Bons amants, mals fidels

Les dones, que no són tontes, esperen de nosaltres que siguem bons amants, com més millor. És clar, a bodes em convides. Els homes inapetents, mansos o insulsos en el llit no els interessen, no els desvetllen gràcia ni clemència, els comporten la desaparició del consol pirotècnic que resulta el sexe en la melancòlica buidor nocturna. Després d'un dia dur de feina i preocupacions, res no hi ha com treure el baix ventre de penes, una mica d’exercici i una saludable alegria Macarena. Bé, tractem de ser bons amants, fervorosament, tant per satisfer-les a elles com per obtenir també nosaltres el terrós de sucre preceptiu, el nostre brevíssim, patètic orgasme. No obstant això, cada moneda té la seva cara i la seva martiritzadora creu, cada fulla el seu anvers i el seu cruel revers. Als homes que ens agrada el sexe, que gaudim amb els petons i les carícies, que ens recreem en la interacció de pells i fluids, portem en el mateix pack una submissió a la feminitat i a la forma concreta de la feminitat. A les dones, en suma; a altres dones, exactament. S'estableix doncs una relació directa entre l'excel·lència dels amants i la seva tendència cap a la diversió amb femelles, fet que no deixa de ser perfectament lògic si ens atenem a la regla de tres que ningú no neix destre en l’art de l’erotisme i que per tant, per aprendre’l, s’han hagut de conèixer i haver moltes dones durant molt de temps i aquest mecanisme de seducció i degustació, sostingut durant anys, no es desmunta de cop i volta com una revelació paulística, per més devoció que desvetlli la nova i adorable parella.

            Em deia una amiga:

            --A tu, t'agrada cardar, per tant t'agraden les dones. Totes.

            --Totes, totes, no –objectava jo, rient.

            A l'altre extrem, un amic em comentava que ell, que era fidel a la seva muller, en tenia prou amb dos relacions sexuals al mes. Dues, pensava jo, misèrrimes relacions sexuals al mes. I és clar, que era fidel! Amb aquesta insignificant necessitat escrotal, ja podia estar ella ben tranquil·la, ben refiada, podia dormir a plena bava la son dels justos. Això, sí, ben desatesa i empobrida. Ja ho saben, amigues. Si volen bons amants, i els troben, no els perdin de vista, que són esmunyedissos quan ensumen feromones alienes i detecten, qui sap com, foranes ovulacions ocultes. Lliguin-los ben curt, la corretja mínima. I si descobreixen allò que intuïen però que mai no haurien volgut descobrir, que són les altres, les altres que se’ls ofereixen i que de tant en tant aprofiten --a veure qui és el guapo de cara que els diu que no--, pengin-los ben alt i curt, sense oracions panegíriques ni cerimònies funeràries. Total, sempre acabem pagant, merescudament o no, per una cosa o altra, ja no ens ve d’aquí.