L’enamorament: ara ja millor estimar, que punyetes

En els darrers anys de vegades m’he sentit cansat de l'activitat de la seducció. És com si em faltés empenta, vigor, combustible. Tota la meva existència amb el sònar activat a l'espera de detecció de mirades femenines d'interès, ànsia i depredació, i ara sembla com si el “bip” electrònic cerebral fos menys sorollós, menys penetrant, més suportable. És evident que a un felí caçador mai no se li esborren les taques, però sí que pot perdre vigor de músculs, velocitat de reprís, l'ànsia per la carn fresca, sangonosa, palpitant. Suposo que tot això deu obeir a una mala temporada personal, a una certa desídia vital. O també a una saturació sexual, que em proporciona anar de sobres satisfet d’entrecuix, no pas per excessos de llit sinó per menors necessitats hormonals, per a què enganyar-nos. No ho sé. La feina de seducció, diguin el què diguin, és justament això: una feina. I és cansada, com totes les feines. Crec que aquesta fatiga, com he apuntat, pot tenir molt a veure amb la falta d'estímul intern. L'enamorament ara, per a mi, és una sensació fatalment difusa. Crec de debò que per a tornar a enamorar-me hauria de retrocedir uns bons 20 anys, no disposo en l’actualitat de la capacitat d’obertura, de perplexitat ni d'il·lusió necessàries per a ser captivat ardorosament per una dona com antany. I si existeix en alguna ocasió, és com reminiscències, com ecos, com músiques llunyanes. La potestat per deixar-nos embriagar per allò femení sembla que finalment es vagi dissipant com la daurada boira matinal. Continuo sent un entusiasta de les dones, sens dubte, no podria prescindir pas d’elles: el plaer físic, el goig per la bellesa, el calor de la pell, la confortabilitat de la companyia, l’amor serè i sentit --que és per mi, ara, fins i tot més ric i valorable que l’enfollidor deliri de la passió--. Però sóc incapaç de detectar l’efervescència flamígera pròpia de l'enamorament. Tinc l'esperança de recuperar tot això bastant més endavant, sobre els 90 anys, quan a la residència d’ancians se'm creui una joveneta de 80 en el passadís mirant-me amb ulls tendres, ensucrats i rendits. Tot el peix haurà estat venut i el que vingui serà un regal franc, dels que no passen per caixa.