Refresc light

Homes i dones de pas, com creuar un riu per un pont. De vegades, entre una relació i una altra, d'aquelles en podríem anomenar “serioses”, se n'afegix una tercera d'intemèdia, de transició, que actua d'això, de pont. ¿Esgoïstament? Sí, egoïstament. És un ús basic, rudimentari i primitiu d'una altre persona. És com dir fes-me companyia mentre passo el dol per l'antiga parella i em preparo per la següent, que aquesta sí, aquesta vull que em duri de veritat. I folla'm, mentrestant, perquè la carn és feble, la pell delerosa i les mucoses sensibles. Són bonics polvos sense transcendència, això sí, si ambdues parts hi estan d'acord. Pràctics by-pass però fets amb artocoscòpia, indolorora, i en dos dies alta emocional i cap a casa. Ells amb elles, o elles amb ells, es resignen a una convivència de refresc light. I sovint ho diem sense embuts:

--Sàpigues que hi ha això.

--D'acord, ja m'està bé, ho accepto.

Aquestes relacions solen acabar d'extinció natural i prevista, mai no s'havia aspirant a res més que una mica de companyia i treure el ventre de penes. Tot i que, curiosament, en molts casos, la cosa acaba amb una amable amistat. No deixen mal record, una avinentesa que pot arribar a ser vitalícia. La filosofia és elemental: “las penas con pan”. Les relacions pont amb llit i complicitat, alguna llagrimeta perquè no sigui dit que l'estima hi és del tot absent, i la vanitat personal satisfeta. I això servei tant per homes com per dones, perquè que sàpiga, i encara ningú no m'ha desementit, els ponts no tenen sexe --o gènere, com diuen ara alguns esnobs--, de bon rotllo, naturalement..