurwYIvSJeeJattPPL4V1GSE13PbrFbv9NWKgIIpRqiyOG1CO_B/s320/prova+1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Escolto sovint una afirmació, que em dol:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Tens sort que les dones t’estimin. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fins ara he respost sempre, honestament i
ingènua: <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--No és sort. Alguna cosa hauré fet de bo, si
m’estimen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un cop una dona em va dir: saps en tot moment
allò què un dona vol escoltar, i ho saps en cada dona en concret, i ho apliques.
Els dones allò que volen. I per això triomfes, les enamores. Fa temps que dono
voltes a això. Des d’una base de bondat, pots atraure i captivar dones. L’amor
que atorgues, et correspon, sigui tant per part de l’objecte de l’amor –que pot
ser que no-- com, posteriorment, per altres persones alienes al fet afectuós i recompensat cap a altres individus. Sóc partidari de la teoria de la cadena de favors, actes de
generositat que s’han de fer sense esperar res a canvi, perquè després la
bondat s’universalitza i redunda en el benestar de la comunitat, de la
societat, de l’espècie. El màxim grau d’egoisme és l’altruisme, no hi donem més
voltes. Hi he pensat molt, deia. I és complicat. Ahir veia el futbol en un bar,
a prop de casa però no en el barri. El partit va ser entretingut i les passions
es van desfermar. Hi havia una taula àmplia on s’hi asseien una dotzena de
persones –barcelonistes, és clar--. Al final del partit, tot van ser abraçades
per la victòria del Barça. Una de les persones de la taula, una dona, de la
meva edat i amb molt bona figura, se’m va acostar al final –el desconegut--, i
se’m va presentar. Em va donar una abraçada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Ets guapo –em va dir, sense que vingués a
col·lació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--Gràcies, t’ho agraeixo. Un plaer
conèixer-te.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ens vam acomiadar, ella se’n va anar amb la
seva colla i jo vaig agafar la moto i me’n vaig anar a casa. No hi havia
voluntat de seducció immediata per part d’ella –dic jo--, sols un comentari
cortès i agraïdament rebut.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un element més a la reflexió. El meu atractiu
és que sigui guapo a ulls d’algunes dones? No. Tinc el pitjor actiu físic que
pot tenir un home a ulls d’una dona. Faig 1.70 m i ja se sap que l’ideal de les
dones són els homes alts o com a mínim d’estatura mitjana. Cert és que tinc
harmonia de rostre i de físic, més de ballarí que de culturista, i això juga al
meu favor. Ho compensa. Però continuo sent baix. No és, per tant, una qüestió
de físic. Ni tampoc de bondat –sóc molt borde quan m’ho proposo--. Ni de saber
dir allò què elles volen sentir. La qüestió, doncs, rau a saber què és.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja he dit que hi he donat moltes voltes,
durant anys. Crec, després de molt pensar-hi, que l’actiu és tan simple com
complex. És conèixer mínimament la naturalesa humana. I això no t’ho ensenyen a
cap universitat, no hi ha cap assignatura que en mestregi. Sols la vida, les relacions i les lectures dels savis. I dic
mínimament perquè com més se sap de la naturalesa humana, més se sap que no se
sap res. És molt socràtic, ja ho sé, però passin-m’ho per alt. Tanmateix sembla ser que aquest
mínim ja és molt. Com un gran actiu. Com si hi arribés poca gent. No me’n poso
medalles. Sòcrates va cardar-se la copa de cicuta amb gust i ganes, decebut dels congèneres, amb amargura, com alliberant-se, mentre Diògenes
buscava, fora, un “home” amb una llàntia en l’obscuritat, també amargat i decebut. Mirin, la meva
bíblia és “Rayuela”, de Júlio Cortázar. És un llibre que són tres llibres. El
primer, del protagonista, Horacio Oliveira, a Europa. El segon, del mateix
protagonista repatriat a l’Argentina. El tercer, són retalls, un calaix de
sastre, no té cap més importància per la trama del llibre. El millor són els capítols
finals: a Europa, Horacio acaba submergit en la merda, la brutícia, la “bosta”,
apel·lant intel·lectualment a Heràclit l’Obscur, que es va sepultar en un femer per guarir-se de la hidropesia. A l’Argentina, finalitza embogint en un manicomi
del qual n’hauria d’ésser a la fi un dels seus dirigents. Brutícia i demència,
claus de la naturalesa humana. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Entre estar ficat en la merda i ser un tocat
de l’ala, tractar de buscar l’amor i la bellesa, com he pretès tota la vida, és
una tasca idealistament titànica. Perquè es tracta d’això, al capdavall. L’amor
i la bellesa, no hi ha més de grat en la nostra paupèrrima existència. L’única part
positiva d’aquest animaló que en diem home. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No obstant, lluitar per això té un cost
personal. S’ha de baixar als inferns per a tornar a ascendir, com Dante (per
veure finalment les estrelles). O com Dostoievski. O Wilde. O Capote. O Sábato.
O Camús. O Hemingway. O Doyle. O Poe. O Gogol. O Bukowski. O Navokov. I tants
d’altres. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tens sort, que agrades les dones, que em
diuen. No és sort, és feina i duríssima. Ho dic sense dramatismes. Es tracta de
fer un viatge existencial, vital, universal, que elles fan a cavall teu, arrecerades
de les malures, i que des d’aquesta distància de seguretat, les fascina. Elles
poden crear des de l’úter, no els cal res més. Nosaltres, no, sols ho podem fer des de l’avern. Els dimonis –<i>los chicos malos</i>--, matisat el terme, sempre
atrauen. Perquè, --<i>los malos</i>-- en el fons, sols busquem la veritat, la veritat de
l’existència, bussegem en el fang de la naturalesa humana. Aristotèlicament,
com més se sap, més bons hem de ser, una simple regla de tres, i prou eficaç en la seva despietada misèria. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Que elles m’estimen, i és clar! Les hòsties,
ja me les emporto jo, com si fos per a elles una carrosseria fràgil, estellosa i letal.
I que déu, o qui sigui, m’empari. Millor que sigui déu que els cardiòlegs de la
UCI. Perquè, a la fi, dantescament, hem de veure les estrelles. En el doble sentit (per l'esperança literària i l'hòstia personal prèvia). I<i> ándale</i>. I que duri.</span><span style="font-family: "garamond" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-84324154573276846712015-12-03T12:49:00.002-08:002015-12-21T09:19:34.288-08:00El còctel hormonal de l’enamorament i la possibilitat de no tornar-se imbècil del tot<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkZ8MwLH7syCX_omoq90ERa3BUZZ4n7_ZcIAR9myuX2122v5o-WLt5AzWoR9jjz2bQA5LOW-ObUeWvqWE7lbJLc5zNNpV8_n2JpG2cH1bz-4c0hWmBvmRiSjnv672rWPPnMFkRpX_Mf6ps/s1600/________enamorament.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkZ8MwLH7syCX_omoq90ERa3BUZZ4n7_ZcIAR9myuX2122v5o-WLt5AzWoR9jjz2bQA5LOW-ObUeWvqWE7lbJLc5zNNpV8_n2JpG2cH1bz-4c0hWmBvmRiSjnv672rWPPnMFkRpX_Mf6ps/s320/________enamorament.jpg" width="178" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’enamorament
continua sent un misteri. Al menys en el moment en què escric aquestes línies,
el 2015. És molt possible que d’aquí a uns anys, i més al ritme evolutiu en què
progressen els coneixements, sapiguem a ciència certa què és què i de cada cosa
més. Quan jo em vaig educar sexualment –i això de l’educació sexual, en els
meus temps adolescents, era un eufemisme--, sabíem poca cosa més que els
rudiments del sistema de reproducció. La llavor del papa s’ajuntava amb la
llavor de la mama, i naixia una criatura, i es feia perquè ells, tots dos, en
el llit, s’abraçaven i s’estimaven. D’adolescent, dels ets i uts de la
reproducció vaig passar als del sexe, a la generació de plaer que produïa el
contacte dels òrgans sexuals, a través dels petons inacabables i la masturbació
mútua. Recordo amb nostàlgic afecte que, amb 16 anys, amb la novieta de torn,
vam anar a Studio 54, l’antiga discoteca del Paral·lel de Barcelona, que
pretenia imitar el Studio 54 original, de Nova York, i que tant de moda estava
aleshores. Ballar, el mínim, ni ella ni jo érem donats a la dansa. I jo, que sóc
tímid per naturalesa en molts ordres de la vida, paradoxalment he estat sempre
molt llençat en qüestions de sexe, i li vaig proposar de pujar al “galliner”,
atès que el local havia estat un antic teatre, i el darrer pis era una
miscel·lània d’ombres proscrites en zel d’alt voltatge. Allí, a les fosques,
envoltats de parelles que si no cardaven poc els faltava, vam asseure’ns en
dues butaques i vam procedir a fer allò que en les pinedes de Castelldefels dúiem
fent tot l’estiu, perquè ella havia el meu primer amor d’estiu. El petting, que
és com s’anomena ara. Llavors i en plata: contacte sexual sense penetració. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En
un moment donat, amb les hormones disparades, vaig gosar a posar-li la meva mà
en el sexe, tenint tota la certesa del món que ella me l’apartaria. Era una
època en què les noies, per definició, deien sempre que no, perquè les
estructures familiars i socials de pudícia i malentesa honra així ho requerien.
No ho va fer. I jo em vaig quedar absolutament perplex. A veure, i jo, ara, què
cony faig? El cony, clar i català, el tenia a la mà. I la mà, no me l’apartaven.
