Espera, que te la xuclo

L'altre dia, anant de compres, vaig sentir de casualitat pel fil musical d’una botiga la cançó “Cocodrile rock”, d'Elton John, i això em va transportar a molts anys enrere, als 17 anys, quan la novieta que tenia aleshores em va fer la primera mamada sencera, fins al final, de la meva tendra vida. Estàvem a casa d’ella, els seus pares havien marxat de cap de setmana a la segona residència. Era un diumenge pel matí d'estiu, el sol es filtrava per la persiana amb una bateria d'estilets lluminosos, i mentre ella procedia amb tal quefer i jo m’aferrava agònic als barrots del llit, sonava “Cocodrile rock” a la ràdio despertador, una cançó que duc des de llavors, com poden imaginar-se, segellada al foc blanc en la memòria. Ai, les mamades, les insignes, incomparables i meravelloses mamades. D’adolescent, que ja havia vist d’amagatotis porno en super 8, pensava que com era possible que les dones les realitzessin, com podien, com gosaven, quina angúnia. Però vaig comprovar poc desprès en viu i en directe, en primera persona, que sí, que ho feien, i a sobre per desig propi, sense haver de demanar-ho. Durant una temporada, ho vaig anar preguntant a les noies amb qui sortia –abans del 20, els nuviatges eren breus--, a veure si alguna d'elles em donava la pista definitiva, el per què, què hi trobaven, quin goig els proporcionava, però vaig comprovar que elles, jovenetes i encara novícies, tampoc no ho sabien prou bé. Un embolic de l’època, una noieta de 18 anys, un dia em va donar per fi un argument amb una mica de cap i peus: em va assegurar que a ella, xuclar-la, li atorgava sensació de poder.

            --Domines el plaer del noi –em va assegurar.

            Bé, podia ser, però l’explicació no m’acabava de convèncer. La clau, finalment, la vaig trobar, eureka, anys després, veient la pel·lícula “Celebrity”, de Woody Allen, en una escena hilarant en què una dona demanava consell a una prostituta per tal de millorar la tècnica de les mamades, i aquesta la primera pregunta que li va fer, a boca de canó, fou: “Però a tu t'agrada, xuclar-la?”. “No em molesta...”, li va respondre ella. “No, no, no –va insistir la meuca--, això ja ho sé. L'important és si t'agrada”. Aquest és el fonament, el primer principi: que agrada. Aprofundim en això. Què és el què agrada? M’ho han aclarit en endavant una muntanya de vegades:

            --Això, ens agrada a les dones --m'assenyalaven somrients el sexe, ben alzinat.

            D'acord. Per fi. Es tractava d'això. Els agrada el nostre penis. El desitgen, es deleixen per ell, l'adoren. Se'l fiquen dintre, se'l refreguen pel ventre, el tenallen entre els pits, se'l fan rodar per les galtes, el besen, el llepen, l’ensaliven, el xuclen, el sacsegen, el fan brollar. No es tracta de la mamada en si. És el nostre sexe allò que anhelen. El penis. Aquest és el secret definitiu de les mamades. Aquestes mamades tan tendres, plaents, exquisides, extàtiques, celestials.