Poques
modes són sexualment tan incitants com aquella que va venir de la
cintura baixa dels pantalons. En les dones, és clar. Si admetem que
els homes som cridats a trobar belles a les dones a través del pit i
el cul, la reducció de la tela del dalt dels pantalons incideix
especialment en l'exhibició del cul. I dic cul tot significant-ne
una extensió a la massa volumètrica dels malucs, de la pelvis.
Engloba les cuixes, els glutis, el sexe, la zona lumbar i l'inici del
ventre. És la zona sexual per definició, l'àrea reproductiva: el
centre de la fecundació. Hi ha, en aquesta atracció, una part molt
important d'instint, una imantació que als homes ens parteix l'eix
de l'ànima. Hi tendim amb obcecació, sense saber per què. Però
també existeix una percepció conscient, voluntària, de la bellesa
de les formes volumètriques. Aquest segment carnós adquireix
dimensions variables, múltiples, en funció de la posició i la
gravetat. I, certament, totes molt boniques. El pit és deliciós,
gelatinosament, flamosament, deliciós. El cul, en canvi, té una
textura més densa, musculada. La incisió del centre divideix les
dues galtes amb una precisió de rellotger i mostra dues
protuberàncies desitjables, imantadores, embogidores. El seu tacte
és mixte: flonjo i dur, tot i que depèn molt de la dona i de l'edat
–a més jove, és clar, més dens--. També varia la pell, que de
vegades presenta una lliscositat de fòrmica, suau, càlida i
acollidora, i de vegades és granulada o abonyegada per efectes de
l'edat i la genètica, la detestable cel·lulitis, no tant grata al
tacte. En tot cas, la part dura és el múscul del gluti, que baixa
de l'àrea lumbar verticalment i es fon en un cúmul deliciós,
expansiu, de greix –la base, la zona flonja--. Por ser més o menys
extens, més o menys ampli, i amb els anys pot decaure cap el centre
o cap els costats. Però tant és, encara que a moltes dones no els
ho sembli --per a joia de les empreses de cosmètics--, a els homes,
això, ens fa una mica el mateix. Són masses idònies per a palpar,
engrapar, sospesar, amorosir. Són el centre de l'existència, el
terreny afortunadament ja no verge de la reproducció, la fecundació
oferta en carn viva. Hi ha el sexe, naturalment, la part interna de
sexe, amb els seus desconeguts ovaris i les imaginades trompes de
fal·lopi i l'úter obscur i, com a molt, reminiscent. Però també
hi ha el cul, el seu revers, la cara que hauria de ser oculta però
que es mostra, que s'exhibeix, que desborda. Mai Levi's Strauss no
hauria sentat càtedra en el món de la moda sense el cul femení,
des d'aquelles imatges de Marilyn a “Vides rebels” que, perfilant
curiosament la part menys suggerent del seu cos, va establir la pauta
del què en el futur esdevindria la sil·lueta mítica de l'atracció
sexual.
Un dels retrets més comuns de les dones sobre els homes és que tenim por a sentir i que no expressem les emocions. L'objecte d'aquest blog és verbalitzar els sentiments i les emocions masculines, que les tenim, però no les explicitem, ja sigui per neurobiologia o educació, o ambdues coses alhora. D'aquí el seu nom: Tastets Emocionals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Genial!
ResponEliminaUna anàlisi del cul feminí francament precisa i concisa. Felicitats!
ResponElimina