I, en fi, vaig començar a moure-la sobre la vulva, per damunt de la costura
dels texans ajustats, i ella va començar a gemegar ensordinadament, amb sospirs
anòxics. En públic, per més a les fosques que estiguéssim, els genitals van
mantenir-se en el seu lloc sota la roba i al cap d’una estona, després de molts
t’estimo, i amb les orelles i galtes granes, vam obrir-nos pas, perdó, perdó,
cap a pisos no indecents (ara res no és indecent) i atapeïts del local. Quina
gràcia que avui en dia, això soni tan estúpid com quan el meu pare –una generació
enrere-- em deia que ell, a la meva edat, era més imbècil que jo i que,
com a molt, sobre els 20 anys, en ple obscurantisme de postguerra, se sentia
satisfet quan a mar o a la piscina s’encavalcava una noia sobre les espatlles
en jocs aquàtics, que tenien més de satànic que de seràfic: el cony d’elles es
refregava en el seu clatell. I no hi havia ni petting. El que feia ell, a mar o
a la piscina, ja ho havia fet jo molt abans, als 12 o 13 anys, en els innocents
jocs de les “convivències” dels Maristes (la puta qui els va parir) amb altres
col·legis de advocació mariana, femenins. Les pujava a cavall per aconseguir un
estúpid mocador a l’altra punta del camp de futbol, i els grapejava el cul a
cor que vols mentre elles refregaven xixi sobre el meu sacre i, de tornada, estant
jo a sobre, les abraçava sobre els pits ballarins i elles, com sempre, en tota
la història, en tota l’evolució, no se n’apartaven. Avui en dia penso en la
meva filla i en la meva neboda, ambdues de menys de 20 anys –una generació
posterior--, i bé, tot i la seva tendresa adolescent, segur que ja han deixat
més ex (ecs) que els de la meva època abans dels 40. I així és la vida.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig
començar a estudiar seriosament, i a entendre l’anatomia del sexe femení un dia
que en una d’aquelles inacabables i delicioses tardes jovenívoles passades en
llibreries de vell, de segona mà, vaig comprar un exemplar estrany, que versava
sobre el sexe i que estava escrit per una psiquiatra americana. Any de
publicació, si no recordo malament, el 1974. No en puc dir el nom ni l’editorial,
mexicana, crec, atès que, entusiasmat, el vaig deixar a un amic i com sempre ocorre
amb els llibres cedits, no te’ls tornen, i al cap dels anys oblides a qui els
has passat, i ja te’n pots oblidar de recuperar-los. Però sí que recordo la
tesi exposada en aquell text. La doctora, psiquiatre de corrent psicoanalista,
es qüestionava personalment les tesis de Sigmund Freud, que assenyalava
que una dona immadura sexualment obtenia l’orgasme a través de l’estimulació
clitoridiana i que, quan ja era madura, adulta, aconseguia el gaudi mitjançant
la penetració vaginal. Ella, com moltes altres dones, sols arribava a l’orgasme,
amb penetració o sense, amb l’habitual frenètic frotis clitoridià, i no pensava
que fos en cap cas immadura sexualment. I va començar a investigar sobre el
clítoris. La conclusió que exposava en el seu llibre era que el clítoris no era
sols la part externa, visible quan se li corria la marquesina de pell, sinó que
tenia a més un tronc i unes arrels. Just en aquells temps, Cosmopolitan i
altres revistes d’adoctrinament femení i feminista, propagaven la gran descoberta
neurobiològica planetària, el punt G, anomenat així pel seu descobridor –descobridor,
de què?--, Ernst Gräfenberg, sobre el qual centrava el plaer sexual de les
femelles. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><i><span lang="CA">Cual</span></i></span><span class="textexposedshow"><span lang="CA">
Sherlock Holmes de l’anatomia genital femenina, vaig pensar que si el clítoris
tenia tronc i arrels, aquestes devien introduir-se en la cavitat pelviana,
envoltant la vagina (no anirien pas cap a la bufeta o els intestins), i per
tant l’exaltat punt G no podia ser res més que el tronc o les arrels d’allò tan
increïblement meravellós que era el clítoris. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="textexposedshow"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">--El
punt G no existeix. És el clítoris –vaig dir un cop a una amiga en aquella
època, que em va mirar com si fos un peix abissal emergit de les profunditats
marítimes, amb antenes fosforescents i brànquies estroboscòpiques. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I
vés per on, jo tenia raó. Mai no m’ha servit de res tenir raó, però la tenia. I
avui ho demostren les imatges tridimensionals que se’n fan d’aquest fastuós
òrgan, en les quals, i tot afinant les teories de l’anorgàsmica vaginal doctora
X --que l’anomenaré--, es veu amb claredat que el clítoris és més que la part externa
visible al capdamunt de la juntura superior dels llavis menors. I no són tres
parts. N'és una i molt més profunda i embolcallant d’allò que es pot percebre
a primer cop d’ull, fins i tot més gran que un penis, però intern. La tècnica
ha fet avançar la ciència. I la ciència, les relacions humanes. I les relacions
humanes, la comunitat. I la comunitat, la societat. Una altra cosa és saber si,
com deia Cortázar, <i>la agarramos por el lado
malo</i>, que això és una altra història.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En
paral·lel a les investigacions sobre la genitalitat femenina, els científics s’han
abraonat sobre l'estudi al voltant de l’afectivitat de les dones,
sempre tan misteriosa, complexa i inaprehensible. Com que més o menys –més o
menys—està estatuït que la seva sexualitat resta vinculada les emocions i els
sentiments, han atacat aquest pla com Braveheart ho va fer sobre els exèrcits
saxons. Sense roba interior i a la brava. El lloc d’incisió bèl·lic, molt
senzill, el flanc feble: la bioquímica de l'amor. Si el sexe de les dones està vinculat a processos
cerebrals, han anat cap aquí, de la matèria gris als
genitals, i han arribat a la tesi que allò que activa l'erotisme femení són les hormones. Les informacions són múltiples, confuses i encara
per escatir en la seva amplitud. Però així, de boleia, podem explicar que en l’enamorament-sexe
hi intervenen quatre tipus d’hormones diferents. La primera, els estrògens, com
a element d’activació del desig, de la mateixa forma que en els homes hi prima
la testosterona –que tants acudits andrògins provoca--. La segona, l’adrenalina,
que es dispara i provoca les palpitacions davant de la persona estimada, l’enrogiment
de galtes, el nerviosisme i el tartamudeig. La tercera, la dopamina, generada
en l’hipotàlem, el centre del plaer cerebral i que provoca l’eufòria inherent a
l’enamorament i la focalització d’atenció sobre l’objecte de l’amor. I
finalment, l’oxitoxina, que és l’hormona que es produeix en les
dones després del part, que fa pujar la llet al pit, i que estimula l’alletament
del bebè, la seva necessitat i, per extensió, de l'home en el cas d’estimació
passional. Tot això, junt i barrejat, conforma a grans trets la bioquímica de l’amor,
allò que tant ens trasbalsa i, segons com, enfolleix. És obvi que, en no ser jo
cap científic, parlo d’oïdes, si més no en les informacions que es poden trobar
avui en dia a la xarxa, i que molt probablement d’aquí un temps potser
es descobreixin noves substàncies i nous receptors d’aquestes, i tot es capgiri com
un mitjó. Però de moment, grosso modo, això és el què hi ha.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La
qüestió és, si ara ja sabem tot això, ¿perd l’enamorament el seu encís de
potència i d’enigma? Doncs no. També sé que un dels meus plats preferits, que
és l’entrecot a la graella, conté minerals, vitamines, greixos, aminoàcids i
carbohidrats, i no per això deixo de trobar-lo una experiència palatal
exquisida, a la qual, per poc que pugui, no hi renunciaré fins que no em clavin
un llapis en una orella i me’l facin sortir per l’altra. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una
altra història, i aquest és el quid del tema, és que el benestar gastronòmic de
l’entrecot no m’altera l’estat d’ànim i, en canvi, l’enamorament sí, i no sé jo
si a la meva edat m’interessa molt tornar a tornar-me imbècil com quan m’enamorava
d’adolescent o bé senzillament percebre un sentiment més pausat i poderós com l’amor
–a seques--, i continuar percebent la realitat tal i com és i no tal i com la
figuren un còctel d’hormones desbocades i embriagadores. Amor o enamorament? De
madur, amor. De jovenet, enamorament. És molt possible que aquesta evolució
sigui llei de vida, l’evolució de l’eufòria a la calma, com els coets de la
NASA, que arrenquen de Cap Cañaveral amb una ignició terrorífica i al cap del
temps acaben plàcidament gravitant per l’espai intergalàctic. </span><span style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-23490318912690873602015-10-02T07:26:00.001-07:002015-10-02T14:29:46.974-07:00Semen dansaire o escupe Guadalupe<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuede5xHsuWJ6d-adVp56d2tYEOAQ651csywKMzcdos858AYWkOBGN5V7GQLJWYPpQqjEZ5H5G2lfU7YG_p7OLz0H1DesDJgoe8PrKlBypuFcwlGEIEghr_7CK5aPV5qf3489fvgPuT18R/s1600/__semen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuede5xHsuWJ6d-adVp56d2tYEOAQ651csywKMzcdos858AYWkOBGN5V7GQLJWYPpQqjEZ5H5G2lfU7YG_p7OLz0H1DesDJgoe8PrKlBypuFcwlGEIEghr_7CK5aPV5qf3489fvgPuT18R/s320/__semen.jpg" width="251" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un
mètode anticonceptiu eficaç, si s’executa bé i no hi ha una hiperfecunditat conillera
en la parella, és el coitus interruptus, allò que per aquestes contrades
anomenem marxa enrere. Personalment puc dir que sols una de les meves parelles
prenia anovulatoris, i cap d’elles portava DIU, de forma que la immensa majoria
dels polvos de la meva vida, perquè la majoria de la meva vida ha transcorregut
en parella, els he fet sortint del túnel de la vida abans de l’ejaculació –i
quan volíem un orgasme compartit, condó--. A mi, què volen que els digui,
aquesta pràctica sempre m’ha agradat –ja sé que a altra gent els fastigueja--,
per la raó convincent que s’incorpora el semen en el conjunt del joc eròtic, fent-lo
visible, càlidament perceptible, saltador com una font màgica, xeringant com
una mànega epilèptica, fet que de resulta curiós, lúdic i divertit. Recordo,
emperò, que de púber, en les masturbacions, l’esperma resultava un element
incòmode, ja que si bé és cert que en el moment de ser expel·lit, per la coincidència
en l’orgasme i la seva tebior, podia resultar agradable, un cop acabat el
darrer espasme de l’èxtasi, allò es refredava, es tornava llefiscós,
empastifava pèl púbic i roba del llit, i a sobre, per la vergonya primerenca, púber,
ruboritzava pel què diria la mare quan canviés els llençols, encartonats i
tacats –que mai cap mare no diu res, per cert--, i vinga aleshores a tirar de
paper higiènic si s’havia estat previsor o, com deia Cortázar, agafar el primer
mitjó que es trobés a mà. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tinc
amics que em diuen que ells en la marxa enrere surten just abans de la primera
contracció i per tant ejaculen directament i precipitada sobre el sexe de la
dona. No ho sé, això sempre ho he trobat perillós, perquè el primer espasme pot
avançar-se a penes res i entaforar la primera emissió, la més potent, just en
el lloc on no pertoca, que és precisament el que es tracta d’evitar. De més
jove, quina gràcia, ho vaig fer així amb una amant i recordo que en sortir a
corre-cuita el penis va fer un moviment de palanca cap amunt i tant m’havia
aguantat que el primer raig va sortir amb una potència inaudita, i entre una
cosa i l’altra, i jo que era tonto, perquè s’ha de ser tonto, em va agafar amb
el cap cot, mirant cap avall, i vaig rebre la lleterada en ple ull dret, perquè
era el dret, ostres que no em va quedar gravat a la memòria. I va succeir el
que ja sabia que succeïa, que el blanc de l’ull se’m va posar com un tomàquet.
L’esperma i la còrnia no es porten gens bé, ho coneixia per allò tan magrejat
de córrer-se a la cara de la dona perquè es diu que són cèl·lules joves i van
bé per la pell –bajanades que diem i que creuen o fan veure que creuen-- i ella
va cometre la imprudència de mantenir els ulls oberts, i ja se sap que si afinar
la punteria amb el penis és complicat a l’hora de la micció, no parlem ja del
desgavell ejaculador. En fi, que a més d’una li he tenyit l’escleròtica de roig
sanguini, accident que se soluciona esperant 15-20 minuts, quan el vampirisme
ocular desapareix i tot torna a la normalitat. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo
sempre he estat partidari de fer la feina ben feta. És a dir, que quan se sent
el pessigolleig uretral que anuncia que l’esperma es troba a punt a la base del
penis, sortir del túnel de la vida com tot un senyor i acabar, no sé, de
vegades amb la mà. I preguntar a la dona entre esbufecs i amb mà frenètica de
mandril:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--On
vols que em corri?!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I
esperar la resposta més bonica que et poden oferir:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--On
vulguis...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La
imaginació fa la resta, tot i que no està de més comunicar-les que si de mi
depengués et vestiria de semen tot el cos, perquè tot el meu semen és per tu i
sols per tu. I es que a cops costa escollir, que si sobre el mont de Venus, que
si a la panxeta, que si en els mugrons, que si en el coll, que si en la cara, en
la llengua, en la boca o finalment, en rotllo pirata trapella, en el cabell,
que després la cosa s’apergamina i fa gràcia veure els esforços d’elles amb el
raspall per no acabar amb un pentinat punkie a l’estil d’“<i>Algo pa</i></span></span></span><i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sa</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>con Mary</i>”.</span><br />
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En
canvi, una de les coses que més destrempa és que enlloc de dir-te el beatífic que
et corris on vulguis és que t’etzibin: on vulguis menys a la boca. Una m’ho va
dir i va afegir: si et corres a la boca és motiu radical i immediat de
trencament. Confesso que després de tal advertència lapidària em va costar
arribar a l’orgasme, i mira que estava a punt. Això ens porta directament al
tema del semen i les mamades, com és obvi. Hi ha dones meravelloses que
empassen, així de clar, i d’entre les que empassen n’hi ha també les que hi
juguen, que és una delícia de déus.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Fes-hi
gàrgares. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Mmm...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">N’hi
ha les que admeten l’esperma a la boca però no l’empassen sinó que després te’l
deixen caure sobre el cos, potser alguna hi juga després a escampar-te’l per la
panxa, dient el què diem nosaltres quan som dolents, que va bé per la pell, i
què has de fer, sinó deixar fer? Més lleig resulta ja aquelles que s’aixequen d’una
revolada, van corrents al bany i sents com l’escupen a la pica i després es
renten les dents. Lleig, reitero, perquè quan nosaltres els mengem el cony i se’ns
omple la boca de flux no anem al lavabo a glopejar Listerine, i ho podríem fer
amb més raó perquè la flora bacteriana de la vagina està plena de microbis, i mai
no he entès per què elles ho han de fer a la inversa, però passa. A aquestes les
anomenem Guadalupes, per allò de <i>escupe
Guadalupe</i>, en fi, en tot cas, tot molt desagradable, perquè implica el
rebuig del preuat licor de les nostres glorificades gònades, que són dues i ens
han de durar tota la vida. El francesos, que són elegants i saben apreciar allò
que de delicatessen pot oferir l’existència, en diuen el “licor de la vida”, mots
que trobo molt ben trobats perquè resumeixen sintèticament i precisa l’essència
del semen. Finalment, hi ha les que no deixen que un s’orgasmi en la seva boca,
i fins i tot les que ni te la xuclen, ai, quin fàstic. D’aquestes prefereixo no
gastar teclat a parlar-ne, no valen ni la misericòrdia d’un <i>quejío</i>, per breu que sigui. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I
com a addenda, introduïm a les impresentables. M’explico. Un cop, una amant que
estava prou pirada i que sempre es queixava d’haver d’empassar el semen perquè
als homes els agradava, un cop em va enganyar i enlloc d’empassar-lo el va
retenir dissimuladament en la boca, va pujar cap a mi amb un somriure traïdor
als llavis, em va fer un petó a la boca i va entaforar-m’hi tota la glopada d’esperma.
