Quin
és l'avantatge de la solteria, de la soledat? De debò, cap ni un.
Bé, un sí, però va vergonya de dir-lo, per escatològic. És
igual, l'exposo, tant és: poder-se llençar els pets més
estrepitosos del món sense haver de dissimular-los,
d'ensordinar-los. I, si cal, alçant esportivament una cama. Per la
resta, no hi veig jo cap altra virtut, què volen que els digui. Si
l'avantatge de la soledat i la solteria, l'única, és poder-se
llençar uns pets magnífics, l'inconvenient més crispant i
desgastador és, a la matinada, estirar la mà en el llit i trobar
només un fred i inhòspit llençol. Cap rastre, com no sigui en la
imaginació, d'un cos femení suau, càlid i acollidor. Fins i tot
s'enyora el més fastiguejant de les dones en la vigília nocturna:
les pessigolles en el nas que ocasiona la seva cabellera solta. El
cabell estès al vent fa molt bonic en els anuncis publicitaris a
càmera lenta, però en la praxis de coixí esdevé un xic molest.
Bé, doncs entre la soledat profunda de la nit i la mortificació de
les fibres capil·lars, em quedo, radicalment, amb les emprenyadores
pessigolles. Resulta un destorb, però una volta assumit, és un preu
que es paga de bon grat, com tots els peatges exigus, insignificants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada