Sexe de manteniment i llei del mínim esforç

Si ens posem a mirar certerament, agudament, sense parafernàlies, hem de reconèixer que la majoria dels polvos de la nostra vida no són polvos extraordinaris. La majoria ho són de manteniment, de diari, rudimentaris, alleugidors. Els polvos amb ritual d'encens aromàtic encès, espelmes multicolors, massatges amb olis lliscosos i vi negre de burdeus a temperatura ambient són molt eficaços a l'hora de romantitzar l'atmosfera, de fer explotar la relació, de fer-la extraordinària, única. Però la veritat és que la vida quotidiana, amb el cansament físic i mental producte de la feina i l'economia, no deixa gaire espai pel festí ordinari dels sentits, pels focs d'artifici epitelials. Al final, la frase més comunament matrimonial és aquella que diu, carinyo, avui un de ràpid perquè anem calents i ja fa dies, i prou. Dos orgasmes i la seva acollidora conseqüència: una son relaxada i profunda. No tota la pintura és Velázquez ni cada cotxe un Ferrari. Passem sovint de sobres amb Mortadel·lo i Filemó i un Seat Ibiza. I uns polvos càlids per treure el ventre de penes. I gràcies encara que és així, que alguns, pobrets, ni això. Una mostra d’això és que quan estava en parella i gaudia de companyia nocturna a diari, sovint em donava per fer l'amor de costat. És a dir, girant-me cap a la dona i, en posició de 44, fer el lúbric fet. Aquesta geometria presentava l'avantatge que es podien manipular pits i sexe a discreció, potenciant el plaer d'ella per poca perícia de què hom disposés. I alhora, perquè ens estalviem la gimnàstica esgotadora de la posició del missioner, que està molt bé quan un és jove, està fibrat i l'alimentació de la musculatura no requereix d'una oxigenció excessiva, que es tradueix en esbufecs agonístics, taquicàrdia paroxística i potencial necrosi de la zona lumbar, per recalentament. I és que, quan més anys passen, més còmodes ens tornem, aquest és un axioma irrefutable, una veritat tan absoluta com pràctica, sobretot pràctica.

Crec honestament que, arribada una certa edat, la maduresa, posem, si els homes poguéssim escollir en qüestió de relacions sexuals, molt sovint, en la pràctica diària, ens decantaríem per les mamades pures i dures. Braços alçats, dits entrecreuats darrere el clatell i, apa, nena, treballa. Ja sé que dir això comporta la revolta furibunda de les dones, que amb motiu inapel·lable poden argumentar que i elles què, i certament amb raó, no hi ha discussió possible. L'opció mamada a seques és d'un egoisme masculí molt notori. Però cal certificar aquesta tendència, còmoda i plaent. L'amor físic, això no podem oblidar-ho, té la seva part d'ofici, de pràctica, d'habilitat, però també comporta aquesta vessant de feina, d'esforç, de cansament. I en tema de feina, sempre és millor que treballin els altres, les altres, en aquest cas. Apa, estimades, ja us dono generós material per lapidar-me.