Vaig incorporar-me d’un salt, el vaig escopir sobre els llençols (els seus) i,
encès de fúria, li vaig preguntar que a què cony jugava.<o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Perquè
sàpigues quin gust té –va dir amb una riallada malèfica. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em
vaig vestir en silenci, vaig marxar en silenci –arrossegant-la a ella que
somicava aferrada al meu braç que no la deixés, que tot havia estat una broma—i
des d’aleshores, i d’això en fa un bon grapat d’anys, m’he mantingut amb ella
en silenci. Una broma és una broma i una gautxada, una gautxada. El semen no és
per als homes, no és per a nosaltres, no n’hem de fer res, d’ell, per això l’expel·lim
amb contundència cap el cos femení, sinó per les dones, que majoritàriament el
reben amb deler i gratitud, sigui on sigui. Diu el Kamasutra que una dona té
tres cavitats per satisfer el seu amant: la vagina, l’anus i la boca, i no sóc
jo ningú per contradir la mil·lenària cultura de l’erotisme que tan
magníficament va glossar el venerable i mai prou ben enaltit, l’incomparable
senyor Vatsyayana.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-51863298628891829932015-09-07T05:58:00.000-07:002015-09-07T05:58:55.626-07:00Entesos, parlem de la infidelitat<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4vu3Lua_9lD8v4-HFvj4YLE3ZRQTOKlLjjcRBVsbl-zx4yjRlwSBcjuex0wFekWVIrB282-CNM68EFppJDZ3ZA-GwDKKjM90pKbB-syOGiR5XtDb7qN-dGvScjtdDFmRNgDu8cBCmZyw6/s1600/1+1+1+1+infidelitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4vu3Lua_9lD8v4-HFvj4YLE3ZRQTOKlLjjcRBVsbl-zx4yjRlwSBcjuex0wFekWVIrB282-CNM68EFppJDZ3ZA-GwDKKjM90pKbB-syOGiR5XtDb7qN-dGvScjtdDFmRNgDu8cBCmZyw6/s320/1+1+1+1+infidelitat.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Admesa
la promiscuïtat de l’ésser humà, la qüestió és que aquesta pot convertir-se en
infidelitat. Els nostres pares i avis tenien la seva execució més difícil perquè seguien
una vida estàtica. Passaven tota l’existència en un mateix lloc, mantenien
sempre la mateixa feina i a la mateixa empresa, i els propis amics o veïns --la
xafarderia-- denunciaven l’endimoniat infidel. Avui, per contra, els temps postmoderns
són de canvi constant, per trasllat continu de tot, fet que impossibilita el
control de l’entorn i per tant fer el salt a la parella esdevé un joc de
criatures de mamella. Infidelitats n’hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà.
Però en els nivells en què es dona avui en dia, el fet s’ha convertit en una
vertadera epidèmia. Les causes que sostenen aquesta afirmació són múltiples, multidisciplinars,
com es diu ara. Són òbviament els mètodes anticonceptius, l’agonia cantada de
la família, la permissivitat moral comunitària, la igualtat sexual i de desig
entre homes i dones, la megasexualització global de l’ambient, la superior
llargària de la vida, l’exhibicionisme impúdic en la vestimenta, l’augment de
parelles que viuen cadascú a ca seva, i l’imperi d’un estès hedonisme social,
que fa que la gent ho desitgem tot, és a dir, una parella estable i anar
cardant pels descosits a fora –i la parella vol el mateix, clar--. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot
això, i internet.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si
la memòria no em falla, la influència de la xarxa en aquest fenomen va començar
en la llunyania dels correus electrònics, passant per aquells vetustos xats amb
nicks, continuant per les pàgines de contactes (Meetic, Badoo...), prosseguint per
la increïble revolució del facebook i el seu privat (ara MSN), i acabant per la
universal expansió del whatsapp. I tot ara sense necessitat d’ordinador sinó a
l’abast d’un minúscul aparellet anomenat telèfon mòbil, i qui sap que més ens
espera en el futur. Això darrer fa cert l’antic eslògan de Nokia: “Connecting
people”. Redéu si la connecta: a tots i als uns a sobre els altres. No parlem
ja de les noves pàgines especialitzades en encobrir els infidels, com Gleeden.com,
amb més de 2 milions d’usuaris en tot el món, sense comptar els usuaris de la
seva competència. En summa, tot un apocalipsi relacional que apropa el foc, els
homes, a les brases, les dones, que, és clar, cremen junts a les llars de foc. Dic
això últim per a qui m’argumenti que no s’és infidel si no es vol. Fals: també
les armes les carrega el diable. I per a qui sostingui que cal tenir confiança
en la parella, d’acord, que la hi tingui, però que algun dia faci la prova del
nou i li demani d’improvís de veure el whatsapp, a veure què passa. Si l’altre
hi accedeix i no diu allò tan discutible de la privacitat, que ningú no es faci
il·lusions. El fet d’allò privat s’ha de reconsiderar, atès que si els temps
han canviat, també ho hauria de fer aquest caduc concepte, entès a l'antiga. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És
sabut que la meitat de les relacions extraconjugals comencen a les xarxes. I
qui no hagi estat subjecte o objecte d’una infidelitat, que llenci la primera
tablet. Les estadístiques apunten a què una tercera part de la població
masculina ha estat infidel a la parella, i una quarta part la femenina. Això em
fa gràcia, perquè aquest deu per cent d’homes restants, amb qui són infidels? Amb
aliens? Una altra cosa que em resulta hilarant és que la infidelitat duu el
segell intrínsec de l’ocultació i el secretisme. Aquestes dades, fetes en una
enquesta –institut IPSOS, que va recollir La Vanguàrdia--, suposo que, com
totes les enquestes, deu haver estat feta per nanos a peu de carrer. M’imagino
l’escena: “Vostè ha estat mai infidel a la seva parella?” “Sí, rei, a tu t’ho
diré!” Per si de cas. D’això n’infereixo que l’índex d’infidelitat ha de ser
molt superior d’allò finalment fet públic. Encara més, estic convençut que està
enormement generalitzada avui en dia, ja que la temptació està tan i tan a l’abast.
La meitat de la població reconeix que ha flirtejat amb una altra persona aliena
a la parella, i flirtejar, per aquestes terres, se’n diu lligar, que té un
objecte final de catre. Els i les escalfabraguetes han passat a la història. En
l’actualitat, allò que s’escalfa, es menja, i més a partir d’una certa edat,
que enlloc de mamar-nos el dit ho fem..., etcètera.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Considerat
aquest fenomen fruit del temps –la hipercomunicació ocasionada per les xarxes
socials, ja siguin per ordinador o mòbil, que ens interelaciona a tots en malla--, el corol·lari
que se n’ha d’extreure és que tenir parella no és cap xollo, atès que esdevé una
road to ruin cap a les banyes. Que els ho diguin si no a qui posa cara de pomes
agres quan a l’altre li sona un whatsapp o MSN temporani o extemporani. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Qui
és?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Ehhh... Ningú.
<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si
no decidim d’estar sols, hem d’acceptar sí o sí que actualment el nucli de la
parella té un acusat component de cornamenta. L’extraconjugalitat is on the
air, ben lúbrica, fet que d’altra banda ho conec molt bé per experiència
personal, m’ho han fet i ho he fet, i en conec tants i tants altres casos de
gent que els ha succeït el mateix –de vegades de qui menys ho pensaries-- que
per dir puc dir que no en sé cap en sentit contrari.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Crec
que en un sentit realista, pràctic, les parelles ja haurien de considerar-se
implícitament o esplícita obertes. Sí, parelles obertes, que ningú no s’escandalitzi.
Si la garantia de mantenir la fidelitat és l’intercanvi de pins dels aparells
tecnològics, doncs tampoc no s’hi val, perquè qualsevol rastre electrònic es
pot esborrar. Digueu-me pessimista si considero que això de l’amor romàntic s’ha
acabat, aquest tipus d’amor idealista que és un artifici recent i manifestament
inoperant. Doris Day i Rock Hudson ja són història del segle passat, on només
hi havia telèfons de sobretaula. El temps tira endavant i no té aturador en
aquesta era tecnològica, època que –ves per on—paradoxalment, ens porta de nou
a les coves, on no hi havia matrimonis ni lligams i qui no corria, volava,
perdó, follava.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-76602225293345114582015-08-24T20:06:00.002-07:002015-08-24T21:05:02.837-07:00Per això me l’estimo encara<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhxKrzkAhxxaDUsKnh_aBt8qjbJpwe_77sgsD5boQpeGVu8pX1n896zOCsouWIjae4bINde7jgj1s9eYlu-v2t5kBNlNBKIhAhSqPj8TaRdpB5loMqxItServscamRLNxeyDf-K9iJvNuM/s1600/1+1+1+1somni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhxKrzkAhxxaDUsKnh_aBt8qjbJpwe_77sgsD5boQpeGVu8pX1n896zOCsouWIjae4bINde7jgj1s9eYlu-v2t5kBNlNBKIhAhSqPj8TaRdpB5loMqxItServscamRLNxeyDf-K9iJvNuM/s320/1+1+1+1somni.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot just jo despertava
del son dels infants. Tenia deu o dotze anys. Va ser quan alguna cosa
potentíssma i enigmàtica em va començar a empènyer cap al nebulós univers
femení, una acceleració cap a la dona, que encara no m’ha abandonat i que
segurament, ara ja puc dir-ho amb certesa, serà l’ombra de la meva ossada fins
que ficticis campanars toquin a mort, la meva, per infart, càncer o qualsevulla
que sigui la malura –mal vent—que se m’emporti. Amb deu o dotze anys, deia,
ella va esdevenir el meu primer somni, concretat en una figura femenina que,
senzillament, em va captivar, enamorar. A casa, teníem una torre a
Castelldefels, i a l’altra banda del migrat jardí s’hi alçava allò que en dèiem
el terrat, una petita edificació que en els baixos actuava de garatge i
traster, i que en la part superior, plana, servia d’estenedor de roba, envoltat
de baranes de rajoles en gràcil forma d’arc. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquella època, la
colla de xavalots en fèiem un ús pervers i alhora tremendament divertit. Amb
tiradors fets amb professionalitat, amb disjuncions sòlides de branques de roure,
càmeres retallades de camió –cortesia del meu tiet, que era mecànic (“pels
nanos”)—i fil d’espart, armàvem unes armes que, per ser prepúbers, tenien el
seu ostentós mèrit. En els llargs capvespres d’estiu ens dedicàvem a tirar
contra les orenetes, que sempre s’escapaven del còdol, vés quina cosa. Un dia
vam tenir una idea millor. Enlloc de tirar contra el blau del cel, ho podíem
fer sobre les vidrieres del club, barra americana aleshores, situat enllà, a l’altra
banda de la riera. I així ho vam fer. La idea bàsica consistia a, amb l’estrèpit,
fer sortir les putes espantades en semitopless, i poder veure’ls els pits.
