Carícies sense tacte

La carícia és una sensació de brisa en un capvespre d'estiu, de trepitjar una estora d'herba amb peus descalços, d'alçar el coll i tancar els ulls sota el doll d'una dutxa vaporosa. És una sensació de benestar, de calidesa, d'estima. Es percep en la pell, a la qual estremeix o relaxa, o ambdues coses juntes o alternades. Quan pensem en carícies pensem en mans i epitelis, en un gest tàctil, en un contacte tendre, en el trasvassament de calor d'un cos a l'altre. Sempre veiem el color de la carn, amb tots els seus matisos de claror: nítida en un passeig pel carrer, nebulosa en una taula arraconada de cafeteria, daurada en la hipnòtica beatitud de la platja, titil·lant enfront d'una llar de foc hivernal, visiblement obscura dins la intimitat dels llençols. Donem gràcies al demiürg per la matèria i la possibilitat del frec, del tacte, de la unió. Donem gràcies a la mare naturalesa per la tebior plaent dels organismes en comunió. Donem gràcies, en fi, a qui correspongui, per la sacra companyia d'una altra persona, aquest liniment per l'ànima que apaivaga pors i empolaina vistosament la soledat. Les carícies, però, no són només refrec cutani, els tous dels dits que passegen amb negligència per una esquena sinusoidal. Són molt més, tant en qualitat com en formes. Són la demostració de l'atenció i la consideració, de fer saber a la persona estimada que l'afecte professat és autèntic, que se la té present mentalment en la vida quotidiana, en la presència i en la distància. I en referència a les formes, hi ha les manyagues orals, des de les més senzilles, un simple “hola!”, fins al gloriós calze del verb: t'estimo. Hi ha les gestuals, que són infinites, perquè comporten tota la immensa comunicació no sostinguda amb paraules: una actitud, un signe, un somrís, una cortesia, un detall, una mirada que transmet de cor a l'altre que és el centre absolut, un centre tan pur que per no tenir no té ni perifèria. I finalment les carícies escrites, abans els poemes, les cartes, les notes imprevistes, i ara els e-mails, els xats, els likes, les emoticones. També els posts, per la part que em toca. Com aquest mateix, sentit, directe, el mirament agraït cap a vostès, benvolguts lectors.