Els pits platònics

La percepció de la bellesa canvia amb el decurs dels anys. És estrany, perquè noto la diferència, però per més que hi reflexiono no acabo prou bé de definir en què varia. Des d'aquesta situació nouvinguda i boirosa, gairebé assenyalaria que es tracta d'un estrany i distorsionador distanciament respecte de l’objecte d’observació. Repassar amb la mirada un parell de pits als 15, 20, 25 o 30 anys, provoca una excitació directa, explícita i radical; en canvi, superats els 40, ja no, algun element de fruïció ha quedat pel camí i s’ha perdut suposo que per sempre. És clar que es miren els pits, la imantació ocular continua sent irrefrenable, s'admiren i es gaudeixen visualment, però ja no existeix aquella sensació delerosa de voracitat, d'abocar-s'hi amb dits i urpes, de córrer a llepar-los amb ansiós deler. Això, que d'una banda presenta un cert grau de a mitges entre el fastigueig i la melangia, per la percepció del pas del temps i les transformacions empobridores que provoca en un mateix, té, per contra, altres aspectes positius, el més notori dels quals és la calma d’esperit necessària per abastar l'èxtasi des de la puresa incorpòria: un embadaliment extern, asèptic, platònic per la bellesa. Esdevé la contemplació sense la necessitat de possessió, sense l'instint infantil de palpar immediatament allò que es veu (són meus!). La reflexió íntima, per exemple, en observar a la platja un parell d’adolescents mostrant els pits nuvials, seria aquella de passar de forma immediata el llistó al relleu de generació, de mirar a banda i banda i dir ei, nois, els nois que siguin, els de més a prop, ¿a què espereu per a acostar-vos-hi, per a proposar-vos-hi, a complimentar-les? L'ímpetu juvenil, que jo havia posseït i que per desgràcia ara ja no tinc, es perd també en això, no només a l'hora de saltar una tanca en el camp, de passar sense bitllet el torniquet del metro o de travessar corrents una avinguda amb el semàfor en vermell, amb la marabunta de cotxes apropant-se a tot drap. Em dol reconèixer-ho, però entro en una altra dimensió, una dimensió de fatídica maduresa i trist enervament, és llei de (la puta) vida.