Elles ignoraven d’on havien sorgit els trets ni quina intenció tenien, però eixien
del local, per a gatzara nostra. És obvi que ho feien d'una molt comprensible
mala bava i sense preocupar-se de la seva indumentària. Bingo! Objectiu
acomplert, Houston. Ajupits com a marines arran de terra, un enrajolat de
terrissa, i ploriquejant de riallades ensomortides, espiàvem aquells bikinis exigus
de club dels principis dels 70. Eren altres temps. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop, tanmateix, la
cosa se’ns va anar de les mans. Un dels trets dels tiradors va petar com sempre
contra la vidriera, però enlloc de fer sols un simple espetec, la va fer miques,
la va desplomar. Aleshores no van ser elles qui van sortir, sinó ells, els
macarres. Sense més endergues, van creuar la riera, van endinsar-se en les
maresmes i van desplegar-se, tot anant cap a nosaltres, deduint amb bona lògica
que les pedrades només havien pogut sorgir d’aquell indret. Els vam tenir al
dessota exclamant improperis d’estibador –ja percebíem que eren gent perillosa—que
mai abans no havíem escoltat. I tenien raó a estar enrabiats, els pobres,
suposo que aquells vitralls deurien valer una petita fortuna per ser un putis d’aquella
minsa magnitud, de barriada, com si diguéssim. Ens vam espantar, aquella gent
no era la quitxalla de la banda del ferrocarril, que era la nostra colla adversària
de baralles habituals, sinó gent adulta i de males puces. Se’ns van glaçar les
rialletes, se’ns van encongir els estómacs i els testicles recent baixats se’ns
van enlairar de cop i volta, afegint-se a les nostres glàndules de la gola, els
qui encara les conservéssim. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La fauna insectívora –ningú
no sap com eren temps enllà unes maresmes mediterrànies en un capvespre d’estiu--, amb
immensos núvols de mosquits, i la perfecta conjunció dels astres, alienats amb
tiralínies, ens van ser propicis, i aquella bona mala gent van tornar cap el club
esmentant-nos l’estirp fins a la quarta generació, a veure com podien
recompondre el disbarat causat. Vam saber aleshores, i molt més ho sé ara, que
si ens haguessin trobat ningú no ens hauria deslliurat de rebre tres quatre o cinc
clatellots ben donats, tampoc la gent no s’encrueleix amb les criatures –o potser
sí, qui sap--. Merescuts, d’altra banda. I aquí m’aturo per recordar-me que un
de nosaltres, el Joan Carles, va morir als 32 anys d’un maleït càncer d’estómac,
que tots els àngels el bressolin entre els seu braços. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va ser en aquest precís
lloc, el terrat del terrat, on jo vaig imaginar-me el meu primer amor. Tot el d’abans
era una forma de contextualitzar, passeu-m’ho per alt. Perquè allí es fonien
els capvespres rojos donde se acostumbraron mis ojos, els grisos difuminats de
les lleus muntanyes a la llunyania, l’enreixat que formaven la munió immensa de
tot tipus d’insectes sobre els gris-ocres maresmencs, les rieres naturals que
segaven aleatòriament el paisatge –i on hi fèiem motocross pel matí--, les
insinuades cases encalades d’un proletariat encara més proletari que el nostre,
les taques de pinedes distants on intuíem les fèrtils pinyes i l’olor de la pinassa,
els canyissars que encerclaven amb capritx oscil·lant l’espai, el vol xisclant i
gairebé brownià de les oh gavines voladores, el lent, grat, zènic, edènic,
ocultament del sol gros i ataronjat. En aquest context, allí, jo em figurava
que ens trobàvem amb ella. La imaginava, no sé per què, d’estil nòrdic, púber i
esvelta, fredament càlida, d’epitelis tendríssims, ulls transparents i marítims,
llavis roigs, volcànics, humits, i dentadura perfecta, blanca i perlada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens trobàvem allí, ens
foníem amb el paisatge, participàvem de la natura, compartíem el migrat reclòs
on amunt les pinces d’estendre restaven immòbils, acolorint el blau del cel com
garlandes de revetlla, i les orenetes, tan esquives a les nostres pedrades,
feien giragonses en l’eternitat de les altures. Ens miràvem amb dolçor, sense
impaciències ni desigs, assaborint tan sols l’acte diví de gaudir de la
presència l'un de l’altre, conformant, a la fi, un univers únic, compartit,
fusionat, de comunió. Dos inequívocament en u. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una carícia a la galta,
una mà que es posa sobre un braç, un somrís que s’eixampla i que és correspost
amb gratitud, dits lliscant per uns cabells llisos i daurats com si
descendissin per una mansa font de clar de bosc. Al final de cada trobada,
tenyida per la melositat, vellutada per la tendresa, matisada per la
innocència, irisada pel vol de gràcils papallones, un acostament mutu, pausat,
subtil, amorós, entrellaçava els nostres llavis en una besada candorosa, on allò
bo és resumia simplement en l’absència de lubricitat. Un vel de puresa que ens
cobria com un bany d’estrelles fugaces que eren eternament fugaces i que eternament ens banyaven.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ella sí que sé on para: en els ecos, en les reminiscències dels desigs d’allò que sempre serà irrealitzable.
En aquell món que en podríem anomenar dels somnis, sempre inabastables, sempre
immortals. I per això me l’estimo encara. </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-59487167290390286402015-08-23T20:46:00.000-07:002015-08-23T20:53:49.100-07:00Un putiferi descomunal. Que l’últim estiri de la cadena!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWUv1cPSfcnguIZTqtyPX9seOi-qgkIVbIY7yqeOWUG3PxbPlvOQrhQcq0CIVyb2vpHYLqfqCW1CSyr5UzjsnKyIYCMO5xBonLgfsW6pVNILAjKwnVs0V5xoRDXP0i3upI-8C8QesSzXPg/s1600/1+1+orgia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWUv1cPSfcnguIZTqtyPX9seOi-qgkIVbIY7yqeOWUG3PxbPlvOQrhQcq0CIVyb2vpHYLqfqCW1CSyr5UzjsnKyIYCMO5xBonLgfsW6pVNILAjKwnVs0V5xoRDXP0i3upI-8C8QesSzXPg/s320/1+1+orgia.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La promiscuïtat humana
és natural, tots ho sabem. Podem posar el sexe en un lloc superior o inferior
en la nostra escala de valors, però allò que no podem evitar és que la recerca
de plaer sexual sigui una constant en la nostra vida. Alliberats del jou
religiós, cristià en el nostre cas, d’altres religions en altres casos, fer
l’amor o cardar, com se li vulgui dir, es manifesta de forma tediosament quotidiana.
I més perquè el desig ja no és aquell terrabastall tsunàmic pels homes o allò
reprimit, exigu o inexistent per les dones. A tot déu –i fins i tot a déu si
existís—li cal follar al llarg de la vida adulta i a fe de déu que fer el fet
proporciona molt de gustet (el mateix fill de déu, Jesús, tenia a una devota
Maria de Magdala per a tal menester). Recordo un episodi de “House MD” en què
una felina dra. Cameron li explicava al guapet i insuls dr. Chase tots els
símptomes que l’acte sexual ocasionava en l’organisme humà, al qual portava al límit
de resistència. Va acabar el seu discurs clínic amb un comentari personal: si
déu no ho hagués fet “tan divertit”, l’espècie humana s’hauria extingit fa
segles. I esmento a déu tants cops sols per enfotre-me’n de la virginitat
mariana i tantes altres bagatel·les --déu sap que això és cert--. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En resum, que tots plegats
formem un putiferi descomunal, colossal, catàrtic. Observo la meva ciutat,
Barcelona, qualsevol divendres o dissabte per la nit, el batibull relacional nocturn
que s’hi forma, i la posterior cara beatífica i complaent de la gent el
diumenge a l’hora del vermut, amb perfum d’aloe vera de dutxa post coitum sobrevolant
l’ambient, i si tots no estem contagiats per una MTS (Malaltia de Transmissió
Sexual) és perquè déu no ho vol. Va, paro ja amb les conyes sobre el SS (Ser
Suprem). El folleteig particular és massiu. El col·lectiu, menys. He visitat
per feina molts locals d’intercanvi de parelles i la llàstima és que ho vaig
fer de massa jove. Ho fes ara, valgui’m déu! [Edu, prou!] <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La gent de la nostra
generació, la del baby boom, si la noia no era verge o semi verge, és a
dir, amb un o dos noviets anteriors, una petita experiència i tal, poc que ens
hi acostàvem, o sols per cardar. O verges o putes, llastimosament. Ara, sense
segregació sexual educativa, la interactuació entre nens i nenes és d’absoluta
naturalitat, i d’adolescents passa el què passa, i passa com els conills però a
càmera ultraràpida. Conec noies que sense ni el carnet de conduir ja fan recompte dels
seus ex i els falten dits de les mans, quan no de mans i peus, per treure’n l’entrellat.
Quan en tinguin 50, ¿quin historial mesalínic no hauran acumulat?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ara parlo des dels meu
50 amb les dones de 50 i em confessen –totes totes—que després del divorci van
passar per una època de promiscuïtat, era lògic, no? Era lògic?, em demano,
mentre dic que és clar que sí. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--I ara? –els pregunto.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Ara no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Per què?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Perquè ara selecciono.
Vull tornar a fer parella.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’instint de la majoria
dels homes de la meva generació –els de les d’abans i els de les després, ni
idea--, i prou que ens ho parlem, escaridament però ens ho parlem, és de
pensar, bé, d’acord, amiga, però jo prefereixo ser el teu següent amant que la
teva següent parella, però ens ho callem com a putes, no fos cas que ens
perdéssim el polvo, encara que faci tant mal dir i de tan perversament
interpretar. Però és. Per aquest motiu molts homes desapareixen davant
d’aquests exemplars de femelles al cap de poques trobades o al cap d’un temps
–pura comoditat sexual--, mig any, com a molt. El problema és que fora d’aquests
exemplars de femelles, no n’hi ha d’altres. Ni tampoc de tios que no siguin tios putes, perdeu,
noies, l’esperança. Sols les excepcions que confirmen la regla en un cas i
altre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A veure, és com una
altra cosa que està de rabiosa actualitat, com escrivia jo en els meus temps de
premsa. I és que es manté una primera trobada i de seguida, després de la
tediosa conversa sobre les vides pròpies, i si hi ha connexió o química (o
deixem que tot flueixi, o un cafè i després el què sorgeixi, com es diu ara,
aquesta nova litúrgia vaselínica de ritual d’aparellament com repetia en Rodríguez
de la Fuente), es planteja directament l’encontre sexual. Passem la nit junts?,
diem nosaltres, els tios. Millor que no, en la primera cita, no, diuen elles.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Ei, m’has dit que
abans ho havies fet.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Sols algunes
vegades...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--I que tenien ells que
no tingui jo?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La negociació és curiosa i entretinguda,
més que les dels programes de televisió de les cases d’empenyorament d’objectes
inservibles. Una mica de cessió per aquí, una mica de magreig (o petting, que
en diuen ara els i les profes cursis i cursas) per allà, una semi oferta
afectiva, etcètera, i al final tot acaba amb a casa teva o casa meva. Va,
siguem seriosos, s’ha dissertat molt al voltant de la competència entre
femelles, i poc sobre la dels mascles. Tots competim, cadascú contra els seus
congèneres. Els homes volem ser alfa dogs i si elles gaudeixen oferint una imatge
de dones sexuades i promíscues, perquè tots ho som en pro de la natura i la
igualtat, allí on altres han triomfat, no fracassarem nosaltres. I elles saben
que avui en dia Meetic o Badoo ens ho posen tot a dos ous. O tu, o una altra, i
n’hi ha moltes fent cua. Aquestes pàgines web que els van resultar molt
productives a elles quan van sorgir, ara ens resulten molt productives a nosaltres.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És un putiferi, que
deia abans. I és un embolic, ho reconec. Un embolic d’embolics, a més. L’entesa
entre homes i dones es complexifica. Tot se sofistica. És com entrar a un supermercat
i tractar de comprar fulles d’afaitar: abans existia Gillette i la competència.
Ara hi ha de tot i amb mil quantitats i ofertes, i al final tots acabem com el
ruc de Buridan, que es va morir per no poder escollir entre dos farcells de
palla situats equidistantment a ell. Això ens passa amb les relacions
sentimentals i sexuals d’avui en dia. La diversitat, multiplicitat i embrollament.
Si no volem morir-nos com el ruc, fem usualment un campi qui pugui a la desesperada,
que això s’ensorra, i el darrer que estiri de la cadena. I allò de què es van
conèixer al POF i ara formen una sòlida parella, deixem-ho pel déu que s’ho
cregui. Sí, què passa?: he dit déu de nou!</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-7524303852002617342015-08-08T05:58:00.000-07:002015-08-08T05:59:09.054-07:00La mirada canalla<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4r8dCmcZQLijdxr6irBgd5NdraS7hP3wfsZ7HQCEMfll6W-xo8BSt4WQAfZi68NnyMgHk3s-2Wi1IJTQquTMD4rsvjKRJhTiheNsOTGfp71TG7m8R4CO1NTmokmJNIaH3hVWyy_9z5Qs/s1600/1+1+mirada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4r8dCmcZQLijdxr6irBgd5NdraS7hP3wfsZ7HQCEMfll6W-xo8BSt4WQAfZi68NnyMgHk3s-2Wi1IJTQquTMD4rsvjKRJhTiheNsOTGfp71TG7m8R4CO1NTmokmJNIaH3hVWyy_9z5Qs/s320/1+1+mirada.jpg" width="249" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tinc en molt notable estima el què em va dir la primera noia, una
noia magnífica, amb qui em vaig embolicar just després de la meva primera separació
matrimonial. La seqüència va ser la següent: destrossat anímicament per la
separació, i no tant per la dona en si, l’ex, per fortuna reemplaçable, sinó
per perdre el dret de compartir la creixença diària de la meva filla, aleshores
de tendres quatre anys, vaig passar 15 dies tancat i aïllat a casa, en jornades
de dol. La resurrecció va venir telèfon en mà, a la imprecació mental desesperada
de quina ha estat la darrera noia a qui sé que agrado i amb qui voldria compartir
aquests dies de crisi, d'inseguretat i de demanda de calor. Vaig recordar a aquesta
amiga i la vaig trucar. Vam quedar, un caribeny jorn de platja a Sitges, on
vivia, i ens vam embolicar. Va començar ella, petonejant-me l’espatlla mentre jèiem
de bocaterrosa a les tovalloles, jo no donava gaire de si, ni per prendre la iniciativa.
