Naturalment, naturalesa

Això del sexe, amb l'edat, és curiós. Jo diria que arriba a naturalitzar-se, acaba per entrar en una tònica física molt evident. Els éssers humans, en tant que mamífers, disposem d'uns òrgans de reproducció d'espècie, que han d'exercir la funció per a la qual la morfologia genètica els ha dissenyat. Fer nens. Aquest és el resum de la sexualitat humana. En els meus temps de joventut, inspirats per una filosofia de progressisme mal entès i encara pitjor executat, sostenir això que acabo de dir m'hauria condemnat a la foguera de l'infidel, del burgès, del reaccionari, en una indigna versió de la inquisició laicista. Nois i noies, no us deixeu endur per cap estètica conjuntural i passatgera: quan busqueu nòvia o nòvio, esteu maldant per trobar algú amb qui entendre's prou bé com per formar una família, el lloc ideal per a què la vostra descendència, a la qual estimareu de cor, creixi, s'eduqui i es prepari per a la vida adulta. No hi ha gran cosa més. Les dones tenen un cos bell per a atraure els mascles; uns magnífics ovaris per generar l'òvul; un deliciós úter per allotjar l'embrió, i uns pits tendres per alletar el bebè. Els homes, per la seva banda, disposen d'un penis erèctil i incisiu per a dipositar els espermatozous el més a prop de l'òvul, per a fecundar-lo. No deixem de ser instruments de la naturalesa per a què la espècie es perpetuï. I que no ens confongui la cultura. El cert és que la necessitat íntima de reproducció i l'obtenció de plaer en l'acte sexual han estat elaborats i enriquits per la cultura. La nostra, l'occidental, ho ha fet amb la invenció de l'amor i l'enamorament. D'altres ho han fet a través de l'erotisme, que també hem adoptat. Aquesta modificació del primigeni instint de reproducció és molt lloable, perquè persegueix la felicitat que ocasiona la companyia, l'estima i el plaer. Converteix la necessitat en un melting pot de sensacions. Però, en el fons, el més sòlid, potent i valorable de tot és la natura, que per això posa els fonaments de tot. És allò que ens determina, no ens en podem escapar. Tracteu, si no, de veure un part. Enginyeu-vos-les per a assistir-hi. Comprendreu que un sexe de dona, per més poesia que s'hi posi al damunt, serveix per crear i abocar criatures al món. I no és un espectacle líric. És prosaic, mecànic i sagnant. Però és que la poesia és cosa de les persones, i la naturalesa té les pròpies regles, sovint més cruels que sàvies.