Tu ves fent preguntes, gamarús

Fa un temps, en una estona de llit, entre una relació sexual i una altra, una amiga em va demanar:

            --Hi ha alguna fantasia sexual que no hagis acomplert?

            Vaig rumiar uns instants.

            --Sí, una –vaig dir.

            Ella va posar les mans sobre el meu pit, somrient.

            --Digues-me-la. La faré realitat.

            --No ho crec. És muntar-m'ho amb dues dones, un menàge á trois.

            Ella va tornar a la seva banda del llit, deixant-se caure.

            --Això no.

            --Ja ho sabia.

            Al cap d’uns minuts de silenci, vaig ser jo qui, engallit, vaig burxar.

--I tu? --vaig preguntar a la noia-- Hi ha alguna fantasia sexual que et quedi per realitzar?

Ella va mirar-me amb ulls diàfans.

            --No –va respondre'm.

            --Cap ni una? --vaig demanar.

            Ella va encongir-se d'espatlles.

            --No. Cap ni una.

            --Segur?

            --Sí, segur –va alçar les celles--. Et molesta?

            --No, no.

            Vaig encendre a càmera lenta un altre Winston i capficat vaig exhalar el fum cap el sostre. Sentia una nosa inespecífica a la boca de l’estómac, com si hi circulés un intermitent corrent elèctric. Havia oblidat les preceptives normes no escrites: no preguntis si no vols saber. Què imbècil. No m’escau el posat de machito, el deixo per d’altres.