Més tard, a casa seva, va revelar-me:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --M'agrades. I ho sé
des del dia en què et vaig veure pipar una cigarreta. Vaig fixar-me en els teus
llavis i després en els ulls, i vaig pensar que en el llit hauries de ser un perfecte
canalla.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Ja m’ho havien fet
notar això, i més que m’ho han dit amb posterioritat. Es refereixen als meus
ulls, que en temps d'intimitat presenten aquella guspira de desig, de perversitat,
de passió, de luxúria. Es veu que miro i miro amb ganes. En realitat, em fixo
en allò que desitjo. Estudio, atent, el cos que vull fruir i que fruiré, la persona
que vull satisfer i que vull alhora que em complagui. La millor forma de mirar,
la més confident, la més còmplice, és aquella que es fa en la més càlida proximitat,
amb els cossos enllaçats, els sexes encaixats, els pits a frec. Es diu amb els
ulls: et posseeixo i m'agrada, estic dintre teu i ho gaudeixo, t'ofreno plaer i
te’l demando. T'estimo, et valoro, i vull que tu m'estimis també, que em
valoris. Reclamo amb l'esguard: exhibeix-te, mostra't, allibera't. Exigeixo: llueix,
desborda'm, arrabassa'm. Suplico: rapta’m, enlaira’m, fon-me. Que jo et faré de
tot. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sempre m’han comentat que, de natural, en conversa
quotidiana, el meu esguard és afable, bondadós, fins i tot innocent. Però que
en el llit em transformo rotundament. Sorgeix un altre jo, un jo desconegut, delerós,
bandarra, salvatge, obscè. Una cosa així com guspirejant, al roig, igni, volcànic.
No sé com miro, en realitat. No puc veure'm a mi mateix. Però haig de creure-les
a elles, o bé demanar-les que em tirin una foto d’aquelles espontànies. I que immortalitzin
després l’escurçó luxuriós que em nia a les pupil·les fent-ne vistoses litografies. </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-27221862513415315042015-08-05T03:42:00.000-07:002015-08-05T04:11:06.701-07:00El gènere es mira però no es toca<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEPEH47NLwLTvGf6hvcANqxfHZWY7HC1wed_rOdyPZIbQLvlJ1J4URfSdQq_clE7hC7wb0Dzpq27Nk0QB__mC7c3qj0GY2nlz38_OmjSQVU5ltRgCTw0S2h_wQ5e_Wjpgm4MNGf9lKXXTu/s1600/1+segona+vida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEPEH47NLwLTvGf6hvcANqxfHZWY7HC1wed_rOdyPZIbQLvlJ1J4URfSdQq_clE7hC7wb0Dzpq27Nk0QB__mC7c3qj0GY2nlz38_OmjSQVU5ltRgCTw0S2h_wQ5e_Wjpgm4MNGf9lKXXTu/s320/1+segona+vida.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa temps</span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"> una amiga va definir-se’m com a una dona “no fàcil”. Vaig aixecar l'índex:</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
</div>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --Doncs, mira, jo,
fàcil, ho he estat tota la vida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --Em refereixo a què
mai no he estat enamoradissa... --va precisar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Vaig arrufar les
celles.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --Bé, enamoradís, jo
tampoc –vaig concedir--. Però fàcil, el què se'n diu fàcil, ho he estat sempre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 369.75pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> I
és veritat, a tothora havia estat un tipus fàcil, i fins i tot en
estones d’embadaliment em figurava que algun dia coincidien dues amants meves i
que una li deia a l'altra:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 369.75pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --L'altre dia, me'n
vaig anar al llit amb l’Edu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> I l'altra li responia:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> --Au, va, això no té
cap mèrit, a aquest se'l tira qualsevol...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> I xarrupaven
després, aplicadament, les canyetes del gintònic. I parlaven d’altres homes, és
sabut que allò fàcil, la carn fàcil, el sexe fàcil, mai no desvetlla interès.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Però ara ja no és
així. A mesura que he anat sumant anys, m’he tornat més selectiu. De no tenir
un no per a cap dona, també en això del llit m’he convertit més acurat, més refinat,
més gourmet. Em valoro més i em faig valorar (“El gènere és mira però no es toca”,
que penso, digne, orgullós, petulant). Ja no baixo el llistó com abans o si
calia, en cas de sequera, llençava empipat el llistó al terra, franquejant l’accés
a la meva pell a qualsevol noia que s’hi interessés tot movent la cua i posant-se en posició. Clar i català: per fi he après a dir que no. Sembla mentida com el temps situa les coses en la seva justa casella, ben encaixada, amb la llengüeta
de la balança en perfecte equilibri. No ho hauria imaginat pas deu anys enrere,
com canvia tot plegat, redéu, jo, l’Edu, dient que no. Puf.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-44908471706927529512015-07-30T09:16:00.000-07:002015-07-31T01:12:49.028-07:00Vivim dues vides: la primera en família, la segona en relacions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglA2AX5EDYNHD8K7zNTaLPaBrSutO5wg_FgC5ct2RtPqz9HEV5PeNhAPYzjvz8gcJa4X5QPy6Im_VPoHTkjoilleEWyDKkR8OucKBlNa1TpoWN_RXdjH4RYQKAwuOC4bvLDoWW24mzQcG0/s1600/impotencia2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglA2AX5EDYNHD8K7zNTaLPaBrSutO5wg_FgC5ct2RtPqz9HEV5PeNhAPYzjvz8gcJa4X5QPy6Im_VPoHTkjoilleEWyDKkR8OucKBlNa1TpoWN_RXdjH4RYQKAwuOC4bvLDoWW24mzQcG0/s320/impotencia2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Desnonada la família, ¿què ens queda, ara? Les relacions. Expliquem-ho bé
això. La família és una institució integrada en una estructura social convencional,
amb lleis sòlidament establertes, i en el seu moment la formàvem perquè així ho
dictaven els costums i les normes, i també per la simplicitat de perquè tocava,
perquè ens trobàvem en l’època d’aparellament i reproducció. Ningú no la posava
en qüestió fa pocs anys, com qui diu a penes una generació. Ara sí, ara el
model de la família ja no és vàlid, perquè fins i tot les més aparentment
sòlides s’han esfondrat com un fràgil castell de naips. No és estrany que en
avui en dia, per posar un exemple, es doni la circumstància que en un sopar
d’amics s’observi que de casats en primeres núpcies n’hi hagi ben pocs, o cap
ni un. La resta, o bé van acompanyats de segones o terceres parelles o senzillament
gaudeixen de l’estatus de divorciats, separats, solters, singles o solitaris. El
problema rau doncs a veure com s’encara la vida després del fracàs del primer matrimoni,
el més llarg i amb descendència, etapa que particularment se m’ha donat per anomenar
segona vida. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La segona vida és aquella que comença al voltant dels 40-50 anys amb el
primer divorci del casament originari, i que es prolonga el doble de temps
enllà, fins a la vellesa, però no la vellesa com l’enteníem abans, sinó la vellesa
de debò, la senectut de bolquers i caminadors i defunció per apergaminament, a
causa en gran mesura a la influència de la tècnica en la medicina, que augmenta
la qualitat i quantitat de vida cada dia que passa. Ningú no ens havia educat
per a aquesta segona existència, si més no als membres de la nostra generació,
i per això regna el desconcert i la deriva davant de la diversitat de
possibilitats relacionals factibles i la dificultat d’elecció entre tots els
models proposats, tant si es tracta de mantenir amb tossudesa la idea de la
família tradicional de caire romàntic, la de junts per a tota la vida, fusionant
de nou llaços sanguinis, patrimoni i capital, com si s’opta per apropar-se als
nous i de vegades estranys, curiosos i estrafolaris models d’unions en boga en
l’actualitat. Qualsevol cosa excepte la solitud, sembla.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D’entre tot aquest garbuix relacional, una cosa queda clara, i és que per
més romanticisme que s’hi posi a la potinga, la gent jove, les noves
generacions, aquelles que enlloc d’haver mamat des del bressol matrimonis que
duraven tota la vida, s’han alletat de discussions, separacions, divorcis,
progenitors postisos, reguitzells d’amants dels pares, estranys a qui han de
considerar entre cometes germans o germanes, etc., han forjat en la seva ment
la idea de què la família és una farfolla, els cònjuges per a tota la vida tres
quarts del mateix elevat al cub, i que la parella, com l’acte sexual, dura el
què dura dura. És a dir, que les parelles, que es desitgen i es busquen per mor
de l’afectivitat i la companyia, són matèria finita, amb data de caducitat
impresa en l’envàs. Ho veu la gent jove, això, i molt poc a poc ens n’adonem
nosaltres, els pasarells de la mitjana edat, per més a contracor que ho fem i
per més llàgrimes cardíaques que ens generi la cosa. Les relacions avui en dia
són relacions immanents, no van més enllà del fet de què dues persones
decideixin lliurement de viure o d’estar plegades, tot sabent que en el moment
en què un dels dos membres, o tots dos alhora, diguin que la història s’ha
acabat, pels motius que siguin, la unió s’haurà trencat i tal dia farà un any i
ho celebrarem amb responsoris. Per això, aquestes parelles no tenen nom, els
filòlegs encara no han encunyat el substantiu al diccionari, bàsicament perquè
el poble encara no els l’hem facilitat. La gent està, o estem, junts, i punt i
final. D’aquí prové el reguitzell de parelles exclusives i encadenades, les
relacions fidels seqüencials, una mica com abans ens arribaven les notícies que
feien els artistes de Hollywood, que enllaçaven un matrimoni darrere l’altre. Doncs
el mateix, però sense passar pel jutjat, la vicaria o Las Vegas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que aquest tipus de relacions no estan sotmeses a les regles religioses
o socials d’abans, les úniques normes que les regeixen són les que estableixen de
forma particular i privada ambdós membres de la unió, per això comentàvem al
principi d’aquestes línies que, acabada la família, en restaven només les
relacions. Dues persones han de posar-se d’acord amb el tipus de vincle que
desitgen, parlar-lo, negociar-lo, pactar-lo i, a poder ser, complir-lo. És més
que mai una cooperativa de dos, dos individus que posen en comú els seus actius
no pas per fusionar-se (una família) sinó per unir-se (estar amb). En una altra
ocasió ja parlarem de les dificultats que presenten aquestes noves relacions, que
en tenen, i moltes: és significatiu que conegudes webs de contactes a internet,
que van començar anys enllà la seva singladura amb la publicitat de trobar l’amor
de la vida, ara s’acontentin amb anunciar que es visqui una història d’amor o una
història a seques, sense apel·lar a la qualitat ni la llargària de l’hipotètic
vincle, i ells tan panxos i fent caixa per <i>pay-pal</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment s’ha de subratllar que la celèrica evolució de la família tradicional
cap a la relació contemporània comporta un canvi essencial molt útil en cas de
trencament. Mentre que la família es crea amb voluntat d’eternitat, de que
sigui per tota la vida –fins que la mort us separi--, i conté per tant un
component d’idealisme nítid i indiscutible, la relació neix, per contra, amb el
concepte de la finitut integrat en el seu codi genètic, de que és transitòria i
caduca, i que durarà mentre sigui gratificant i satisfaci a tots dos membres,
fet que implica que no existeix un ideal, sinó un cru i explícit realisme. La
distància entre la idea i la realitat és el què s’anomena tragèdia, i és just d’aquesta
forma, tràgicament, com han viscut molts matrimonis la seva ruptura final,
perquè no sols es tractava de posar fi a una unió sinó que veien com de cop i
volta s’estroncava tot un projecte ideal de vida: l’horitzó projectat es fonia
com una aquarel·la sota la pluja. En canvi, la ruptura d’una relació queda
eximida de l’element tràgic. El mal que causa donar carpetada a una parella és
idèntic, perquè afecta als sentiments i les emocions, i cal fer el procés de
dol pertinent, però com a mínim no existeix el tràgic esparracament de la línia
existencial, allò del i ara què faré jo amb la meva vida, com sobreviuré sense
ell o sense ella. Entre el dolor tràgic o el dolor a seques, és obvi que, si
no s’és masoquista, l’elecció és facilíssima: el dolor tràgic. Nooo, que és
broma...! L’altre, l’altre...</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-56690811844259888372015-07-27T05:32:00.000-07:002015-07-30T11:02:31.336-07:00She wants to ride her bicycle, she wants to ride her bike...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgBDbgPcBOcw0r0QEF0ivKPqNfK-CmtCc1-ray3tdYuF13RaDtLtorgWGSjRItPhBzQASIPUqMYDWwVKKkVE3k3gGnvXtBNOF_us9U7CngmNluZ_d4mnkgWV3VWcyovxzrn3__dW2sdmJ/s1600/1+1+1+cul+ciclistes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgBDbgPcBOcw0r0QEF0ivKPqNfK-CmtCc1-ray3tdYuF13RaDtLtorgWGSjRItPhBzQASIPUqMYDWwVKKkVE3k3gGnvXtBNOF_us9U7CngmNluZ_d4mnkgWV3VWcyovxzrn3__dW2sdmJ/s320/1+1+1+cul+ciclistes.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Garamond;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He passat uns dies voltant moltíssim en moto, per la feina. De passar el
dia al carrer el que més m’ha sobtat, entre moltes bestieses diverses, han
estat les bicicletes. És increïble com entorpeixen el trànsit. D’entrada,
parlem, no dels ciclistes, sinó de les ciclistes. No es poden imaginar les
vegades que he alentit la marxa a ritme de pedal, i fins i tot variat el
trajecte, per tal de seguir-les, observar-les i admirar-les. D’esquena,
sobretot. El seient de les bicicletes, aplicat al cos femení, té uns efectes
estèticament fastuosos, excelsos. La moto sense dipòsit, l’escòter, embelleix
les cames. La bicicleta, en canvi, silueteja el cul. El seient de la bicicleta,
esmolat, falcador, divideix en dos els malucs. Dreta i esquerra. Tradueix a la
realitat el vell adagi dels folladors impenitents: “Et partiré en dues”. El
seient accentua la regatera del cul, tensa les galtes, les comprimeix. En això
hi té molt a veure la singular posició damunt la bicicleta. Majoritàriament, el
cos es decanta cap endavant, cap el manillar, amb la qual cosa la pressió
bàsica del seient s’efectua sobre el frontal del perineu. Recordo l’escena de
la pel·lícula “El balneari de <i>Battle Creek”</i>, en què les dones
victorianes se satisfeien orgàsmicament passejant camp a través amb bicicleta,
amb un trontoll que tenia brutals efectes sobre els òrgans pèlvics. Molt
divertit i real. Bé, amb el cos recolzat en braços i espatlles, el cul s’alça,
despunta, s'ofrena. Adquireix, per aquesta complexa morfologia dels malucs
femenins, una forma sinusoidal, còccica, aguitarrada. Es configuren dues
esferes mòrbides sota el guiatge de la pelvis, l’ós sacre planteja el doble
hemisferi, executa la bessona rodonesa tensada i mòbil. El dinamisme simètric
dels pedals, a més, distribueix per extensió les adorables masses musculars.
