Posem-nos seriosos: parlem de culs

Poques modes són sexualment tan incitants com aquella que va venir de la cintura baixa dels pantalons. En les dones, és clar. Si admetem que els homes som cridats a trobar belles a les dones a través del pit i el cul, la reducció de la tela del dalt dels pantalons incideix especialment en l'exhibició del cul. I dic cul tot significant-ne una extensió a la massa volumètrica dels malucs, de la pelvis. Engloba les cuixes, els glutis, el sexe, la zona lumbar i l'inici del ventre. És la zona sexual per definició, l'àrea reproductiva: el centre de la fecundació. Hi ha, en aquesta atracció, una part molt important d'instint, una imantació que als homes ens parteix l'eix de l'ànima. Hi tendim amb obcecació, sense saber per què. Però també existeix una percepció conscient, voluntària, de la bellesa de les formes volumètriques. Aquest segment carnós adquireix dimensions variables, múltiples, en funció de la posició i la gravetat. I, certament, totes molt boniques. El pit és deliciós, gelatinosament, flamosament, deliciós. El cul, en canvi, té una textura més densa, musculada. La incisió del centre divideix les dues galtes amb una precisió de rellotger i mostra dues protuberàncies desitjables, imantadores, embogidores. El seu tacte és mixte: flonjo i dur, tot i que depèn molt de la dona i de l'edat –a més jove, és clar, més dens--. També varia la pell, que de vegades presenta una lliscositat de fòrmica, suau, càlida i acollidora, i de vegades és granulada o abonyegada per efectes de l'edat i la genètica, la detestable cel·lulitis, no tant grata al tacte. En tot cas, la part dura és el múscul del gluti, que baixa de l'àrea lumbar verticalment i es fon en un cúmul deliciós, expansiu, de greix –la base, la zona flonja--. Por ser més o menys extens, més o menys ampli, i amb els anys pot decaure cap el centre o cap els costats. Però tant és, encara que a moltes dones no els ho sembli --per a joia de les empreses de cosmètics--, a els homes, això, ens fa una mica el mateix. Són masses idònies per a palpar, engrapar, sospesar, amorosir. Són el centre de l'existència, el terreny afortunadament ja no verge de la reproducció, la fecundació oferta en carn viva. Hi ha el sexe, naturalment, la part interna de sexe, amb els seus desconeguts ovaris i les imaginades trompes de fal·lopi i l'úter obscur i, com a molt, reminiscent. Però també hi ha el cul, el seu revers, la cara que hauria de ser oculta però que es mostra, que s'exhibeix, que desborda. Mai Levi's Strauss no hauria sentat càtedra en el món de la moda sense el cul femení, des d'aquelles imatges de Marilyn a “Vides rebels” que, perfilant curiosament la part menys suggerent del seu cos, va establir la pauta del què en el futur esdevindria la sil·lueta mítica de l'atracció sexual.