Física de vasos comunicants

Les dones són més intel·ligents que els homes. En cas de confrontació, guanyen sempre elles, per més que ell sigui el més intel·ligent dels homes i ella sigui la més lamentable de les dones. Dominen l'astúcia personal amb una habilitat que a nosaltres ens és desconeguda, com si pertangués a una altra dimensió. A les seves mans, nosaltres som titelles, peluixs. Admès això, he arribat a la conclusió que els homes hem d'evitar en tot moment entrar en qualsevol controvèrsia, que tenim, d'entrada, rotundament perduda. Ens queden, doncs, poques possibilitats d'actuació. Una d'elles, possiblement l'única, és dir que no. Aquest “no” té forma de maletes, d'estació de tren, de mocador a l'aire: me'n vaig. Insisteixo, cal tallar les inútils confrontacions que ens emboliquen, ens desesperen i ens indiquen el tediós camí de la derrota. Seguem-les en sec amb una fugida a temps, a poder ser amb elegància: no accepto el què tu em proposes, o desitges, o fas, i per tant me'n vaig. Patirem igualment les absències però com a mínim tindrem la consciència tranquil·la, perquè no les vam propiciar nosaltres. Allà elles, després, i la seva culpa, sentiment al qual hi són molt sensibles. Compensem una mica els desequilibris, és una llei física, de vasos comunicants.