Mentre una s’allarga i s’arrodoneix, l’altra es contrau i resta tallada per la
base, però no amb una secció brusca, de matxet, sinó delineada, dibuixada,
pinzellada. L’arquejament cap endavant produeix un efecte de punt de fuga. La
ronyonada s’estreny, l’esquena es fon en un infinit pròxim, els cabells a
l’aire es difuminen en el panorama ciutadà. Allò pròxim, verídic, tangible i
exhibit és el cul. És la punta de llança, l’arma definitiva de l’impacte
visual. Els homes, que som oculars, i a més infantils, veiem allò que desitgem
i desitgem allò que veiem. El cul de les ciclistes, tant a tocar de mà, tan deliciosament pompós, tan
fruita prohibida.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-65048595657752631772015-07-23T02:06:00.000-07:002015-07-23T02:06:22.194-07:00Els anissos dels collons i l’hòstia dels capellans<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgXfzCI2Z9jApSoPya-_v1EpxIfXHGBelOLQYiK44KabX3quTVSUb-wJQO5L7d8rDohyTJYdkuh_FSBiV_QYbESsyimYSCdhY21BxDRQfkMYumNGIMcN0SE87JXzsSxpzH9o6Tvk2e5UDD/s1600/1+1+1+llengua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgXfzCI2Z9jApSoPya-_v1EpxIfXHGBelOLQYiK44KabX3quTVSUb-wJQO5L7d8rDohyTJYdkuh_FSBiV_QYbESsyimYSCdhY21BxDRQfkMYumNGIMcN0SE87JXzsSxpzH9o6Tvk2e5UDD/s320/1+1+1+llengua.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nostra cultura té
una innegable i accentuada arrel judeocristiana, de tendència patriarcal, que
redueix la dona a la trista dicotomia de verge o puta. És la Maria Magdalena
santa o la Maria Magdalena puta. Avui en dia encara és diu que si aquella és la
monja de la classe, perquè refusa els nois, o aquella la puta de la classe, perquè
hi té massa afecció: o sigui, la que no se la tira ni déu o bé la que se la
tira tot déu. No hi ha un terme mig entre tots dos conceptes antagònics, no hi
ha una feminitat única, no hi ha una dona global. Entenc amb la mà al cor que
les dones poden ser bondadoses, poden ser sexuades, poden ser mares, poden
ser-ho tot en un sol envàs, i a més ser-ho en perfecta harmonia amb elles
mateixes i amb l’entorn i amb l’univers. Però la marca, o xacra, de la creu com
se sol dir és allargada i la seva influència castrant i anihiladora. Aquest fet
ens ha creat de sempre un conflicte intern, tant a homes com a dones, perquè contraposa
estúpidament el fet de poder ser bona persona amb el saludable gaudi de la
sexualitat. Sempre ens quedarà l’esperança que la secularització de la societat
acabi mica a mica amb aquestes indigeribles bagatel·les transcendentals, i
enlloc de la Mare de Déu imperi per fi la Mare Naturalesa, molt més d’acord amb
la nostra essència carnal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest tipus de coses
m’han suggerit sempre una rebel·lia irreverent. Així com un Marlon Brando
deixat de la mà de déu enculava a cor que vols a la pàmfila Maria Schneider ajudat
per la mantega i tot recitant un parenostre, jo també vaig fer les meves
tentines sexuals impietoses amb la religió aquesta de catòlica que ens va tocar
de viure, patir, repudiar i finalment prescindir. De jovenet ja, on l’altivesa
i la fúria eren més notables, un dia d’improvís se’m va acudir d’anar a per
totes, de rebentar-la, i <i>après mois, le
déluge</i>. A l’època utilitzàvem bastant com a anticonceptiu el coitus
interruptus, ja que no existia ni l’antic fantasma de la sífilis ni el futur apocalipsi
de la sida, i l’única preocupació que teníem els amants fadrins era evitar de
totes totes que es produís un embaràs no volgut. Així, quan arribava l’orgasme,
tenia la precaució de sortir del cos de la noia i acabar la feina de la forma
que més bonament em passava pel cap. Sovint eren elles qui feien la cortesia de
la mamada, diligents i educadetes com eren. Bé, doncs li vaig dir a la novieta
de torn, entre urgents esbufecs, que tragués la llengua, que m’escorreria allí,
i ella hi va accedir àvida, amb delectança, ens ho passàvem de mort, tot era
tan novell i fantàstic. I així ho vam fer, ella estirant la llengua cap enfora,
plana com una safata, i jo dipositant-t’hi amb un ull cluc per afinar la punteria
els anissos de les meves preuades gònades. Ja era complicat, ja, perquè la
potència dels vint anys era d’escàndol i les primeres xeringades semblaven
ràfegues de metralladora epilèptica, però, en fi, certament vaig aconseguir que
el semen caigués sobre l’eucarística llengua –sí, eucarística llengua!--, que
s’oferia amb delit a acollir la lleterada de la mateixa manera que abans, poc
abans o anys abans, a missa havia rebut la Sagrada Forma de mans d’un capellà. No
era el cos ni la sang de Crist, sinó –com diuen els gavatxos-- el licor de la
vida de l’Edu, allò que ens sumia en sacra comunió. Em venien ganes de dir en
el nom del pare, del fill i de l’esperit sant, amen, com en Brando cantava el
parenostre, però no ho vaig fer, tan agosarat per unes coses i tan tímid per a
unes altres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta innocent pràctica,
que tenia més d’insolència íntima que de vertadera insurrecció, l’he anat
realitzant de tant en tant al llarg de la meva satisfactòria vida de catre,
perquè la irreverència, per l’educació rebuda, sempre m’ha atorgat un plus de
morbositat al fet, una pinzellada malèfica vessada sobre el beatífic blau cel
del mantell virginal. Penso, per dintre, cada cop que ho faig: aquí tens
l’hòstia, l’hòstia líquida, l’hòstia blanca, l’hòstia veritablement sagrada, aquella
que va fecundar a Santa Maria i que tothom, en vint segles d’història, ha
amagat vergonyantment com un pet sonor en la silenciosa vetlla en un tanatori.
Perquè, xxxt..., diuen que va ser un colom. Un colom..., i uns collons!</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-34259512189295743452015-07-20T09:39:00.000-07:002015-07-22T00:33:53.583-07:00Extra, extra...! El secret masculí millor guardat, al descobert...!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnQJDArOR329ebu3uTggEIe7PfFN8LxMp9MvUgkr12LNBzFxq82A8rqBz_rGis9LuMFP4ctvJ9V76ZuYws-R0CvVAQwbPblEFT9uRwdAm36slqf3WHbwD9YWCavJ_le6Ao3TlFRJRtpUzW/s1600/1+1+1+parlar+picasso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnQJDArOR329ebu3uTggEIe7PfFN8LxMp9MvUgkr12LNBzFxq82A8rqBz_rGis9LuMFP4ctvJ9V76ZuYws-R0CvVAQwbPblEFT9uRwdAm36slqf3WHbwD9YWCavJ_le6Ao3TlFRJRtpUzW/s320/1+1+1+parlar+picasso.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha secrets de grup que
afecten a la solidaritat de sexe, que mai no es poden revelar, i mai no ho he
fet. Però avui sí, avui m’hi atreviré, i no em preguntin per què. Em plau i
prou, un caprici, falta de control d’impulsos, que diria un psicòleg. No ho
visc com a traïció als meus congèneres barons, tot i que potser ho sigui. Tanmateix,
l’objecte d’aquests escrits és dir, o millor, dir-nos, les veritats pel broc
gros i sense parpellejar. Doncs, vinga, va, <i>escupe,
Guadalupe</i>. La cosa va de com ens ho enginyem els homes per fer veure que
escoltem les dones. Sí, fer veure, ho han llegit bé. Els homes per naturalesa
practiquem l’economia expressiva, la síntesi verbal, som garrepes de paraules,
però les dones, també per essència, no ho són gens, ans tot el contrari, i quan
ens encarem en el quadrilàter mortal de la xerrera és com fer combatre a David
contra Goliat, sols que traient-li la fona a David i aferrant-li les mans ben aferrades
a l’esquena. Hem d’afrontar, d’aguantar, de sofrir, la –per a nosaltres-- megaloquacitat
d’elles, que ens fatiga, desespera i sobrepassa. Fem l’esforç d’escoltar, d’acord,
però hi ha un moment en què no ho resistim més i ens veiem obligats a desconnectar.
