Sí, els homes no tenim clítoris. Poques fes han estat més extravagants que la de la psicoanàlisi, que determinava que les dones tenien enveja del penis. Enveja del penis? Quina monstruositat! Com haurien d’envejar un òrgan tan evidentment estúpid? García Márquez argumentava en una de les seves novel·les que l’aparell sexual masculí en general era d’una complexitat innecessària. S’hi pot estar d’acord perquè realment, per fer la funció que fa, podria tenir un mecanisme més simplificat, optimitzar-se. Però de tot l’aparell sexual masculí, el penis és el més penosament rudimentari. L’únic encant que té és que és extern, erèctil, càlid i suau. I segons com bell. Tot i que això últim és molt dir, perquè no tots els homes ens diem Rocco Sifreddi, ni posseïm les seves excel·lències sexuals barrinadores, dinamitadores. Des d’aquesta honrada humilitat, podem qüestionar un dels principis de la psicoanàlisi amb tota la rotunditat del món: no existeix l’enveja del penis, bàsicament perquè el penis no és envejable. En canvi, si els psicoanalistes primerencs s’haguessin alliberat dels seus prejudicis victorians i enlloc d’haver emfasitzat el tub insuls de la vagina, s’haguessin centrat en el clítoris i la seva especificitat en l’àmbit de la generació de plaer –el clítoris no va existir en edicions de l'”Anatomia de Gray”--, molt probablement hauria variat la percepció històrica i social al voltant de la sexualitat femenina. En realitat, ja altres experts han rebatut la minimització del clítoris en les relacions sexuals, estudiant-ne la seva importància real en la generació del desig i en la producció de plaer. Em refereixo en concret a psicoanalistes de sexe femení, que tot i admetent els dogmes d’aquesta pseudoreligió, van contrastar, per experiència personal com a dones, que la teoria psiquiàtrica al voltant de la sexualitat havia de desenvolupar-se per altres viaranys, menys convencionals (vagina) i més efectius (clítoris). El clítoris proporciona plaer a les dones. Molt. Diuen que és un òrgan la funció del qual consisteix sols a atorgar gaudi i felicitat, i que per la resta és executivament inútil. Sense voler entrar en el terreny de l'esperpent, ¿s’imaginen vostès a què ens dedicaríem la totalitat dels homes si anéssim armats corporalment d'un dispositiu dedicat a proporcionar-nos glòria orgàsmica? De ben segur que acabaríem la vida del dispositiu en qüestió lluent com la pell d’un poma, axarolat, espitllant. I desgastat i atrotinat i espellifat també. Admetem-ho, no són figuracions, és real. Les dones no tenen enveja del penis ni falta que els fa. Som els homes qui cobegem el clítoris, aquest deliciós tubercle, ocult sota rebrecs selvàtics de pell, amb il·limitades terminacions nervioses, que té connexió directa amb el cervell i el prodigiós hipotàlam, i que activa la joia més exquisida que un cos pot proporcionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada