El zel de les felines

Abans veia el sexe de les dones com un pegat de borrissol adherit al seu entrecuix. O com un curiós rebrec multiforme i dilatable. O bé com una obscura i misteriosa cavitat intrapèlvica. Però, tot, formant una unitat amb el cos femení. En l'actualitat, després de qui sap quins avatars en la vida al respecte d'aquest òrgan, i de la seva, per fi, familiaritat, sóc perfectament capaç de percebre'l com a un ens autònom, particular, amb batec propi. Es nota molt evidentment en el lloable exercici de la masturbació, sobretot quan la noia està a prop de l'èxtasi. És fàcil d'introduir-li els quatre dits de la mà, abraçant-lo, cenyint-lo, mecanitzant un balanceig que activa simultàniament la sensibilitat interna i externa. L'eixamplament i les contraccions li atorguen una dinàmica autònoma, lliure, espasmòdica, desvinculada del cos. I és clar que presenta relació amb el centre de generació de plaer cerebral, que és el que provoca les sensacions de felicitat. Però també és cert que aquest lligam directe és indetectable des de l'exterior, i negligit, ofegat, sobrepassat, des de la percepció íntima. El vincle ha de ser-hi, però flueix com un torrent subterrani d'estímuls bidireccionls, un potent soterrani de sinapsis desbordades. Va vinga, diguem-ho, no m'hi puc estar més: s'assembla a una boca inferior, voraç, anhelant. Una boca absorbent que guia sovint, cíclicament, la resta de l'organisme. Si se'ns acusa als homes de pensar amb el sexe, no és menys cert que l'òrgan sexual femení governa l'actuació de les dones amb una tirania pantagruèlica. Cert és que ho fa més de tant en tant, sense tanta immediatesa, amb una relació de causa i efecte més subtil i enrevessada, però que ho fa, i ho fa amb una determinació germànica, d'això que ningú no en tingui el més mínim dubte. És un batec tan vigorós que sovint em recorda el zel de les gates, tan esqueixant, tan tràgic. De vegades veig una dona, li observo l'entrecuix i penso en aquelles dentadures de broma, mecàniques, que els dones corda i baten les seves mandíbules figurades, amb un so de carraca burlesca. Rialles amb vida pròpia. El mateix passa amb el sexe femení. Alguna cosa així com el meu cony i jo. Elles i el seu cony. I jo, com tots els homes, al seu darrere, què hi farem.