Però com que a elles les molesta en sobre manera no ser escoltades, hem de recórrer
al sempre efectiu “com si”. Com si les escoltéssim. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Positivem la qüestió,
tanmateix. Un dels estudis clàssics de la psicologia estableix que si a un home
se li pregunta com sap que la seva parella l’estima, respon que perquè practica
sexe amb mi. Si el mateix se li demana a una dona, contesta que perquè
m’escolta. Som conscients, perquè no som rucs del tot, que hem d’escoltar-les
perquè se sentin estimades i al seu torn, en justa correspondència, ens estimin
a nosaltres, és a dir, ens obrin les comportes del sexe, gest per al qual elles
en tenen la clau mestra. Siguem clars, el preu de la passió de baixos passa
indefectiblement pel verb, el d’elles naturalment. Si l’objectiu d’un home és
acabar cartonant els llençols del llit amb una femella, ha de satisfer la tediosa
penyora d’escoltar-la. Això no presenta cap problema perquè elles són mestres
dels mots, no debades gaudeixen de dues zones cerebrals específiques per
aquesta funció, una de gran a la part frontal de l’hemisferi esquerre i una
altra de més petita a l’hemisferi dret, i en canvi els homes no en tenen cap de
definida, cap ni una. Hi ha estudis demostren que les dones acostumen a pronunciar
entre sis i vuit mil paraules diàries, mentre que els barons només ho fem entre
les dues i les quatre mil, i això sense entrar el tema de la funció comunicativa,
que també és diferent en ambdós sexes, tant en qualitat com en quantitat. Amb
el lúbric objectiu exposat, els homes han d’aconseguir que les dones parlin,
per tal d’escoltar-les, fet que resulta senzill, com també hem dit, però si per
una raó o altra ens trobem amb una dona parca en paraules, hi ha un sistema prou
eficient per fer-les parlar. És el punt “A”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A.- Apel·lar als
sentiments. En efecte, el món de les emocions és extremadament prolix en les dones,
tot o gairebé tot ho viuen a través del prisma sentimental. No crec que calgui
posar exemple d’aquesta afirmació, n’hi hauria a cabassos. El baró, doncs,
davant d’una eventual migradesa expositiva d’una dona, només ha de formular-li
la pregunta màgica: i tu com et senties? És l’espoleta que fa deflagrar els focs
d’artifici verbal d’elles, tant és el tema del qual es tracti, que pot ser el
més insubstancial del món. Si ella diu, per exemple, ahir vaig esperar mitja
hora a què arribés l’autobús, ell ha d’inquirir: ostres, mitja hora... I com et
vas sentir? O bé: no entenc la regla del fora de joc. Inútil explicar-la,
tirin, senyors, pel dret: i això et fa sentir insegura quan veus un partit, no?
El reclam emocional cap a elles, no cal subratllar-ho, per evident, es pot
formular de forma directa amb el “i com et vas sentir?” o bé indirecta, amb
qualsevol variant del “i això et deu fer sentir tal o qual, oi?” Amb el sistema
ben aplicat, les rèpliques d’elles, esperonades en els flancs dels sentiments,
podrien omplir pàgines a espai senzill i cos 8 de lletra. Bé, ja parlen o ja
les fem parlar, ergo ja les podem escoltar o fer veure que les escoltem. Passem
al punt “B” doncs.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">B.- T’entenc. El
“t’entenc” s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari. Elles parlen per
ser escoltades, eufemisme que significa ser tingudes en compte, en definitiva
ser compreses, i per això els hem de fer saber que ho són: t’entenc. T’entenc.
Entenc. Ho entenc. Ahà, entenc. Mmm, entenc. Déu n’hi do, entenc. Tu diràs,
entenc. Me’n faig el càrrec, entenc. Ostres, entenc. I això et va fer?, entenc.
Què dius, ara?, entenc. Etcètera. Mentre els discursos d’elles prosperen i
s’infinitegen, acotxats pels sibil·lins “entenc”, els nostres pensaments o imaginacions
sovint se’ns van cap a altres indrets, molt allunyats del reguitzell d’idees
que ens exposen en aquell instant. Sé que ara les lectores em matarien amb
tortura sofisticada i lentíssima si afirmo que en la majoria dels casos que es
dóna aquesta situació, i succeeix sovint, nosaltres l’únic que desitgem és que tanquin
la boca de rec verbal i que ens facin un petó, per exemple, però que s’aturin ja.
Com que no ho fan, la nostra ment continua errant per temes quotidians, de la
feina, del futbol, d’altres dones –sí!—, o morals o filosòfics, o bé senzillament
s’aquieta i es queda en blanc. I podem fer-ho, això de quedar-nos en blanc, perquè
els mascles, quan el cervell es troba en repòs, n’aturen neurovegetativament el
70 per cent de l’activitat elèctrica. És aquí quan, embadalits, elles, que són
detallistes, poden adonar-se que els mecànics “entenc” camuflen el més decepcionant
desinterès, i ens criden enèrgicament a l’alto: ei, què m’escoltes?! Toca ara ràpidament
tractar el punt “i C”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I C.- És complicat.
Quan ens enxampen vivint en els llimbs mentre elles parlen, hem de posar cara
d’absoluta circumspecció, fer un lleu que no amb el cap i dir pesarosament: és
que “és complicat”. Així donem a entendre que en realitat sí que escoltàvem i
que ho fèiem amb tanta atenció que fins i tot rumiàvem en profunditat sobre les
seves paraules. En la immensa majoria dels casos, elles reprendran el discurs
amb un “clar que és complicat!, perquè...” i continuaran exposant-nos els seus
neguits. Amb preferència cal escoltar en els propers minuts, no gaire, tampoc
no cal extralimitar-se, ja després podrem deixar els nostres pensaments vagar
per les més verdes praderies mentals que aconseguim d’imaginar. Nota al marge:
no descurar els “t’entenc”. Bàsics. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En fi, de vegades la
natura, que passa per sàvia però no ho és gens, ens situa a tots dos sexes en
contextos complexos i contradictoris, i a sobre ens crea la necessitat els uns dels
altres, cosa que genera un camp abonat per a la controvèrsia i el conflicte. L’únic
intel·ligent davant d’això seria la pràctica activa de l’homosexualitat, per
igualar condicions neurobiològiques, però la condemna a l’heterosexualitat, els
qui ho som, també és demiürgicament inapel·lable. Arribats a aquest punt, amics,
dringa la campana: hem de pujar al ring (i no som Cassius Clay). </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-1095522693977506372015-07-15T09:05:00.000-07:002015-07-15T09:20:56.570-07:00Homes amb motxilles i no són excursionistes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu7n0jJPFY0728DnRA9J1OOTlP4FWtFwpOTQdfm4-sRtf9CWK1h5aC6mXbL0C_EJxt4GQyceYeWSlBvF1-LPYolveZudi3B1yhFm-jIXicREHlg5tH5uLbige3qxa-4yHSPhN42Zb6OKQ8/s1600/1+abatut+motxilla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu7n0jJPFY0728DnRA9J1OOTlP4FWtFwpOTQdfm4-sRtf9CWK1h5aC6mXbL0C_EJxt4GQyceYeWSlBvF1-LPYolveZudi3B1yhFm-jIXicREHlg5tH5uLbige3qxa-4yHSPhN42Zb6OKQ8/s1600/1+abatut+motxilla.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He parlat del
catatonisme emocional de gran part dels homes arribats a una certa edat i del
seu terror genèric a comprometre’s amb noves parelles, i de com això exasperava
el sistema nerviós central i perifèric de les dones. És injust això per a
elles, ja ho deia, però també és cert que per a ells els resulta funcionalment
adaptatiu, atès que la lògica de l’equació “si no estimo, no sofreixo” és d’una
solidesa fèrria, impecable. Tècnicament se n’ha donat per dir-ne “filofòbia”,
es defineix com a una por persistent i anormal a sentir-se enamorat o a estimar,
i es caracteritza per adoptar conductes de no implicació relacional en el camp
dels afectes. Com que fins ara he comentat el tema més des de l’òptica teòrica
que de la pràctica, caldria passar de les idees a l’experiència quotidiana, als
casos concrets. Una amiga em comentava fa poc que se sentia absolutament decebuda
i desesperançada perquè després de set anys de separació i d’haver pujat pràcticament
sola tres criatures, ara adolescents, les dues parelles que havia tingut –cadascú
a casa seva, pels fills--, just quan portaven mig any de relació i l’entesa era
cada cop més vivificant i encoratjadora, tots dos l'havien abandonada sense motiu
de cop i volta, sense dir ni adéu, fonent-se en el més escruixidor no res. Al
segon d’ells el va poder atrapar sols perquè li expliqués les raons de la fugida, que ja era el segon cop que la patia i la tenia desconcertada, atordida, desballestada, i l’home li va confessar que havia començat a sentir alguna cosa
per ella, que això l’havia espantat, i havia optat per tocar el dos com un
esperitat, que li sabia greu però que així eren les coses. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Veniu amb massa motxilles
–va lamentar-se’m, baixant uns ulls brillants.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Sí –vaig confirmar--, i ben carregades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--No hauria de ser
així.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--No.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva amiga va deduir
que era el mateix que havia passat amb l’anterior, i havia deduït bé: experiències
com aquestes n’he escoltades abans moltes de boques femenines, gairebé com una
constant. Tant és així que vam concloure amb ella, des d’una trista desafecció
i escepticisme, que es tractava d’un procedir masculí molt habitual avui en
dia. Ho cantava Joaquín Sabina en una pesarosa i bella cançó: “<i>No acuses a mi
corazón / tan maltrecho y ajadao / que está cerrado / por derribo</i>”. Jo mateix,
posats el cas, de vegades –no sempre-- també m’he esverat –veritables atacs de
pànic-- en sentir els primers símptomes d’alguna cosa que em remetés ni que fos
de lluny a l’espantós i narcotitzant enamorament, tot i que mai no he desaparegut a
la valenta. He desaparegut, per descomptat, no caldria si no, però usant un
altre sistema que ha deixat la meva educació, cortesia i dignitat ben parades de
portes enfora, sistema que no penso explicar ara i aquí perquè quedaria inhabilitat
per continuar usant-lo en el futur, se m’ha de comprendre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tanmateix, allò que ni
se m’havia acudit, potser perquè la meva perversitat, que té un cert nivell i
sofisticació, no ho negaré pas, però que no arriba a segons quins extrems, és
dur a terme allò que una altra amiga em va dir que li havia revelat un amic
seu. I es tracta que, davant la possibilitat d’escollir entre dues o més dones,
decidir d’iniciar la relació amb la que menys li agradava, ja que d’aquesta
gasiva –i roïna—manera tenia la certesa que en el futur ella, l’”afortunada”,
no li desvetllaria cap mena de sentiment, tant si les trobades es perllongaven
en el temps com si es reduïen a escassos encontres. És evident que no lloo
aquesta forma de procedir, que la trobo d’una baixesa moral indescriptible,
però haig de reconèixer que té la seva part saludable de practicitat. I molt
menys encara vull entrar en les raons que menen a un home a comportar-se amb
tal mesquinesa, perquè com sempre es diu, tot i que no en aquest sentit, <i>cherchez la femme</i>, sí, busqueu la o les
dones, les anteriors. Ser dolent cansa, desgasta i estressa, així que si algú
es comporta amb maldat ha de fer-ho forçat, a desgrat, de forma reactiva, per
la qual cosa sospito que a aquest amic de la meva amiga el devien haver estovat
prèviament amb gust i ganes com a un matalàs de llana dels antics, deixant-lo
ben atrotinat, al pobre. Encara sort que no va substituir les dones per
l’alcohol o les drogues, que d’aquests també en conec. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La solidaritat
femenina, en aquest aspecte, és tan fonedissa com un mascle maltractat, que n’hi
ha, i molts: les dones no entenen que cada home que deixen a la bona de déu a
la cuneta esdevindrà un llast carregós per a una altra dona, que patirà, de la
mateixa forma que elles també sofriran en futures relacions les barrabassades
dutes a terme prèviament sobre homes per altres fèmines. Em canso d’argumentar-ho,
això, de reclamar solidaritat de sexe a les dones, però veig que esdevé una
predicació en el desert, ja que pel què sembla l’egoisme –sobretot en el tema
fills i economia—, els capricis aleatoris o els rebots per despit pesen més que l’equilibri
i la sensatesa. I els homes –així de bàrbarament ho exposen els sociòlegs--,
que som babaus, malgrat ser babaus finalment hem decidit de deixar de fer el pallús de forma integral. Se’m pot argumentar que a les dones els passa el mateix, i ho admeto,
però a la majoria d’elles mai no els falta il·lusió per tornar-ho a intentar de
nou, que aquest cop sí que sortirà bé, cosa que no entenem nosaltres, que ho
considerem un procedir suïcida, a no ser que admetem que si les traiem del seu florit món dels
sentiments se senten tan erràtiques com partícules vagant en el buit intergalàctic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De ben segur que n’hi
ha d’altres maneres masculines de fugir del camp de batalla sentimental, ja se
sap que tants caps tants barrets, i qui més qui menys deu tenir el seu sistema particular per posar el miocardi a l’aixopluc de les fletxes de Cupid, però esdevenint
líric amb les metàfores és ben cert que amb els anys i els estralls emocionals,
a molts homes ens creix damunt de l’epidermis una nova i funcional pell de dofí, llampant, viscosa
i inapresable, de forma que sempre llisquem, no ens atrapen ni amb ganxos de
furibunda estibadora. I així de cafre és la vida amorosa, almenys l’atordidora
i confusa que ens ha tocat de viure per època.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-38037392288326069302015-07-13T00:17:00.000-07:002015-07-13T00:22:31.330-07:00Depilació escrotal masculina, ¿voulez vous?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJrNkkOVFGyMMZ3AXDKaVHrWcvYUhcogUrGF-mbBXfATIZUjNdgfQnwH8pCHyeZAk8iUqiwMeF7hLX6gobmdzDgZGLWxIdGm1SgX7nVV0r6bFlToKrcl1zd6o3zHuc9CDl_fpA9laHtI4a/s1600/1+p%25C3%25A8l.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJrNkkOVFGyMMZ3AXDKaVHrWcvYUhcogUrGF-mbBXfATIZUjNdgfQnwH8pCHyeZAk8iUqiwMeF7hLX6gobmdzDgZGLWxIdGm1SgX7nVV0r6bFlToKrcl1zd6o3zHuc9CDl_fpA9laHtI4a/s320/1+p%25C3%25A8l.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En els darrers anys he
rebut diverses peticions de què em depilés el cos, com ara sembla que ho perpetren
molt homes, arrel de la moda ja d’anys de la metrosexualitat. Se sap que els metrosexuals
tenen una extremada cura per la seva salut i la seva aparença física, una mica
a l’estil de com ho han fet sempre les dones, tant en revisions mèdiques, com en
figura, roba, cabell i ús d’ungüents de bellesa. És evident que els metrosexuals
van aparèixer quan es va posar en marxa el procés social de feminització masculina,
on a part de la minuciositat estètica també s’hi incloïa la demostració pública
dels sentiments i les emocions sense pudor ni vergonya, i fins i tot els plors
públics, tendència que hauria posat els pels de punta a un mascle dur a l’antic
estil com en John Wayne. Aquest nou paradigma d’home, tendre i sensible,
allunyat de la rudesa imperant en l’arquetip masculí de tota la vida, ha
afavorit enormement la indústria cosmètica, fins al punt que sempre hi haurà
l’etern debat de si va ser aquest sector econòmic qui va influir per tal que els
homes es tornessin tan pulcres i meticulosos com ho són en l’actualitat, o la
feminització masculina va ser qui va engegar la producció de potingues de
bellesa <i>for men</i>. És en d’aquest context
on s’introdueix el tema de la depilació. En un principi, s’afaitaven els
esportistes d’elit, nedadors, corredors i ciclistes, perquè en les seves curses
obsessives per arrencar dècimes de segon al cronòmetre havien d’adquirir la
màxima aerodinàmica, i la resistència a l’aire que suposaven els pèls els podia
significar quedar fora del pòdium en competició d’alt nivell. El fenomen,
emperò, es va estendre a la vida
quotidiana i es va considerar un valor estètic afegit lluir a la platja o al
llit un cos harmònic i de pell llisa i llampant com el d’una femella. Braços, cames,
pit i ventre, tot sense pèl. I aquí arribem al quid de la qüestió. Com les dones
es depilaven el sexe totalment o parcial, ells, doncs, bé, el mateix. Dilema: pèl
a l’escrot sí o pèl a l’escrot no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A veure, per a mi, no.
I ho dic amb coneixement de causa, ja que un cop em vaig depilar tot el baix
ventre. Deuria voltar el 30 anys i una antiga amant em va encomanar ladelles --no res, una ferida de guerra--,
ja explicaré un dia la història, que s’ho val, i cansat d’empastifar-me amb
antiparasitaris sense cap resultat positiu, vaig optar per tallar a la valenta,
i armat amb una maquineta d’afaitar a una mà, amb el pot d’escuma a l’altra, i
amb convulsions a l’ànima vaig –cric, cric, cric...—deixar-me els ous de mascle
més pelats que uns ous de gallina, valgui la vulgar sinonímia. Em vaig emportar
per endavant pelussera, paràsits, llémenes i orgull, i tal dia va fer un any. El
mirall del bany em va demostrar després que el resultat estètic no era gens
afavoridor, tot i que encara tenia l’escrot dur i tibant com el d’un fadrí en
carnal desdejuni. En això coincideixo amb el genial còmic Berto Romero, quan
afirmava:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--L’arquitectura
testicular és molt ingrata per a veure-la sense pèl.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per contra, entenc que
el pèl al cos està destinat a la desaparició natural, encara que encara restin
milers d’anys per a què això succeeixi. Ancestralment, el pèl a l’entrecuix té
l’objectiu de protegir les parts sensibles destinades a la reproducció, però
des que es va imposar de forma massiva la roba interior, els sexes, tan
masculins com femenins, ja queden a recer per calces i calçotets i per tant la
pelussera sobra. Quan això ens quedi integrat en el codi genètic, les noves
generacions desenvoluparan òrgans reproductors amb absència de pèl, atesa la
seva falta de funcionalitat, la seva inutilitat. Però encara ha de ploure molt.
Mentrestant, jo, que tinc afecte a la meva epidermis pilosa, la mantindré
allunyada de màquines d’afaitar, de ceres o cremes depilatòries, encara que
hagi de ser sotmès a l’assetjament d’algunes dones tossudes i capricioses. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Estaries millor sense
pèl.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--En tinc poc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Raó de més, menys
feina a depilar-te.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Quan passi l’hivern.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Estem a l’estiu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--L’any vinent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--Sí, home...!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Penso també --no puc
evitar-ho-- en què sense pelussera es perdria aquella gràcia de la incomoditat
dels pèls extraviats en la pràctica del sexe oral. Elles, com que engoleixen el
penis, el pèl rebel se’ls queda ancorat a la gola, i executen la divertida
onomatopeia de la raspera: hg, hg, hg...! “Vols una mica d’aigua?” “Sí, hg, hg,
hg...” Nosaltres, en canvi, duem a terme el numeret sense preu d’extreure’ns
amb una ganyota facial i dos dits, el gros i l’índex, el maleït pèl encaixat entre
els incisius. “Te l’has tret?” “No encara...” “Ja...?” “No..., cony de pèl!”
“No, pèl de cony!” I vinga a riure, uns i altres. On hi ha
pèl hi ha alegria, que dimonis, i amb tots els respectes, els metrosexuals poden
ben bé encerar-se les parts amb oli de llinassa, que els resplendeixi així la flamant
llisor testicular. Ja els posarem després enormes miralls inclinats, com en els
gimnasos, per a què puguin admirar amb l’adequat i orgàsmic narcisisme la preuada
obra de Mr. Gillette. </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8108778444215832874.post-57182283298877091902015-07-08T05:54:00.000-07:002015-07-08T06:01:31.578-07:00Estic pagant el mal que et van fer les altres, oi?<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1KutUT1CRTz38C10oVIZCrXL8o-bojpzAbx_uzQR3hSsL0ScGlhcKaEnhjTVX-dAwRhOAa1ddNEfawRf2qew8ohc8jtIM_jcckwwIOJZpV-LZCoNb20nQAKxJCknN43DBFZVI5UXpvu6E/s1600/1+desamor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1KutUT1CRTz38C10oVIZCrXL8o-bojpzAbx_uzQR3hSsL0ScGlhcKaEnhjTVX-dAwRhOAa1ddNEfawRf2qew8ohc8jtIM_jcckwwIOJZpV-LZCoNb20nQAKxJCknN43DBFZVI5UXpvu6E/s320/1+desamor.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Molts homes de mitjana edat,
divorciats o separats, passem finalment de puntetes pel terreny selvàtic,
embrollat, dels sentiments, com si caminéssim o llisquéssim per sobre de núvols.
O això, o hi entrem tan plens de cuirasses que les emocions ens reboten a la
carcassa com si ens disparessin bales de cotó de sucre. La qüestió és evitar de
totes totes implicar-nos emocionalment en qualsevol relació sentimental, per
meravellosa que apunti. Ja han passat a la història les --en teoria-- convencionals,
plàcides i hollywoodnianes parelles per a tota la vida i també els d’antuvi anhelats
i captivadors amours fous, que de tan ruïnosos que resultaven en més d’un cop
ens abocaren a l’abisme del suïcidi. Moltes dones es queixen, i amb motiu, de
la nostra extrema passivitat o catatonisme emocional, les exaspera, no ho poden
comprendre. Tan bonic com és l’amor i la passió...! Serà bonic, cert, però a
molts homes ens han deixat el cor masegat, esparracat, objecte de bategant deixalla,
roja carn bombollejant de contenidor. Es lamenten, amb raó, amb l’axarolada --per
tòpica i desgastada-- afirmació que paguen per allò que ens han fet de dolent altres
dones.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">--Sí, i...? –desafiem.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És injust, ho reconec.
Però el valor de la justícia passa a un segon terme quan ens hi juguem els
quartos: la subsistència emocional i qui sap si la vital. Elles obliden, i
nosaltres evitem de fer-los-hi notar, que molt probablement els seus exs, un o
diversos, refusen al seu torn compromisos amb altres dones pel mal que els van
causar elles mateixes, les dones que tenim al davant i que tan amargament
ploriquegen pel fet que defugim com ànima que veu el diable la possibilitat d’establir
amb elles un lligam sòlid i durador. No tots els homes actuem així, és cert,
molts es llencen a noves relacions per la raó rudimentària de la por a la
soledat, però cada cop som més els qui preferim fer un combat a dotze assalts
amb la buidor nocturna que jugar-nos el què ens resta de filaments de miocardi
en el tauler de la ruleta de l’amor. Per a això la moda dels singles ens ha
anat com a anell al dit. Ens declarem solemnement singles, que ras i curt vol
dir que retornem a l’adolescència de rotllets superposats o encadenats, però
ara amb un mínim de diners a la butxaca. Hedonisme en estat pur, sexe sense
implicacions, emoció per la seducció, riallades, festa, xerinola i confettis a dojo. I
res de compromís, els il·lustríssims rituals dels singles no el permeten, ho
sento noia, ja sabies el què hi havia, és –mentim—la nostra filosofia
existencial.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com ja he apuntat, generalitzo.
No tots els homes refusem aparellar-se de nou ni totes les dones presenten un
electrocardiograma impol·lut, saludable. També hi ha homes que cerquen la companyia
convencional i dones que no s’ajuntarien mai més amb ningú ni que els enfilessin
els fills al cadafal. Però per norma general, insisteixo, cada cop és més així:
els barons ens tanquem als sentiments com més hòsties emocionals hem rebut i
les fèmines, en canvi, ho tornen a intentar incansablement un cop darrere l’altra.
Una de les teories que sostenen l’afirmació anterior és que les dones són tan
riques sentimentalment, que disposen de cabals d’afecte per a tota la vida actual
i per a desenes de reencarnacions posteriors, i ja se sap que si la font de la
riquesa és inesgotable les inversions que es fan no impliquen cap cost personal.
En canvi, l’actiu emocional en l’home és limitat, i cada fracàs, cada desengany,
cada frustració, ens minva l’arsenal de sentiments, i per això ens costa cada més d’invertir en aquest lliscós i arriscat terreny. Les dones no ens
entenen, les crispa constatar que no tenim el mateix interès que elles a
involucrar-nos en relacions que podrien ser de faula, sense tenir present que
juguem a la partida de l’amor amb un miserable feix de fitxes. I nosaltres som
incapaços de comprendre com elles salten a la piscina dels afectes a la lleugera,
sabent que el més probable és que tingui poca
aigua o bé gens, sense tenir en compte que posseeixen infinitat de flotadors
pneumàtics dels protegeixen dels cops o bé que, si se’ls donen, regeneren la
trencadissa aviat i amb una sorprenent absència de seqüeles. Pels homes, ser autistes
emocionals ens resulta funcionalment adaptatiu. Per les dones, ho és l’extraversió
afectiva.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És aclaridora l’afirmació
del prestigiós sociòleg Enrique Gil Calvo: “L’emocionalitat femenina no
desespera mai, tot estant sempre disposada a començar un altre cop a
exterioritzar-se després de cada nou fracàs. Els homes, en canvi, restem
escaldats després de la primera ensopegada i preferim no tornar-nos a arriscar.
¿Per què som tan desconfiats? Crec que és per pur realisme pràctic. No és que
siguem malastrucs, recelosos, pessimistes o suspicaços: és que som lúcids, i
això ens aconsella practicar un sa escepticisme ben informat”.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">No cal tenir el cervell
d’Einstein –que per cert, tot i el seu cervell va engegar a pastar fang dona i fills, els que es va
dignar a conèixer, i és que en qüestions d’afectes de Joseps, Joans i ases n’hi
ha a totes les cases—per deduir que allò que per les dones esdevé la verda i
dolça praderia de l’amor, pels homes és una jungla de perilloses xarxes ardents,
i que uns i altres experimenten aquesta vivència de forma ben oposada.
Trifulgues i combats són continus i sols la passió del sexe apropa a uns i altres
en el lúbric interregne de complicitat. No ens estranyi doncs que el homo sapiens
i els bonobos compartim un 99 per cent d’ADN. La penetració, sento ser tan cru,
és la clau mestre d'aquest irresoluble entrellat.</span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12167087756012316237noreply@blogger.com6